Neoloteca

ca reason-why [en], n f
es reason why
fr reason why
en reason why
en reason-why

Comunicació > Publicitat

Definition

Justificació creativa que fa evident i creïble el benefici que la publicitat comunica al consumidor.

ca reassentament, n m
es reasentamiento, n m
fr réinstallation, n f
en resettlement, n

Dret internacional

Definition

Desplaçament d'un refugiat de l'estat on ha sol·licitat asil a un altre estat que accepta concedir-li autorització de residència.

Note

1. En el context de la Unió Europea, es considera reassentament el trasllat d'una persona que necessita protecció internacional des d'un tercer país cap a un estat membre on pugui residir amb l'estatus de refugiat o amb un estatus que li proporcioni els mateixos drets.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reassentament:

S'aprova la denominació reassentament pels motius següents:

·és una denominació ben formada des d'un punt de vista lingüístic i està motivada semànticament pel significat de assentament ("Lloc on una comunitat ha establert el seu habitatge i on desenvolupa les seves activitats"(1));

·és l'única denominació utilitzada per a fer referència al concepte;

·en la resta de llengües s'utilitza la denominació paral·lela.

(1)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de cooperació al desenvolupament [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015).

[Acta 608, 6 de juliol de 2016]

ca reassortiment, n m
es reagrupamiento
es reasociación
es reordenamiento
fr réassortiment
it riassortimento
en genetic reassortment
en reassortment
de Reassortierung
de Reassortment

Ciències de la vida > Microbiologia

Definition

Procés de formació d'un virus reassortit.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes virus reassortit i reassortiment:

S'aprova el terme virus reassortit, juntament amb el terme relacionat reassortiment, tots dos calcs de l'anglès, pels motius següents:

·són alternatives catalanes als manlleus reassortant virus i reassortment, respectivament, força introduïts entre els especialistes;

·són formes amb una certa motivació semàntica en català, creades sobre la base del verb assortir, que significa, segons el diccionari normatiu, "Proveir (un comerciant o una botiga) de tota mena de mercaderies, articles, etc., necessaris": en aquest cas, es tracta de virus assortits (és a dir, proveïts) de material gènic procedent d'altres virus; el prefix de reiteració re- remet a la idea que el material no és nou, sinó que s'ha reagrupat i reclassificat procedent d'altres virus per formar-ne un de nou;(1)

·són formes precises, que s'identifiquen sense dificultat amb els conceptes;

·són solucions paral·leles a les utilitzades en altres llengües: virus réassorti i réassortiment en francès; virus riassortito i riassortimento en italià; reassortiertes Virus i Reassortierung en alemany;

·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

La forma virus reagrupat, que té un cert ús, s'ha descartat perquè es considera semànticament inadequada i equívoca, ja que remet a un virus que s'ha unit amb altres virus, mentre que en aquest cas el que es reagrupa no és el virus, sinó el material gènic que el conforma.

Per motius similars d'inadequació semàntica s'han bandejat també les formes virus recombinat (recombinació en biologia ja designa un altre concepte: "Procés de formació de descendents amb combinacions de gens diferents de les dels progenitors, provocat per l'encreuament o per la distribució independent dels diferents cromosomes homòlegs durant la meiosi"(2)), virus reordenat (en biologia el reordenament gènic és la "Translocació dels gens que codifiquen les regions variables i les regions constants de les cadenes del BCR i del TCR"(3)), i virus rearranjat, virus reorganitzat i virus recompost (remeten a virus ja existents que s'han desajustat i que posteriorment s'han tornat a ajustar o a disposar de la manera que els correspon).

(1)L'adjectiu anglès reassortant és un derivat del verb de la llengua general to assort, a partir del prefix de reiteració re-. El verb to assort (del francès antic assortir, de sorte 'mena, sort') té un significat força més ampli que el català assortir; significa: "vb 1 (tr) to arrange or distribute into groups of the same type; classify. 2 (intr; usually foll. by with) to fit or fall into a class or group; match. 3 (tr) to supply with an assortment of merchandise. 4 (tr) to put in the same category as others; group. 5 (intr; usually foll. by with) Rare. to keep company; consort." El substantiu derivat assortment (del qual deriva reassortment) és, al seu torn: "n 1 a collection or group of various things or sorts. 2 the act of assorting." (Wilkes, G.A.; Krebs, W.A. (ed.). Collins English dictionary. 5th Australian ed. updated. Glasgow: Harper Collins, 2000.) L'ús de reassortant en aquest cas específic pot explicar-se a partir de qualsevol dels sentits recollits per a to assort, i de tots alhora: un virus reassortit és un virus que s'ha assortit o proveït de material gènic nou i en el qual hi ha hagut un reagrupament i una reclassificació del material gènic de partida. To assort també es documenta ja en l'àmbit de la genètica amb el sentit específic de "(of genes or characteristics) become distributed among cells or progeny" (STEVENSON, Angus [ed.]. Oxford dictionary of English. 3rd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2010.)

(2)FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994.

(3)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia. Barcelona: Masson: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2005.

ca rebentat, n m
es atrape, n m
es encogimiento y extensión, n m
es reventado, n m
es solapamiento, n m
es solapamiento de colores, n m
es solape, n m
fr débord, n m
fr grossi, n m
fr grossi et maigri, n m
fr recouvrement, n m
it abbondanza, n f
en print overlap, n
en trap, n
en trapping, n

Indústria > Arts gràfiques. Edició

Definition

Tècnica consistent a superposar les vores dels colors contigus d'una imatge a fi d'evitar l'aparició d'espais blancs entre les diferents tintes durant la impressió.

Note

1. En el rebentat, generalment, s'amplien les vores dels colors més clars. Així, quan un element de color fosc es troba sobre un fons clar, s'amplia el color del fons i, quan un element de color clar es troba sobre un fons fosc, s'amplia el color de l'element.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aporvació del terme rebentat:

S'aprova la denominació rebentat, d'origen balear, pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès trapping;

·és una forma ja coneguda, utilitzada tradicionalment entre els especialistes;

·és semànticament motivada, ja que amb aquesta tècnica el que es fa és, en certa manera, rebentar els colors, és a dir, obrir-los, fer-los sortir dels seus límits estrictes, i, alhora, mesclar-los (rebentar és, segons el diccionari normatiu, "Obrir-se cedint a una pressió interior", "Fer que s'obri o esclati cedint a una pressió interior", i també "Mesclar (amb una beguda, especialment cafè) un licor que li tregui la fortor o en suavitzi el gust");

·el diccionari normatiu ja recull l'adjectiu rebentat -ada dins les arts gràfiques, amb un sentit que remet clarament a aquest concepte: "Que sobrepassa els límits de la seva forma, s'aplica a un element gràfic";

·té el vistiplau d'especialistes del sector.

Es descarta l'acceptació del manlleu trapping, tot i que té un cert ús, perquè es considera innecessari.

Es descarta la forma rebentament, que també s'ha tingut en compte, perquè no té cap ús. Cal tenir present, de fet, que el diccionari normatiu ja recull rebentat com a substantiu (amb el sentit de cigaló) i també altres substantiu referits a accions o processos construïts amb el sufix -at (és el cas de afermat, argentat, brodat, debat, encatifat o raspat).

Les formes encavalcament o superposició, que també s'han tingut en compte i serien semànticament motivades, s'han desestimat en favor de la forma aprovada (rebentat), que és la que utilitzen habitualment els experts.

[Acta 576, 12 de juny de 2014]

ca rebliment, n m
es colmatación
fr colmatage
en clogging

Construcció

Definition

Obstrucció d'una capa de matèria porosa o fibrosa o d'un aparell a causa del dipòsit de partícules.

ca rebot, n m
es abandono
es rebote
fr rebond
it rimbalzo
pt rejeição
en bounce

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definition

Acció d'abandonar, un internauta, un lloc web havent-ne vist només una pàgina i, generalment, al cap de pocs segons d'haver-hi entrat.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes percentatge de rebot i rebot:

S'aproven els termes percentatge de rebot i rebot, calcs de l'anglès bounce rate i bounce, respectivament, pels motius següents:

·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

·ja es documenten en català en nombrosos textos d'especialitat;

·des del punt de vista lingüístic, són formes motivades, explicables per ús figurat de la forma rebot, que designa, segons el diccionari normatiu, l'acció de rebotre (és a dir, de "Botre contra una cosa després d'haver botut contra una altra" o de "Llançar, repel·lir (una cosa) de manera que vagi a botre, a pegar contra una altra") i en l'àmbit específic dels esports, el "Moviment de la pilota després d'haver estat colpejada i d'haver botat en alguna superfície"; en aquest cas, s'associa amb un rebot el fet que l'usuari només visiti una pàgina del web en qüestió i immediatament després vagi a parar a una altra pàgina d'un altre web;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles.

Es descarten les formes percentatge d'abandonament(s) i percentatge de visites redireccionades perquè no tenen gaire ús ni s'identifiquen clarament amb el concepte.

La forma percentatge de rebots, que també es documenta, s'ha descartat en favor de percentatge de rebot, que té més ús i segueix el paral·lelisme de la resta de llengües. A percentatge de rebot, el substantiu rebot s'eleva semànticament a la categoria de "fet" o "fenomen" (igual que passa, per exemple, a percentatge d'error) i adquireix la categoria d'incomptable.

Quant al nucli del terme, es prefereix percentatge (percentatge de rebot), en comptes de taxa o índex, perquè és una forma més precisa.

ca rebot, n m
ca correu rebotat, n m sin. compl.
ca correu retornat, n m sin. compl.
es rebote, n m
fr bounce, n m
en bounce, n
en bounce e-mail, n
en bounce mail, n

Informàtica > Aplicacions informàtiques, Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definition

Conjunt de missatges rebotats en una campanya de màrqueting per correu electrònic.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes rebot (sin. compl. correu rebotat; correu retornat) i percentatge de rebot:

S'aproven les denominacions rebot, correu rebotat i correu retornat, com a sinònimes (les dues últimes com a sinònims complementaris), juntament amb la forma relacionada percentatge de rebot, pels motius següents:

·totes quatre són formes lingüísticament adequades: rebot, correu rebotat i percentatge de rebot, d'una banda, s'han creat sobre la base del terme relacionat missatge rebotat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que designa, partint d'un ús figurat del verb rebotar, el "Missatge electrònic que retorna a l'emissor sense haver-se pogut lliurar al destinatari, a causa d'un error"; correu retornat, d'altra banda, s'ha creat sobre la base de missatge retornat, forma aprovada com a sinònim complementari de correu rebotat;

·la forma rebot, concretament, designa en la llengua general l'acció i l'efecte de rebotar; l'efecte és el resultat de rebotar, és a dir, en aquest cas, el conjunt de missatges rebotats;

·correu rebotat i correu retornat responen al sentit normatiu general de correu "Conjunt de cartes, de plecs, etc., que es trameten o es reben per correu";

·percentatge de rebot, finalment, és una denominació descriptiva del concepte.

·totes quatre formes es documenten ja en contextos especialitzats;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes retorn (com a conjunt de missatges rebotats) i percentatge de retorn, perquè no tenen ús i, a més, poden generar ambigüitat.

[Acta 610, 7 de setembre de 2016]

ca rebotejador | rebotejadora, n m, f
ca rebotador | rebotadora, n m, f sin. compl.
es rebotador | rebotadora, n m, f
es reboteador | reboteadora, n m, f
fr rebondeur | rebondeuse, n m, f
fr récupérateur | récupératrice, n m, f
it rimbalzista, n m, f
en rebounder, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

Definition

Jugador que es caracteritza per la seva habilitat d'aconseguir el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Note

Segons la seva especialització en rebots a la cistella pròpia o en rebots a la cistella contrària, se sol distingir entre rebotejadors o rebotejadores defensius i rebotejadors o rebotejadores ofensius.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rebotejador | rebotejadora (sin. compl. rebotador | rebotadora)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions rebotejador | rebotejadora i, com a sinònim complementari, rebotador | rebotadora.

Criteris aplicats

Pel que fa a rebotejador | rebotejadora:

·Tot i que durant un temps aquesta forma es va substituir per rebotador | rebotadora perquè es considerava inadequada, (1) en realitat es pot defensar com una forma lingüísticament ben construïda, ja que la base rebotejar de la qual deriva té el sentit iteratiu propi del sufix -ej(ar).

·És la forma més documentada amb diferència, tant en textos escrits com en el registre oral.

·És l'única forma utilitzada pels especialistes consultats.

Pel que fa a rebotador | rebotadora:

·És la forma normativa actualment, creada adjuntant el sufix nominalitzador -dor al verb rebotar (el qual ja té, en el diccionari normatiu, l'accepció específica d'agafar rebots que justifica aquest derivat).

·Es documenta força (però menys que rebotejador | rebotejadora i sobretot en textos escrits).

S'aprova rebotador | rebotadora com a sinònim complementari d'acord amb l'ús documentat i amb l'opinió dels especialistes consultats.

S'acorda que la presidenta del Consell Supervisor farà arribar una carta al president de la Comissió de Lexicografia per a demanar-li la revisió d'aquest cas al diccionari normatiu.

(1) Inicialment, el Consell Supervisor va aprovar la forma rebotejador | rebotejadora per a designar aquest concepte (acta núm. 90, del 5 de desembre de 1989). Posteriorment, però, es va canviar per rebotador | rebotadora (acta núm. 225, del 16 d'abril de 1996) per a adequar-se a la forma introduïda al diccionari normatiu.

[Acta 714, 4 de desembre de 2023]

ca rebotejador -a, adj
ca rebotador -a, adj sin. compl.
es rebotador -ra, adj
es reboteador -ra, adj
fr de rebond, adj
it di rimbalzo, adj
en rebounding, adj
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

Definition

Que té relació amb l'habilitat d'un jugador d'agafar la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Note

Per exemple, es parla de la tasca rebotejadora, la capacitat rebotejadora o el poder rebotejador d'un jugador o un equip o de l'apartat rebotejador de les seves estadístiques.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rebotejador -a (sin. compl. rebotador -a)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions rebotejador -a i, com a sinònim complementari, rebotador -a.

Criteris aplicats

Pel que fa a rebotejador -a:

·Correspon a l'ús adjectival del nom rebotejador | rebotejadora, durant un temps considerat inadequat des del punt de vista lingüístic però en realitat justificable, ja que la base rebotejar de la qual deriva té el sentit iteratiu propi del sufix -ej(ar).

·És la forma més documentada amb diferència, tant en textos escrits com en el registre oral.

·És l'única forma utilitzada pels especialistes consultats.

Pel que fa a rebotador -a:

·Correspon a l'ús adjectival del nom normatiu rebotador | rebotadora, creat adjuntant el sufix nominalitzador -dor al verb rebotar (el qual ja té, en el diccionari normatiu, l'accepció específica d'agafar rebots que justifica aquest derivat).

·Es documenta (però menys que rebotejador -a i sobretot en textos escrits).

S'aprova rebotador -a com a sinònim complementari d'acord amb l'ús documentat i amb l'opinió dels especialistes consultats.

[Acta 714, 4 de desembre de 2023]

ca rebotejador | rebotejadora, n m, f
ca rebotador | rebotadora, n m, f sin. compl.
es rebotador | rebotadora, n m, f
es reboteador | reboteadora, n m, f
fr rebondeur | rebondeuse, n m, f
fr récupérateur | récupératrice, n m, f
it rimbalzista, n m, f
en rebounder, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

Definition

Jugador que es caracteritza per la seva habilitat d'aconseguir el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Note

Segons la seva especialització en rebots a la cistella pròpia o en rebots a la cistella contrària, se sol distingir entre rebotejadors o rebotejadores defensius i rebotejadors o rebotejadores ofensius.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rebotejador | rebotejadora (sin. compl. rebotador | rebotadora)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions rebotejador | rebotejadora i, com a sinònim complementari, rebotador | rebotadora.

Criteris aplicats

Pel que fa a rebotejador | rebotejadora:

·Tot i que durant un temps aquesta forma es va substituir per rebotador | rebotadora perquè es considerava inadequada, (1) en realitat es pot defensar com una forma lingüísticament ben construïda, ja que la base rebotejar de la qual deriva té el sentit iteratiu propi del sufix -ej(ar).

·És la forma més documentada amb diferència, tant en textos escrits com en el registre oral.

·És l'única forma utilitzada pels especialistes consultats.

Pel que fa a rebotador | rebotadora:

·És la forma normativa actualment, creada adjuntant el sufix nominalitzador -dor al verb rebotar (el qual ja té, en el diccionari normatiu, l'accepció específica d'agafar rebots que justifica aquest derivat).

·Es documenta força (però menys que rebotejador | rebotejadora i sobretot en textos escrits).

S'aprova rebotador | rebotadora com a sinònim complementari d'acord amb l'ús documentat i amb l'opinió dels especialistes consultats.

S'acorda que la presidenta del Consell Supervisor farà arribar una carta al president de la Comissió de Lexicografia per a demanar-li la revisió d'aquest cas al diccionari normatiu.

(1) Inicialment, el Consell Supervisor va aprovar la forma rebotejador | rebotejadora per a designar aquest concepte (acta núm. 90, del 5 de desembre de 1989). Posteriorment, però, es va canviar per rebotador | rebotadora (acta núm. 225, del 16 d'abril de 1996) per a adequar-se a la forma introduïda al diccionari normatiu.

[Acta 714, 4 de desembre de 2023]

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note