Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentation
  • ca  xolís, n m

Definition
Embotit típic d'algunes comarques del Pirineu lleidatà.
  • ca  xopa, n f
  • es  chopa
  • fr  dorade grise

Definition
Peix de cos ovalat, allargat, de musell curt i boca petita, proveïda de dents fines. Per les seves formes i proporcions, la xopa és un peix d'aspecte bonic, semblant a l'orada, amb colors que varien des de l'elegant blau marí, fins al gris platejat amb ratlles, models que solen canviar segons els llocs de procedència. Peix blanc. Temporada: octubre-abril. Culinàriament admet les mateixes preparacions que l'orada. Té la carn fina i una aroma suau.
  • ca  xopar, v tr
  • es  empapar
  • fr  tremper

Definition
Mullar intensament una cosa fins a deixar-la penetrada de líquid.
  • ca  xorbo, n m
  • ca  xorgo, n m sin. compl.

Definition
Planta de conreu més prima que el blat de moro, més alta que la meuca i no tan espessa com el cànem.
  • ca  xorbo, n m
  • ca  xorgo, n m sin. compl.

Definition
Planta de conreu més prima que el blat de moro, més alta que la meuca i no tan espessa com el cànem.
  • ca  xoriço, n m
  • es  chorizo
  • fr  chorizo

Definition
Embotit cru, madurat i dessecat, de color vermell característic, fet amb mescles de diverses classes de carn picada o trossejada de porc, o de porc i boví (segons les qualitats), i cansalada o greix de porc, amassat i adobat amb sal i pebre vermell dolç i picant en diverses proporcions. El xoriço es consumeix com a vianda freda per a entrepans, entremesos, fregit, a la brasa, com a ingredient d'algun guisat amb mongetes, amb patates, com a acompanyament d'ous ferrats, etc. Es conserva fumat, en salmorra o confitat en pots de vidre cobert d'oli o de greix de porc.
  • ca  rajar, v intr
  • ca  xorrar, v intr sin. compl.
  • es  chorrear
  • es  manar
  • fr  couler
  • fr  ruisseler

Definition
Sortir, regalimar, un líquid d'un orifici, d'un atuell, d'un tub, etc., formant raig o doll.

Note

  • Per exemple, aquest porró no raja, està embossat.
  • ca  marrà, n m
  • ca  moltó, n m sin. compl.
  • ca  xot, n m sin. compl.
  • es  morueco
  • fr  bélier

Definition
Mascle de l'ovella. Antany es consumia, però solament la gent pobra i en guisats de cocció lenta i llarga, ja que moltoneja molt i cal estar-hi avesat. És el plat de pastors que esmenta Cervantes a El Quixot, al capítol XI, quan Sancho "se fue tras el olor que despedían de sí ciertos tasajos de cabra que hirviendo al fuego en un caldero estaban".
  • ca  xot, n m
  • es  choto
  • fr  chevreau

Definition
Cabrit que encara mama.
  • ca  xai, n m
  • ca  anyell, n m sin. compl.
  • ca  be, n m sin. compl.
  • ca  corder, n m sin. compl.
  • ca  marrec, n m sin. compl.
  • ca  xot, n m sin. compl.
  • es  borrego
  • es  carnero
  • es  cordero
  • es  lechal
  • fr  agneau

Definition
Fill de l'ovella (mascle o femella) fins a l'edat d'un any. Hi ha tres tipus de xai de carnisseria. El xai de llet es mata abans de ser desmamat, a l'edat de 30 o 40 dies: pesa de 8 a 10 kg. La seva carn, molt tendra, és una mica insípida però molt delicada. El xai anomenat blanc proporciona el 70% dels xais de carnisseria; sacrificat entre els 70 i 150 dies, pesa de 20 a 25 kg. La seva carn, d'un color rosa fosc, és ferma quan es compra, però es torna molt tendra en la cocció. El xai anomenat gris se sacrifica entre els 6 i els 9 mesos i pesa entre 30 i 40 kg. La seva carn és ferma i té un sabor més acusat (moltoneja), i hi ha qui el prefereix al xai blanc. Finalment, queda el xai més vell, d'1 a 2 anys, que encara sent més la llana, anomenat borrec, i el marrà o mascle, que es reserva per a la reproducció. A Catalunya es prefereix el xai de llet, que fa les delícies dels especialistes de carn a la brasa, però hi ha molts altres procediments i receptes per a preparar i guisar aquest nadó. Del xai se n'aprofita tot, del cap a la cua. Les millors preparacions són a la brasa o rostit, sobretot per la senzillesa. També se'n fan estofats i cassolades i les parts més inferiors solen anar a l'escudella.