Neoloteca

ca família aliena, n f
ca família educadora, n f
es familia ajena
es familia educadora

Sociologia > Serveis socials

Definition

Família acollidora que no té cap vincle de parentiu amb l'infant o l'adolescent de qui té cura.

Note

La denominació família aliena s'utilitza a la legislació del Principat i les Illes Balears; família educadora és la denominació corresponent en la legislació valenciana.

ca família heteroparental, n f
es familia heteroparental
fr famille heteroparentale
it famiglia eteroparentale
en heteroparental family

Sociologia > Organització social

Definition

Família constituïda per una parella heterosexual amb un o més fills.

ca família homoparental, n f
es familia homoparental
fr famille homoparentale
it famiglia omoparentale
pt família homoparental
en homoparental family

Sociologia > Organització social

Definition

Família constituïda per una parella homosexual, masculina o femenina, amb un o més fills.

ca família homoparental femenina, n f
es familia homoparental de mujeres
es familia homoparental femenina
fr famille homoparentale féminine
en female homoparental family

Sociologia > Organització social

Definition

Família constituïda per una parella homosexual femenina amb un o més fills.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme família monoparental femenina i dels termes relacionats família monoparental masculina, família homoparental femenina i família homoparental masculina:

El Consell Supervisor descarta l'aprovació de l'adjectiu monomarental (del prefix d'origen grec mono-, que significa 'un de sol' + l'adjectiu *marental, derivat hipotèticament de mare) per a fer referència a la família en què només conviuen la mare i un o més fills, pels motius següents:

·l'adjectiu *marental, sobre el qual s'ha creat aquesta forma, és inexistent en català i és un neologisme innecessari, tenint en compte que ja hi ha altres adjectius patrimonials per a indicar relació amb la mare: matern -a (del llatí maternus) i maternal (del llatí maternalis), tots dos emparentats amb mater -tris 'mare', els quals donarien lloc, en tot cas, a monomatern -a i monomaternal, respectivament;

·a banda d'inexistent i innecessari, l'adjectiu *marental és lingüísticament inadequat, inexplicable formalment com a derivat de mare i atribuïble només a una mala interpretació etimològica i de sentit de la forma normativa paral·lela parental, sobre el model de la qual sembla haver-se creat: parental no significa 'relatiu al pare', com suggereix *marental, sinó 'relatiu al pare i a la mare', i no deriva del llatí pater, -tris, que és el que ha donat lloc a pare, sinó de parens, -ntis (participi present del verb parere 'parir'), que significa 'el pare o la mare' i que ha donat lloc a altres formes de la llengua com ara parent o parentiu, sense cap mena de vinculació semàntica amb el sexe masculí.

Com a alternativa a la forma família monomarental, que és inadequada lingüísticament, i atesa la necessitat denominativa d'aquest concepte, el Consell Supervisor aprova la forma família monoparental femenina, que parteix del sentit genèric actual i etimològicament fonamentat de monoparental ("Relatiu o pertanyent a la família monoparental", és a dir, a la "Família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills", segons el diccionari normatiu) i precisa el significat més restrictiu a partir de l'adjectiu femenina. Aquesta solució permet l'existència d'un genèric (monoparental) i la possibilitat d'especificar, quan escaigui, si la responsabilitat de la família recau sobre la mare (monoparental femenina) o bé sobre el pare (monoparetal masculina).

Les formes família monomaterna i família monomaternal, que també s'han valorat, s'han descartat perquè es consideren semànticament poc reeixides, ja que podrien aplicar-se també a les famílies tradicionals de pare i mare, en què igualment només hi ha una mare.

També s'ha valorat la forma família ginoparental (que duria associat el terme família androparental), paral·lela a la forma francesa famille gynoparentale, però també s'ha desestimat perquè també podria ser aplicable a les famílies de dues mares (homoparentals femenines).

Finalment, la forma família de mare sola, que es documenta en algunes fonts i pot resultar adequada en alguns contextos, es considera que, en general, és menys precisa que la forma aprovada i que pot donar lloc a interpretacions errònies.

Com a termes relacionats de família monoparental femenina i família monoparental masculina, el Consell Supervisor aprova també els termes família homoparental femenina i família homoparental masculina, i bandeja explícitament, pels mateixos motius pels quals ha desestimat família monomarental, la forma família homomarental, que s'ha constatat que també té un cert ús.

ca família homoparental masculina, n f
es familia homoparental masculina
fr famille homoparentale masculine

Sociologia > Organització social

Definition

Família constituïda per una parella homosexual masculina amb un o més fills.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme família monoparental femenina i dels termes relacionats família monoparental masculina, família homoparental femenina i família homoparental masculina:

El Consell Supervisor descarta l'aprovació de l'adjectiu monomarental (del prefix d'origen grec mono-, que significa 'un de sol' + l'adjectiu *marental, derivat hipotèticament de mare) per a fer referència a la família en què només conviuen la mare i un o més fills, pels motius següents:

·l'adjectiu *marental, sobre el qual s'ha creat aquesta forma, és inexistent en català i és un neologisme innecessari, tenint en compte que ja hi ha altres adjectius patrimonials per a indicar relació amb la mare: matern -a (del llatí maternus) i maternal (del llatí maternalis), tots dos emparentats amb mater -tris 'mare', els quals donarien lloc, en tot cas, a monomatern -a i monomaternal, respectivament;

·a banda d'inexistent i innecessari, l'adjectiu *marental és lingüísticament inadequat, inexplicable formalment com a derivat de mare i atribuïble només a una mala interpretació etimològica i de sentit de la forma normativa paral·lela parental, sobre el model de la qual sembla haver-se creat: parental no significa 'relatiu al pare', com suggereix *marental, sinó 'relatiu al pare i a la mare', i no deriva del llatí pater, -tris, que és el que ha donat lloc a pare, sinó de parens, -ntis (participi present del verb parere 'parir'), que significa 'el pare o la mare' i que ha donat lloc a altres formes de la llengua com ara parent o parentiu, sense cap mena de vinculació semàntica amb el sexe masculí.

Com a alternativa a la forma família monomarental, que és inadequada lingüísticament, i atesa la necessitat denominativa d'aquest concepte, el Consell Supervisor aprova la forma família monoparental femenina, que parteix del sentit genèric actual i etimològicament fonamentat de monoparental ("Relatiu o pertanyent a la família monoparental", és a dir, a la "Família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills", segons el diccionari normatiu) i precisa el significat més restrictiu a partir de l'adjectiu femenina. Aquesta solució permet l'existència d'un genèric (monoparental) i la possibilitat d'especificar, quan escaigui, si la responsabilitat de la família recau sobre la mare (monoparental femenina) o bé sobre el pare (monoparetal masculina).

Les formes família monomaterna i família monomaternal, que també s'han valorat, s'han descartat perquè es consideren semànticament poc reeixides, ja que podrien aplicar-se també a les famílies tradicionals de pare i mare, en què igualment només hi ha una mare.

També s'ha valorat la forma família ginoparental (que duria associat el terme família androparental), paral·lela a la forma francesa famille gynoparentale, però també s'ha desestimat perquè també podria ser aplicable a les famílies de dues mares (homoparentals femenines).

Finalment, la forma família de mare sola, que es documenta en algunes fonts i pot resultar adequada en alguns contextos, es considera que, en general, és menys precisa que la forma aprovada i que pot donar lloc a interpretacions errònies.

Com a termes relacionats de família monoparental femenina i família monoparental masculina, el Consell Supervisor aprova també els termes família homoparental femenina i família homoparental masculina, i bandeja explícitament, pels mateixos motius pels quals ha desestimat família monomarental, la forma família homomarental, que s'ha constatat que també té un cert ús.

ca família monoparental, n f
es familia monoparental
fr famille monoparentale
en lone-parent family
en monoparental family
en one-parent family
en single parent family

Sociologia > Organització social

Definition

Família constituïda o bé pel pare o bé per la mare i un o més fills.

ca família monoparental femenina, n f
es familia monoparental femenina
fr famille de mère seule
fr famille gynoparentale
fr famille monoparentale féminine
en lone-mother family
en single mother family

Sociologia > Organització social

Definition

Família constituïda per la mare i un o més fills.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme família monoparental femenina i dels termes relacionats família monoparental masculina, família homoparental femenina i família homoparental masculina:

El Consell Supervisor descarta l'aprovació de l'adjectiu monomarental (del prefix d'origen grec mono-, que significa 'un de sol' + l'adjectiu *marental, derivat hipotèticament de mare) per a fer referència a la família en què només conviuen la mare i un o més fills, pels motius següents:

·l'adjectiu *marental, sobre el qual s'ha creat aquesta forma, és inexistent en català i és un neologisme innecessari, tenint en compte que ja hi ha altres adjectius patrimonials per a indicar relació amb la mare: matern -a (del llatí maternus) i maternal (del llatí maternalis), tots dos emparentats amb mater -tris 'mare', els quals donarien lloc, en tot cas, a monomatern -a i monomaternal, respectivament;

·a banda d'inexistent i innecessari, l'adjectiu *marental és lingüísticament inadequat, inexplicable formalment com a derivat de mare i atribuïble només a una mala interpretació etimològica i de sentit de la forma normativa paral·lela parental, sobre el model de la qual sembla haver-se creat: parental no significa 'relatiu al pare', com suggereix *marental, sinó 'relatiu al pare i a la mare', i no deriva del llatí pater, -tris, que és el que ha donat lloc a pare, sinó de parens, -ntis (participi present del verb parere 'parir'), que significa 'el pare o la mare' i que ha donat lloc a altres formes de la llengua com ara parent o parentiu, sense cap mena de vinculació semàntica amb el sexe masculí.

Com a alternativa a la forma família monomarental, que és inadequada lingüísticament, i atesa la necessitat denominativa d'aquest concepte, el Consell Supervisor aprova la forma família monoparental femenina, que parteix del sentit genèric actual i etimològicament fonamentat de monoparental ("Relatiu o pertanyent a la família monoparental", és a dir, a la "Família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills", segons el diccionari normatiu) i precisa el significat més restrictiu a partir de l'adjectiu femenina. Aquesta solució permet l'existència d'un genèric (monoparental) i la possibilitat d'especificar, quan escaigui, si la responsabilitat de la família recau sobre la mare (monoparental femenina) o bé sobre el pare (monoparetal masculina).

Les formes família monomaterna i família monomaternal, que també s'han valorat, s'han descartat perquè es consideren semànticament poc reeixides, ja que podrien aplicar-se també a les famílies tradicionals de pare i mare, en què igualment només hi ha una mare.

També s'ha valorat la forma família ginoparental (que duria associat el terme família androparental), paral·lela a la forma francesa famille gynoparentale, però també s'ha desestimat perquè també podria ser aplicable a les famílies de dues mares (homoparentals femenines).

Finalment, la forma família de mare sola, que es documenta en algunes fonts i pot resultar adequada en alguns contextos, es considera que, en general, és menys precisa que la forma aprovada i que pot donar lloc a interpretacions errònies.

Com a termes relacionats de família monoparental femenina i família monoparental masculina, el Consell Supervisor aprova també els termes família homoparental femenina i família homoparental masculina, i bandeja explícitament, pels mateixos motius pels quals ha desestimat família monomarental, la forma família homomarental, que s'ha constatat que també té un cert ús.

ca família monoparental masculina, n f
es familia monoparental masculina
fr famille androparentale
en lone-father family
en male single-parent family
en single father family

Sociologia > Organització social

Definition

Família constituïda pel pare i un o més fills.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme família monoparental femenina i dels termes relacionats família monoparental masculina, família homoparental femenina i família homoparental masculina:

El Consell Supervisor descarta l'aprovació de l'adjectiu monomarental (del prefix d'origen grec mono-, que significa 'un de sol' + l'adjectiu *marental, derivat hipotèticament de mare) per a fer referència a la família en què només conviuen la mare i un o més fills, pels motius següents:

·l'adjectiu *marental, sobre el qual s'ha creat aquesta forma, és inexistent en català i és un neologisme innecessari, tenint en compte que ja hi ha altres adjectius patrimonials per a indicar relació amb la mare: matern -a (del llatí maternus) i maternal (del llatí maternalis), tots dos emparentats amb mater -tris 'mare', els quals donarien lloc, en tot cas, a monomatern -a i monomaternal, respectivament;

·a banda d'inexistent i innecessari, l'adjectiu *marental és lingüísticament inadequat, inexplicable formalment com a derivat de mare i atribuïble només a una mala interpretació etimològica i de sentit de la forma normativa paral·lela parental, sobre el model de la qual sembla haver-se creat: parental no significa 'relatiu al pare', com suggereix *marental, sinó 'relatiu al pare i a la mare', i no deriva del llatí pater, -tris, que és el que ha donat lloc a pare, sinó de parens, -ntis (participi present del verb parere 'parir'), que significa 'el pare o la mare' i que ha donat lloc a altres formes de la llengua com ara parent o parentiu, sense cap mena de vinculació semàntica amb el sexe masculí.

Com a alternativa a la forma família monomarental, que és inadequada lingüísticament, i atesa la necessitat denominativa d'aquest concepte, el Consell Supervisor aprova la forma família monoparental femenina, que parteix del sentit genèric actual i etimològicament fonamentat de monoparental ("Relatiu o pertanyent a la família monoparental", és a dir, a la "Família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills", segons el diccionari normatiu) i precisa el significat més restrictiu a partir de l'adjectiu femenina. Aquesta solució permet l'existència d'un genèric (monoparental) i la possibilitat d'especificar, quan escaigui, si la responsabilitat de la família recau sobre la mare (monoparental femenina) o bé sobre el pare (monoparetal masculina).

Les formes família monomaterna i família monomaternal, que també s'han valorat, s'han descartat perquè es consideren semànticament poc reeixides, ja que podrien aplicar-se també a les famílies tradicionals de pare i mare, en què igualment només hi ha una mare.

També s'ha valorat la forma família ginoparental (que duria associat el terme família androparental), paral·lela a la forma francesa famille gynoparentale, però també s'ha desestimat perquè també podria ser aplicable a les famílies de dues mares (homoparentals femenines).

Finalment, la forma família de mare sola, que es documenta en algunes fonts i pot resultar adequada en alguns contextos, es considera que, en general, és menys precisa que la forma aprovada i que pot donar lloc a interpretacions errònies.

Com a termes relacionats de família monoparental femenina i família monoparental masculina, el Consell Supervisor aprova també els termes família homoparental femenina i família homoparental masculina, i bandeja explícitament, pels mateixos motius pels quals ha desestimat família monomarental, la forma família homomarental, que s'ha constatat que també té un cert ús.

ca lletra tipogràfica, n f
ca família tipogràfica, n f sin. compl.
es familia, n f
es familia tipográfica, n f
es letra, n f
es letra tipográfica, n f
fr police, n f
fr police d'écriture, n f
fr police de caractères, n f
en digital typeface, n
en face, n
en family, n
en font family, n
en type family, n
en typeface, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Indústria > Arts gràfiques. Edició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Conjunt d'estils de lletra amb una denominació comuna que comparteixen uns trets de disseny determinats, especialment el contrast entre els traços fins i els gruixuts, l'altura de la x o la classe de serif.

Note

1. Són exemples de lletres tipogràfiques Arial, Garamond o Times New Roman.
2. Una lletra tipogràfica pot contenir un sol estil de lletra o diversos. Una lletra tipogràfica amb un gran nombre d'estils s'anomena superfamília tipogràfica. Les lletres tipogràfiques poden pertànyer a una classe tipogràfica concreta (per exemple, la romana antiga, la romana moderna, la lletra de pal sec o l'egípcia) o bé a diverses.
3. La denominació família tipogràfica s'utilitza sobretot en l'àmbit del disseny especialitzat i de la classificació tipogràfica.
4. Les denominacions lletra tipogràfica i família tipogràfica es redueixen sovint, segons el context, a lletra i família, respectivament.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme letra tipogràfica (sin. compl. família tipogràfica)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions lletra tipògrafica i família tipogràfica, com a sinònimes (família tipogràfica com a sinònim complementari).

Criteris aplicats

·Totes dues són formes lingüísticament adequades: el diccionari normatiu ja recull família amb aquest sentit específic ("Conjunt de caràcters gràfics que corresponen a un mateix disseny, que inclou diversos cossos i variants"), i lletra és una forma també utilitzada i reivindicada per experts reconeguts del sector com a denominació corrent del concepte.(1) L'adjectiu tipogràfica darrere de lletra i de família, per bé que pot ser prescindible segons el context, afegeix precisió a aquestes dues formes i permet cenyir-les a l'àmbit de la impremta.

·Pel que fa específicament a lletra tipogràfica, cal tenir present que el diccionari normatiu documenta alguns exemples d'ús (lletra gòtica, lletra beneventana, lletra itàlica, etc.) en què lletra s'utilitza, de fet, amb aquest significat, encara que el diccionari l'equipara al sentit 2 de escriptura ("Manera d'escriure quant al sistema de caràcters adoptats, quant a llur forma, quant al traçat").

·La forma família tipògràfica és la denominació utilitzada en contextos especialitzats, de disseny tipogràfic, i també, sobretot, en l'àmbit de la classificació tipogràfica; té un ús internacional.

·La forma lletra tipògràfica, al seu torn, és més acostada a l'ús quotidià i general, i per aquest motiu s'aprova com a forma preferent. També es documenta, anàlogament, en castellà.

·Els especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta doble denominació.

Formes desestimades

Es descarta la forma tipus de lletra, aplicada de vegades a aquest concepte, perquè es considera una denominació impròpia i poc precisa. Ha estat bandejada, de fet, per experts reconeguts del sector.

Es desestima també la forma font, encara que de vegades s'utilitza amb aquest sentit, perquè estrictament fa referència a un altre concepte del mateix àmbit.

Finalment, també s'ha descartat, d'acord amb els especialistes, la forma escriptura, que és sinònim de lletra però en un sentit menys especialitzat (en el sentit de "Manera d'escriure").

(1)Vegeu, per exemple, Josep M. Pujol: "Utilitzo el terme lletra com a equivalent de l'anglès typeface. Es tracta d'una accepció corrent i completament satisfactòria de la paraula, que fóra bo que tingués cabuda explícita en el diccionari normatiu, per a la qual cosa només caldria actualitzar una de les accepcions ja existents, la mateixa que utilitzem quan parlem, referint-nos a l'escriptura manual, de lletra anglesa o lletra carolina. La Times New Roman o l'Arial, per exemple, així, sense més precisions, són lletres: una categoria ideal aplicable a tots i cadascun dels signes tipogràfics que comparteixen un mateix patró formal. En l'ús corrent és habitual la confusió entre font i lletra, amb utilització abusiva del primer terme" (PUJOL, J.M. "L'escriptura tipogràfica, 2: Tipografia de qualitat". Llengua i Ús (2002), núm. 23, p. 25-36."

[Acta 663, 6 de maig de 2020]

ca familiarisme, n m
es familiarismo
es familismo
fr familialisme
it familismo
en familialism
en familism

Sociologia

Definition

Forma de funcionament social en què la família constitueix un element crucial de reproducció i estructuració, tendeix a vertebrar la societat en conjunt i és la institució principal que proveeix les persones de benestar i protecció social.

Note

El familiarisme és característic dels països de la riba mediterrània, en què la institució familiar manté una importància i un paper social notables.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes familiarisme, familiarista i familiarisme amoral:

S'aproven els termes familiarisme, familiarista i familiarisme amoral, pels motius següents:

·són formes i conceptes coneguts i utilitzats habitualment en l'àmbit de la sociologia;

·es documenten ja en fonts catalanes d'especialitat;

·són formes lingüísticament adequades, derivades de l'adjectiu familiar ("Pertanyent a la família", segons el diccionari normatiu) a partir dels sufixos d'origen llatí -isme i -ista, sovint construïts sobre bases adjectives i relacionats habitualment amb teories, doctrines o corrents (com absolutisme i absolutista, imperialisme i imperialista, positivisme i positivista, etc.);

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

Es desestimen les formes familisme i familisme amoral (i l'adjectiu corresponent familista) -malgrat que també tenen un cert ús (sobretot familisme amoral, que és un terme vinculat a un autor) i lingüísticament seguirien el model de formes normatives com ara alarmisme, al·legorisme, amiguisme, oberturisme o catastrofisme, derivades d'una base substantiva-, perquè la majoria d'especialistes s'han mostrat més favorables a familiarisme i familiarisme amoral. Probablement, a més, familisme i familisme amoral són calcs de l'anglès.

[Acta 553, 29 de novembre de 2012]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note