Neoloteca

ca ecològic -a, adj
ca biològic -a, adj sin. compl.
es biológico -ca, adj
es ecológico -ca, adj
es orgánico -ca, adj
fr bio, adj
fr biologique, adj
fr organique, adj
it biologico, adj
pt biológico, adj
en organic, adj
de bio, adj
de biologisch, adj

Agricultura. Ramaderia. Pesca, Alimentació

Definición

Dit del menjar o l'aliment que procedeix de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris.

Nota

1. Procedeixen directament de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses ecològiques i la carn ecològica, mentre que en procedeixen a través dels ingredients que els componen aliments elaborats, com ara el pa ecològic i els embotits ecològics.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

Pel que fa a agricultura ecològica,

·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

Pel que fa a ramaderia ecològica,

·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

·té l'aval dels especialistes consultats.

Pel que fa a aliment ecològic,

·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

(1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

(2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]

ca ecològic -a, adj
ca verd -a, adj sin. compl.
es ecológico -ca, adj
es verde, adj
fr écologique, adj
fr vert verte, adj
it ecologico, adj
it verde, adj
pt ecológico, adj
pt verde, adj
en earth-friendly, adj
en eco-friendly, adj
en ecological, adj
en environment friendly, adj
en environmental, adj
en environmentally friendly, adj
en green, adj
en ecofriendly, adj var. ling.
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Ciències de la vida > Ecologia, Medi ambient, **Denominació catalana 1: Sufixació**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definición

Dit del producte, la tècnica, el procés o el servei que té un impacte perjudicial nul o molt baix sobre el medi ambient al llarg de les fases de producció, aplicació o prestació, o que contribueix d'una manera directa o indirecta a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat.

Nota

El significat de l'adjectiu ecològic -a també es pot expressar per mitjà de la forma prefixada eco-.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco-

S'aprova la denominació ecològic -a, i també la denominació del terme relacionat eco-, que és una reducció a forma prefixada del terme anterior, pels motius següents:

Pel que fa a ecològic -a,

·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

·la distinció denominativa del català entre ecològic -a i biològic -a difereix de la que segueixen el francès i l'anglès, ja que en aquestes llengües predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relació amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen només de manera molt restringida les substàncies químiques de síntesi industrial,(1) mentre que en català predomina l'ús de ecològic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biològic -a només té ús com a segona forma de les pràctiques i els productes agrícoles i ramaders;

·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

·el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecològic -a, però la definició que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia («Relatiu o pertanyent a l'ecologia»), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

Pel que fa a eco-,

·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

·dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos àmbits construïts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucció i ecoarquitectura).

(1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

[Acta 578, 14 de juliol de 2014]
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de l'adjectiu verd -a com a sinònim complementari de ecològic -a

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova l'adjectiu verd -a com a sinònim complementari de l'adjectiu ecològic -a, normalitzat pel Consell Supervisor en la reunió núm. 578 (del 14 de juliol de 2014), i se n'amplia la definició inicial per a fer referència, d'acord amb els usos documentats, no tan sols els productes, les tècniques, etc. que tenen un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi, sinó també als que, d'una manera directa o indirecta, contribueixen a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat.

Criteris aplicats

·Malgrat que probablement és fruit de la influència de l'anglès, pot considerar-se també una forma lingüísticament adequada en català, per tal com l'adjectiu verd -a s'associa, en general, a la natura.

·És un adjectiu àmpliament conegut també en l'àmbit de la política, amb un significat relacionat (concretament, amb el sentit d''ecologista', referit a un partit o a una persona partidaris de l'ecologisme).

·És una forma ja documentada àmpliament en català, especialment en textos divulgatius. També es recull al Diccionari descriptiu de la llengua catalana.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües l'adjectiu anàleg s'utilitza també amb aquest significat.

[Acta 671, 16 de desembre de 2020]

ca ecologisme alimentari, n m
ca ecotarianisme, n m
es ecotarianismo, n m
fr écotarisme, n m
fr écovorisme, n m
en ecotarianism, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**

Definición

Pràctica alimentària consistent a consumir aliments en la producció i el transport dels quals es prioritza la minimització de l'impacte ambiental i de la petjada de carboni.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ecologisme alimentari (sin. ecotarianisme)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes ecologisme alimentari i, com a sinònim, ecotarianisme.

Criteris aplicats

Pel que fa a ecologisme alimentari:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, una locució nominal formada a partir del substantiu ecologisme ("Moviment social i polític que proclama la necessitat de respectar i protegir el medi ambient i de limitar l'explotació dels recursos naturals", segons el DEIEC) amb el modificador alimentari, que n'especifica l'àmbit temàtic.

·És paral·lela a la forma normalitzada veganisme alimentari.

·Tot i que encara no es documenta, és semànticament transparent i es pot identificar fàcilment amb el concepte.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que en algun cas han confirmat que utilitzen aquesta forma.

Quant a ecotarianisme:

·És una adaptació del manlleu anglès ecotarianism. S'explica també en català com a derivat del nom ecotarià | ecotariana, manlleu adaptat al seu torn de l'anglès ecotarian (del prefixoide eco- 'ecològic' + segment -tarian procedent de vegetarian 'vegetarià', però que per un procés de resemantització ha passat a associar-se en anglès amb una persona que segueix un règim o un estil de consum determinat, no necessàriament vegetarià).

·És una forma anàloga a flexitarianisme, forma normalitzada pel Consell Supervisor com a sinònim de flexivegetarianisme.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Formes desestimades

-ecovorisme (derivat de ecòvor | ecòvora, del prefixoide eco- + -vor, forma sufixada d'origen llatí que significa 'devorar'): Seria també una forma possible i es documenta en algunes llengües, però en general menys que ecotarianisme. A més, si bé no sempre és així, la forma sufixada -vor s'associa sovint a l'àmbit de la biologia animal i fa referència al tipus d'aliment que es menja (herbívor, carnívor, baccívor, insectívor, etc.). És, finalment, una forma poc transparent.

[Acta 749, 2 de març de 2026]

ca ecologista alimentari | ecologista alimentària, n m, f
ca ecotarià | ecotariana, n m, f
es ecotariano | ecotariana, n m, f
fr écotarien | écotarienne, n m, f
fr écovore, n m, f
en ecotarian, n
en ecovore, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Acrònim (segment inicial de mot + segment final de mot)**

Definición

Persona que consumeix aliments en la producció i el transport dels quals es prioritza la minimització de l'impacte ambiental i de la petjada de carboni.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ecologista alimentari | ecologista alimentària (sin. compl. ecotarià | ecotariana)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes ecologista alimentari | ecologista alimentària i, com a sinònim complementari, ecotarià | ecotariana.

Criteris aplicats

Pel que fa a ecologista alimentari | ecologista alimentària:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, una locució nominal formada a partir del substantiu ecologista ("Persona partidària de l'ecologisme", segons el DEIEC) amb el modificador alimentari, que n'especifica l'àmbit temàtic.

·És paral·lela a la forma normalitzada vegà alimentari | vegana alimentària.

·Tot i que encara no es documenta, és semànticament transparent i es pot identificar fàcilment amb el concepte.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que en algun cas han confirmat que utilitzen aquesta forma.

Quant a ecotarià | ecotariana:

·És una adaptació del manlleu anglès ecotarian (del prefixoide eco- 'ecològic' + segment -tarian procedent de vegetarian 'vegetarià', que per un procés de resemantització ha passat a associar-se en anglès amb una persona que segueix un règim o un estil de consum determinat, no necessàriament vegetarià).

·És una forma anàloga a flexitarià | flexitariana, forma normalitzada pel Consell Supervisor com a sinònim de flexivegetarià | flexivegetariana.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Formes desestimades

-ecòvor | ecòvora (del prefixoide eco- + -vor, forma sufixada d'origen llatí que significa 'devorar'): Seria també una forma possible i es documenta en algunes llengües, però en general menys que el manlleu ecotarià | ecotariana. A més, si bé no sempre és així, la forma sufixada -vor s'associa sovint a l'àmbit de la biologia animal i fa referència al tipus d'aliment que es menja (herbívor, carnívor, baccívor, insectívor, etc.). És, finalment, una forma poc transparent.

[Acta 749, 2 de març de 2026]

ca economia col·laborativa, n f
es economía colaborativa, n f
fr économie collaborative, n f
fr économie du partage, n f
en collaborative economy, n
en peer-to-peer economy, n
en sharing economy, n

Economia > Teoria econòmica

Definición

Model econòmic basat en l'intercanvi i la posada en comú de béns i serveis entre particulars o comunitats, especialment mitjançant l'ús de plataformes digitals en entorns d'igual a igual.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes col·laboratiu -iva i economia col·laborativa:

S'aprova l'adjectiu col·laboratiu -iva (amb el sentit "Que es fa en comú entre diverses parts, especialment mitjançant eines informàtiques"), juntament amb el terme semànticament relacionat economia col·laborativa, probablement calcs de l'anglès tots dos, pels motius següents:

·malgrat que probablement són formes d'influència anglesa, des del punt de vista lingüístic poden considerar-se també adequades en català: col·laboratiu -iva pot explicar-se a partir del verb col·laborar (o del substantiu col·laboració), per adjunció del sufix d'origen llatí
-iu, -iva, que significa 'que fa (l'acció del verb)' o, segons el cas, 'relatiu a (l'acció del verb)', com en el cas de acreditatiu, organitzatiu, productiu, etc.;

·són formes ja molt consolidades en català i àmpliament utilitzades;

·s'identifiquen inequívocament amb els respectius conceptes;

·tenen el vistiplau dels especialistes;

·en altres llengües romàniques (francès, castellà, etc.) s'utilitzen les formes anàlogues.

Es descarta l'adjectiu col·laborador -a amb aquest sentit (i, per tant, també economia col·laboradora), perquè remet a un altre concepte (col·laborador -a és, simplement, "que col·labora", segons el diccionari normatiu) i pot generar ambigüitat (economia col·laboradora, per exemple, es podria interpretar com una economia que col·labora amb una altra a aconseguir alguna cosa, més que no pas una economia basada internament en la col·laboració.).

[Acta 641, 3 d'octubre de 2018]

ca economia de baix contacte, n f
es economía de bajo contacto, n f
es economía sin contacto, n f
fr économie à faible contact, n f
fr économie de la distanciation physique, n f
fr économie sans contact, n f
it economia a basso contatto, n f
it economia senza contatto, n f
pt economia de baixo contato, n f
pt economia de baixo toque, n f
pt economia sem contato, n f
pt economia sem toque, n f
en contact-free economy, n
en contactless economy, n
en low touch economy, n
en touchless economy, n
en untact economy, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Model econòmic que es caracteritza per l'aplicació de polítiques empresarials destinades a disminuir tant com sigui possible el contacte presencial amb els clients i entre treballadors, per l'adopció de mesures de seguretat i salut destinades a evitar contagis i per l'adaptació als hàbits de consum basats en l'ús d'internet.

Nota

1. L'economia de baix contacte es va generalitzar a causa de la pandèmia per covid.
2. Formen part de l'economia de baix contacte el teletreball, el comerç electrònic, la formació en línia, els pagaments per mòbil i la telemedicina, entre d'altres.
3. La denominació anglesa low touch economy va ser encunyada per l'empresa belga Board of Innovation, i untact economy, pel professor coreà Kim Nan-do.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme economia de baix contacte

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma economia de baix contacte.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli economia i el complement de nom de baix contacte, que fa referència a un contacte entre persones inferior al que s'ha considerat normal fins ara.

·En català ja hi ha denominacions que segueixen el mateix esquema: vol de baix cost, bombeta de baix consum, nadó de baix pes, etc.

·Té ús en l'àmbit, i es documenta en fonts especialitzades i periodístiques.

·Té l'aval de la majoria dels especialistes consultats.

·Es documenta paral·lelament en castellà (compra de bajo contacto), italià (economia a basso contatto) i portuguès (economia de baixo contato, economia de baixo toque).

Formes desestimades

Entre economia de baix contacte i economia sense contacte, s'ha preferit economia de baix contacte, tot i que totes dues formes són possibles, perquè semànticament es considera més adient la forma aprovada, la qual, d'altra banda, també té més ús.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca economies d'abast, n f pl
es economías de alcance
es economías de diversificación
en economies of scope
en scope economies

Economia

Definición

Augment de productivitat que es deriva de la distribució de determinats costos o actius entre dos o més productes o unitats de negoci.

ca ecos indesitjats, n m pl
es ecos espurios
es ecos parásitos
fr brouillage radar
fr fouillis d'échos
en clutter
en clutter echoes
en radar clutter

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definición

Conjunt d'ecos interferents originats per objectes diferents dels objectes que es vol observar o detectar.

Nota

Segons l'objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents. Per exemple, en la teledetecció d'avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu; en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

[Acta 550, 6 de setembre de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ecos indesitjats:

El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació ecos indesitjats, alternativa a l'anglicisme clutter, perquè és una forma descriptiva del concepte proposada pels especialistes assistents a la sessió de normalització.

[Acta 550, 6 de setembre de 2012]

ca ecologista alimentari | ecologista alimentària, n m, f
ca ecotarià | ecotariana, n m, f
es ecotariano | ecotariana, n m, f
fr écotarien | écotarienne, n m, f
fr écovore, n m, f
en ecotarian, n
en ecovore, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Acrònim (segment inicial de mot + segment final de mot)**

Definición

Persona que consumeix aliments en la producció i el transport dels quals es prioritza la minimització de l'impacte ambiental i de la petjada de carboni.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ecologista alimentari | ecologista alimentària (sin. compl. ecotarià | ecotariana)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes ecologista alimentari | ecologista alimentària i, com a sinònim complementari, ecotarià | ecotariana.

Criteris aplicats

Pel que fa a ecologista alimentari | ecologista alimentària:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, una locució nominal formada a partir del substantiu ecologista ("Persona partidària de l'ecologisme", segons el DEIEC) amb el modificador alimentari, que n'especifica l'àmbit temàtic.

·És paral·lela a la forma normalitzada vegà alimentari | vegana alimentària.

·Tot i que encara no es documenta, és semànticament transparent i es pot identificar fàcilment amb el concepte.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que en algun cas han confirmat que utilitzen aquesta forma.

Quant a ecotarià | ecotariana:

·És una adaptació del manlleu anglès ecotarian (del prefixoide eco- 'ecològic' + segment -tarian procedent de vegetarian 'vegetarià', que per un procés de resemantització ha passat a associar-se en anglès amb una persona que segueix un règim o un estil de consum determinat, no necessàriament vegetarià).

·És una forma anàloga a flexitarià | flexitariana, forma normalitzada pel Consell Supervisor com a sinònim de flexivegetarià | flexivegetariana.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Formes desestimades

-ecòvor | ecòvora (del prefixoide eco- + -vor, forma sufixada d'origen llatí que significa 'devorar'): Seria també una forma possible i es documenta en algunes llengües, però en general menys que el manlleu ecotarià | ecotariana. A més, si bé no sempre és així, la forma sufixada -vor s'associa sovint a l'àmbit de la biologia animal i fa referència al tipus d'aliment que es menja (herbívor, carnívor, baccívor, insectívor, etc.). És, finalment, una forma poc transparent.

[Acta 749, 2 de març de 2026]

ca ecologisme alimentari, n m
ca ecotarianisme, n m
es ecotarianismo, n m
fr écotarisme, n m
fr écovorisme, n m
en ecotarianism, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**

Definición

Pràctica alimentària consistent a consumir aliments en la producció i el transport dels quals es prioritza la minimització de l'impacte ambiental i de la petjada de carboni.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ecologisme alimentari (sin. ecotarianisme)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes ecologisme alimentari i, com a sinònim, ecotarianisme.

Criteris aplicats

Pel que fa a ecologisme alimentari:

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, una locució nominal formada a partir del substantiu ecologisme ("Moviment social i polític que proclama la necessitat de respectar i protegir el medi ambient i de limitar l'explotació dels recursos naturals", segons el DEIEC) amb el modificador alimentari, que n'especifica l'àmbit temàtic.

·És paral·lela a la forma normalitzada veganisme alimentari.

·Tot i que encara no es documenta, és semànticament transparent i es pot identificar fàcilment amb el concepte.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que en algun cas han confirmat que utilitzen aquesta forma.

Quant a ecotarianisme:

·És una adaptació del manlleu anglès ecotarianism. S'explica també en català com a derivat del nom ecotarià | ecotariana, manlleu adaptat al seu torn de l'anglès ecotarian (del prefixoide eco- 'ecològic' + segment -tarian procedent de vegetarian 'vegetarià', però que per un procés de resemantització ha passat a associar-se en anglès amb una persona que segueix un règim o un estil de consum determinat, no necessàriament vegetarià).

·És una forma anàloga a flexitarianisme, forma normalitzada pel Consell Supervisor com a sinònim de flexivegetarianisme.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Formes desestimades

-ecovorisme (derivat de ecòvor | ecòvora, del prefixoide eco- + -vor, forma sufixada d'origen llatí que significa 'devorar'): Seria també una forma possible i es documenta en algunes llengües, però en general menys que ecotarianisme. A més, si bé no sempre és així, la forma sufixada -vor s'associa sovint a l'àmbit de la biologia animal i fa referència al tipus d'aliment que es menja (herbívor, carnívor, baccívor, insectívor, etc.). És, finalment, una forma poc transparent.

[Acta 749, 2 de març de 2026]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota