Neoloteca
PresentationFull records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (Adj+N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 3: Sigla llegida lletra a lletra**
- ca malaltia transmesa per aliments, n f
- ca malaltia de transmissió alimentària, n f sin. compl.
- ca MTA, n f sigla
- es enfermedad alimentaria, n f
- es enfermedad de origen alimentario, n f
- es enfermedad de transmisión alimentaria, n f
- es enfermedad transmitida por alimentos, n f
- es ETA, n f sigla
- fr maladie d'origine alimentaire, n f
- en food disease, n
- en food illness, n
- en food-related illness, n
- en foodborne disease, n
- en foodborne illness, n
- en food-borne disease, n var. ling.
- en food-borne illness, n var. ling.
- en FBD, n sigla
- en FBI, n sigla
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (Adj+N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 3: Sigla llegida lletra a lletra**
Definition
Note
- 1. Per a evitar les malalties transmeses per aliments convé aplicar les mesures preventives adequades al llarg de tota la cadena alimentària.
- 2. Els símptomes més habituals de les malalties transmeses per aliments són nàusees, vòmits, diarrea o febre.
- 3. Alguns especialistes restringeixen la denominació malaltia de transmissió alimentària a les malalties transmeses per aliments que resulten de la ingesta d'un agent biològic, que són les més freqüents.
- 4. Són malalties transmeses per aliments les infeccions alimentàries, les infestacions alimentàries i les intoxicacions alimentàries.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malaltia transmesa per aliments (sin. compl. malaltia de transmissió alimentària; sigla MTA
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes malaltia transmesa per aliments i, com a sinònim complementari, malaltia de transmissió alimentària, juntament amb la sigla MTA.
Criteris aplicats
Pel que fa a malaltia transmesa per aliments:
·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli malaltia amb un sintagma que indica la funció intermediària dels aliments en la propagació dels perills biològics i químics.
·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.
·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara malaltia transmesa per l'aigua, malaltia transmesa per aerosols, malaltia transmesa per l'aire, malaltia transmesa per la femta, malaltia transmesa per animals domèstics, malaltia transmesa per insectes, malaltia transmesa per mosquits, malaltia transmesa per ocells.
·És una designació habitual del concepte.
·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.
Pel que fa a malaltia de transmissió alimentària:
·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli malaltia amb un sintagma que indica la funció intermediària dels aliments en la propagació dels perills biològics i químics.
·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte, si bé alguns especialistes l'associen específicament a les malalties transmeses per agents biològics presents en els aliments.
·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara malaltia de transmissió aèria, malaltia de transmissió parenteral, malaltia de transmissió respiratòria, malaltia de transmissió sexual.
·És una designació habitual del concepte.
·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.
Finalment, pel que fa a la forma MTA:
·És la sigla catalana corresponent tant a malaltia transmesa per aliments com a malaltia de transmissió alimentària.
·Té un ús important en textos especialitzats.
·Té el vistiplau dels especialistes.
Formes desestimades
-malaltia alimentària: És una denominació poc freqüent i tampoc és del tot clara, perquè podria fer pensar en altres trastorns (anorèxia, bulímia, hipervitaminosi, obesitat) que no deriven dels perills alimentaris ingerits, sinó d'altres factors relacionats amb l'alimentació.
-malaltia d'origen alimentari: Podria considerar-se una solució adequada, formalment anàloga a altres denominacions de malalties com ara malaltia d'origen autoimmune, malaltia d'origen bacterià, malaltia d'origen genètic, malaltia d'origen víric. Té l'inconvenient, però, que té poc ús; a més, en general aquestes altres denominacions fan referència a la causa directa de la malaltia (cèl·lules immunitàries, bacteris, gens, virus), mentre que en el cas plantejat la causa de la malaltia no és estrictament l'aliment, sinó el perill biològic o químic que transporta.
[Acta 698, 7 de novembre de 2022]
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública
- ca malaltia òrfena, n f
- es enfermedad huérfana
- fr maladie orpheline
- it malattia orfana
- pt doença órfã
- en orphan disease
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública
Definition
Note
- Les malalties òrfenes tant poden ser malalties rares com malalties oblidades.
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (Adj+N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 3: Sigla llegida lletra a lletra**
- ca malaltia transmesa per aliments, n f
- ca malaltia de transmissió alimentària, n f sin. compl.
- ca MTA, n f sigla
- es enfermedad alimentaria, n f
- es enfermedad de origen alimentario, n f
- es enfermedad de transmisión alimentaria, n f
- es enfermedad transmitida por alimentos, n f
- es ETA, n f sigla
- fr maladie d'origine alimentaire, n f
- en food disease, n
- en food illness, n
- en food-related illness, n
- en foodborne disease, n
- en foodborne illness, n
- en food-borne disease, n var. ling.
- en food-borne illness, n var. ling.
- en FBD, n sigla
- en FBI, n sigla
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (Adj+N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 3: Sigla llegida lletra a lletra**
Definition
Note
- 1. Per a evitar les malalties transmeses per aliments convé aplicar les mesures preventives adequades al llarg de tota la cadena alimentària.
- 2. Els símptomes més habituals de les malalties transmeses per aliments són nàusees, vòmits, diarrea o febre.
- 3. Alguns especialistes restringeixen la denominació malaltia de transmissió alimentària a les malalties transmeses per aliments que resulten de la ingesta d'un agent biològic, que són les més freqüents.
- 4. Són malalties transmeses per aliments les infeccions alimentàries, les infestacions alimentàries i les intoxicacions alimentàries.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malaltia transmesa per aliments (sin. compl. malaltia de transmissió alimentària; sigla MTA
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes malaltia transmesa per aliments i, com a sinònim complementari, malaltia de transmissió alimentària, juntament amb la sigla MTA.
Criteris aplicats
Pel que fa a malaltia transmesa per aliments:
·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli malaltia amb un sintagma que indica la funció intermediària dels aliments en la propagació dels perills biològics i químics.
·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.
·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara malaltia transmesa per l'aigua, malaltia transmesa per aerosols, malaltia transmesa per l'aire, malaltia transmesa per la femta, malaltia transmesa per animals domèstics, malaltia transmesa per insectes, malaltia transmesa per mosquits, malaltia transmesa per ocells.
·És una designació habitual del concepte.
·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.
Pel que fa a malaltia de transmissió alimentària:
·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli malaltia amb un sintagma que indica la funció intermediària dels aliments en la propagació dels perills biològics i químics.
·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte, si bé alguns especialistes l'associen específicament a les malalties transmeses per agents biològics presents en els aliments.
·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara malaltia de transmissió aèria, malaltia de transmissió parenteral, malaltia de transmissió respiratòria, malaltia de transmissió sexual.
·És una designació habitual del concepte.
·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.
Finalment, pel que fa a la forma MTA:
·És la sigla catalana corresponent tant a malaltia transmesa per aliments com a malaltia de transmissió alimentària.
·Té un ús important en textos especialitzats.
·Té el vistiplau dels especialistes.
Formes desestimades
-malaltia alimentària: És una denominació poc freqüent i tampoc és del tot clara, perquè podria fer pensar en altres trastorns (anorèxia, bulímia, hipervitaminosi, obesitat) que no deriven dels perills alimentaris ingerits, sinó d'altres factors relacionats amb l'alimentació.
-malaltia d'origen alimentari: Podria considerar-se una solució adequada, formalment anàloga a altres denominacions de malalties com ara malaltia d'origen autoimmune, malaltia d'origen bacterià, malaltia d'origen genètic, malaltia d'origen víric. Té l'inconvenient, però, que té poc ús; a més, en general aquestes altres denominacions fan referència a la causa directa de la malaltia (cèl·lules immunitàries, bacteris, gens, virus), mentre que en el cas plantejat la causa de la malaltia no és estrictament l'aliment, sinó el perill biològic o químic que transporta.
[Acta 698, 7 de novembre de 2022]
Esport > Esports d'hivern > Múixing i pulca
- ca malamut d'Alaska, n m
- es malamute de Alaska
- fr malamute d'Alaska
- fr malemoute d'Alaska
- en Alaskan Malamute
Esport > Esports d'hivern > Múixing i pulca
Definition
Note
- Per la seva gran resistència, es coneix col·loquialment amb el nom de locomotora de l'Àrtic o locomotora de les neus.
Ciències de la vida > Genètica
- ca malaparellament, n m
- es malapareamiento
- fr mésapparement de bases
- en base pair mismatch
- en mismatch
- en mismatch pairing
- en mispairing
Ciències de la vida > Genètica
Definition
Agricultura > Horticultura > Viticultura
- ca malbec, n m
- es malbec, n m
- fr côt, n m
- fr malbec, n m
- en Malbec, n
Agricultura > Horticultura > Viticultura
Definition
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malbec:
S'aprova la denominació malbec, manlleu de l'occità o del francès d'origen incert, potser del cognom Malbeck, pels motius següents:
·és la forma més estesa en català per a designar aquesta varietat, d'acord amb les obres terminològiques i especialitzades del sector i d'acord també amb els especialistes;
·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;
·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;
·té el vistiplau dels especialistes consultats.
Es descarta la sinonímia amb la forma francesa côt (potser d'origen occità), i, igualment, amb cot (adaptació de côt ja recollida en algunes obres catalanes) perquè es considera innecessària, tenint en compte que la forma més internacional i la més estesa en català és malbec.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
- ca malbec, n m
- es malbec, n m
- fr côt, n m
- fr malbec, n m
- en Malbec, n
Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia
Definition
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malbec:
S'aprova la denominació malbec, manlleu de l'occità o del francès d'origen incert, potser del cognom Malbeck, pels motius següents:
·és la forma més estesa en català per a designar aquesta varietat, d'acord amb les obres terminològiques i especialitzades del sector i d'acord també amb els especialistes;
·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;
·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;
·té el vistiplau dels especialistes consultats.
Es descarta la sinonímia amb la forma francesa côt (potser d'origen occità), i, igualment, amb cot (adaptació de côt ja recollida en algunes obres catalanes) perquè es considera innecessària, tenint en compte que la forma més internacional i la més estesa en català és malbec.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia
- ca malbec, n m
- es malbec, n m
- fr côt, n m
- fr malbec, n m
- en Malbec, n
Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia
Definition
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malbec:
S'aprova la denominació malbec, manlleu de l'occità o del francès d'origen incert, potser del cognom Malbeck, pels motius següents:
·és la forma més estesa en català per a designar aquesta varietat, d'acord amb les obres terminològiques i especialitzades del sector i d'acord també amb els especialistes;
·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;
·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;
·té el vistiplau dels especialistes consultats.
Es descarta la sinonímia amb la forma francesa côt (potser d'origen occità), i, igualment, amb cot (adaptació de côt ja recollida en algunes obres catalanes) perquè es considera innecessària, tenint en compte que la forma més internacional i la més estesa en català és malbec.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
Zoologia > Ocells
- ca malcoha, n m
- es malcoha, n m
- fr malcoha, n m
- it malcoa, n f
- en malcoha, n
- en malkoha, n
Zoologia > Ocells
Definition
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malcoha:
S'aprova la denominació malcoha pels motius següents:
·és un manlleu adaptat del singalès mal-koha, que, segons diverses fonts, s'aplica en aquesta llengua a l'espècie Phaenicophaeus pyrrhocephalus i significa 'cucut flor';
·és la forma utilitzada també en castellà, francès, italià (en aquest cas, sense la h) i anglès (en aquesta llengua, al costat de la variant malkoha, més habitual);
·té el vistiplau dels especialistes.
Atès que no s'ha pogut establir la tonicitat del mot en la llengua original, s'opta per aprovar-lo com a forma paroxítona, tal com fan el castellà i l'italià (en anglès és un mot proparoxíton) i tal com proposen els especialistes.
Pel que fa al gènere, s'aprova com a forma masculina, d'acord amb l'ús majoritàriament documentat en català i en altres llengües.
També d'acord amb les altres llengües, es conserva la h intercalada de la forma transcrita d'origen. Cal tenir present, de fet, que aquesta lletra s'usa per a representar en català el so [h] dels estrangerismes, es pronunciï o no: handicap, hoquei, maharajà, mahometà, saharià, suahili, etc. També apareix en català en interjeccions, com ara en ehem o ha.
Es descarta la forma malkoha, malgrat que és la més habitual en anglès (probablement, la llengua vehicular del mot), perquè la forma amb c s'adequa millor al sistema català, i en castellà, francès i italià també s'ha fet el canvi de k per c.
[Acta 627, 18 d'octubre de 2017]
Zoologia > Ocells
- ca malcoha africà occidental, n m
- es malcoha africano occidental, n m
- fr malcoha à bec jaune, n m
- en chattering yellowbill, n
- de Westerzkuckuck, n m
- nc Ceuthmochares aereus
Zoologia > Ocells