Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

Basic search
Advanced search
economia col·laborativa

Economia > Teoria econòmica

  • ca  economia col·laborativa, n f
  • es  economía colaborativa, n f
  • fr  économie collaborative, n f
  • fr  économie du partage, n f
  • en  collaborative economy, n
  • en  peer-to-peer economy, n
  • en  sharing economy, n

Economia > Teoria econòmica

Definition
Model econòmic basat en l'intercanvi i la posada en comú de béns i serveis entre particulars o comunitats, especialment mitjançant l'ús de plataformes digitals en entorns d'igual a igual.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes col·laboratiu -iva i economia col·laborativa:

    S'aprova l'adjectiu col·laboratiu -iva (amb el sentit "Que es fa en comú entre diverses parts, especialment mitjançant eines informàtiques"), juntament amb el terme semànticament relacionat economia col·laborativa, probablement calcs de l'anglès tots dos, pels motius següents:

    ·malgrat que probablement són formes d'influència anglesa, des del punt de vista lingüístic poden considerar-se també adequades en català: col·laboratiu -iva pot explicar-se a partir del verb col·laborar (o del substantiu col·laboració), per adjunció del sufix d'origen llatí
    -iu, -iva, que significa 'que fa (l'acció del verb)' o, segons el cas, 'relatiu a (l'acció del verb)', com en el cas de acreditatiu, organitzatiu, productiu, etc.;

    ·són formes ja molt consolidades en català i àmpliament utilitzades;

    ·s'identifiquen inequívocament amb els respectius conceptes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes;

    ·en altres llengües romàniques (francès, castellà, etc.) s'utilitzen les formes anàlogues.

    Es descarta l'adjectiu col·laborador -a amb aquest sentit (i, per tant, també economia col·laboradora), perquè remet a un altre concepte (col·laborador -a és, simplement, "que col·labora", segons el diccionari normatiu) i pot generar ambigüitat (economia col·laboradora, per exemple, es podria interpretar com una economia que col·labora amb una altra a aconseguir alguna cosa, més que no pas una economia basada internament en la col·laboració.).

    [Acta 641, 3 d'octubre de 2018]
economia de baix contacte

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  economia de baix contacte, n f
  • es  economía de bajo contacto, n f
  • es  economía sin contacto, n f
  • fr  économie à faible contact, n f
  • fr  économie de la distanciation physique, n f
  • fr  économie sans contact, n f
  • it  economia a basso contatto, n f
  • it  economia senza contatto, n f
  • pt  economia de baixo contato, n f
  • pt  economia de baixo toque, n f
  • pt  economia sem contato, n f
  • pt  economia sem toque, n f
  • en  contact-free economy, n
  • en  contactless economy, n
  • en  low touch economy, n
  • en  touchless economy, n
  • en  untact economy, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Model econòmic que es caracteritza per l'aplicació de polítiques empresarials destinades a disminuir tant com sigui possible el contacte presencial amb els clients i entre treballadors, per l'adopció de mesures de seguretat i salut destinades a evitar contagis i per l'adaptació als hàbits de consum basats en l'ús d'internet.

Note

  • 1. L'economia de baix contacte es va generalitzar a causa de la pandèmia per covid.
  • 2. Formen part de l'economia de baix contacte el teletreball, el comerç electrònic, la formació en línia, els pagaments per mòbil i la telemedicina, entre d'altres.
  • 3. La denominació anglesa low touch economy va ser encunyada per l'empresa belga Board of Innovation, i untact economy, pel professor coreà Kim Nan-do.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme economia de baix contacte

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma economia de baix contacte.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli economia i el complement de nom de baix contacte, que fa referència a un contacte entre persones inferior al que s'ha considerat normal fins ara.

    ·En català ja hi ha denominacions que segueixen el mateix esquema: vol de baix cost, bombeta de baix consum, nadó de baix pes, etc.

    ·Té ús en l'àmbit, i es documenta en fonts especialitzades i periodístiques.

    ·Té l'aval de la majoria dels especialistes consultats.

    ·Es documenta paral·lelament en castellà (compra de bajo contacto), italià (economia a basso contatto) i portuguès (economia de baixo contato, economia de baixo toque).

    Formes desestimades

    Entre economia de baix contacte i economia sense contacte, s'ha preferit economia de baix contacte, tot i que totes dues formes són possibles, perquè semànticament es considera més adient la forma aprovada, la qual, d'altra banda, també té més ús.

    [Acta 694, 27 de juny de 2022]
economies d'abast

Economia

  • ca  economies d'abast, n f pl
  • es  economías de alcance
  • es  economías de diversificación
  • en  economies of scope
  • en  scope economies

Economia

Definition
Augment de productivitat que es deriva de la distribució de determinats costos o actius entre dos o més productes o unitats de negoci.
ecos indesitjats

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

  • ca  ecos indesitjats, n m pl
  • es  ecos espurios
  • es  ecos parásitos
  • fr  brouillage radar
  • fr  fouillis d'échos
  • en  clutter
  • en  clutter echoes
  • en  radar clutter

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definition
Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

Note

  • Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ecos indesitjats:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació ecos indesitjats, alternativa a l'anglicisme clutter, perquè és una forma descriptiva del concepte proposada pels especialistes assistents a la sessió de normalització.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
ecotòxic -a

Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

  • ca  ecotòxic -a, adj
  • es  ecotóxico -ca, adj
  • fr  dangereux -euse pour l'environnement, adj
  • fr  écotoxique, adj
  • en  ecotoxic, adj
  • en  environmentally hazardous, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definition
Dit d'un agent químic, físic o biològic que produeix efectes adversos sobre el medi ambient i els organismes que hi viuen.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ecotòxic -a

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma ecotòxic -a.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, compost a la manera culta format a partir de del prefixoide eco-, que té el sentit d''ecologia o medi natural', i l'adjectiu normatiu tòxic -a.

    ·És una forma ja utilitzada amb normalitat.

    ·Es documenta en fonts terminològiques i especialitzades.

    ·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    [Acta 705, 17 d'abril de 2023]
ecotoxicitat

Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Adjectiu + sufix**

  • ca  ecotoxicitat, n f
  • es  ecotoxicidad, n f
  • fr  écotoxicité, n f
  • en  ecotoxicity, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Adjectiu + sufix**

Definition
Capacitat d'un agent químic, físic o biològic de produir efectes adversos sobre el medi ambient i els organismes que hi viuen.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ecotoxicitat

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma ecotoxicitat.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada per sufixació a partir de l'adjectiu ecotòxic -a i el sufix -itat, que indica 'qualitat de' o 'capacitat de'.

    ·És una forma ja àmpliament documentada, en textos especialitzats i en obres terminològiques i lexicogràfiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    [Acta 705, 17 d'abril de 2023]
ectòpia del cristal·lí

Ciències de la salut > Oftalmologia

  • ca  ectòpia del cristal·lí, n f
  • ca  luxació del cristal·lí, n f
  • es  ectopia del cristalino
  • es  ectopia lentis
  • es  luxación del cristalino
  • fr  ectopie du cristallin
  • fr  luxation du cristallin
  • en  dislocation of the lens
  • en  ectopia lentis
  • en  lens dislocation
  • en  luxation of the lens

Ciències de la salut > Oftalmologia

Definition
Emplaçament anòmal del cristal·lí.

Note

  • Alguns especialistes tendeixen a utilitzar la denominació ectòpia del cristal·lí per a fer referència als casos congènits i la denominació luxació del cristal·lí per a designar els casos adquirits.
ED

Lingüística > Sintaxi

  • ca  efecte de definitud, n m
  • ca  ED, n m sigla
  • es  efecto de definitud
  • en  definiteness effect
  • en  DE sigla

Lingüística > Sintaxi

Definition
Propietat que tenen certes construccions d'exigir que una posició determinada sigui ocupada per un sintagma nominal indefinit.
edàfic -a

Ciències de la Terra

  • ca  edàfic -a, adj
  • es  edáfico
  • fr  édaphique
  • en  edaphic

Ciències de la Terra

Definition
Que es refereix a l'edafologia.
edafòleg | edafòloga

Ciències de la Terra

  • ca  edafòleg | edafòloga, n m, f
  • es  edafólogo
  • en  edaphologist

Ciències de la Terra

Definition
Persona versada en edafologia.