Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

Basic search
Advanced search
rebotejador -a

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

  • ca  rebotejador -a, adj
  • ca  rebotador -a, adj sin. compl.
  • es  rebotador -ra, adj
  • es  reboteador -ra, adj
  • fr  de rebond, adj
  • it  di rimbalzo, adj
  • en  rebounding, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

Definition
Que té relació amb l'habilitat d'un jugador d'agafar la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Note

  • Per exemple, es parla de la tasca rebotejadora, la capacitat rebotejadora o el poder rebotejador d'un jugador o un equip o de l'apartat rebotejador de les seves estadístiques.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rebotejador -a (sin. compl. rebotador -a)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions rebotejador -a i, com a sinònim complementari, rebotador -a.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a rebotejador -a:

    ·Correspon a l'ús adjectival del nom rebotejador | rebotejadora, durant un temps considerat inadequat des del punt de vista lingüístic però en realitat justificable, ja que la base rebotejar de la qual deriva té el sentit iteratiu propi del sufix -ej(ar).

    ·És la forma més documentada amb diferència, tant en textos escrits com en el registre oral.

    ·És l'única forma utilitzada pels especialistes consultats.

    Pel que fa a rebotador -a:

    ·Correspon a l'ús adjectival del nom normatiu rebotador | rebotadora, creat adjuntant el sufix nominalitzador -dor al verb rebotar (el qual ja té, en el diccionari normatiu, l'accepció específica d'agafar rebots que justifica aquest derivat).

    ·Es documenta (però menys que rebotejador -a i sobretot en textos escrits).

    S'aprova rebotador -a com a sinònim complementari d'acord amb l'ús documentat i amb l'opinió dels especialistes consultats.

    [Acta 714, 4 de desembre de 2023]
rebotejar

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució verbal**, **Denominació catalana 2: Locució verbal**, **Denominació catalana 3: Nom + sufix**

  • ca  agafar rebots, v intr
  • ca  capturar rebots, v intr
  • ca  rebotejar, v intr sin. compl.
  • es  capturar rebotes, v intr
  • es  coger rebotes, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  prendre les rebonds, v intr
  • fr  récupérer les rebonds, v intr
  • it  catturare i rimbalzi, v intr
  • en  rebound, to, v intr
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució verbal**, **Denominació catalana 2: Locució verbal**, **Denominació catalana 3: Nom + sufix**

Definition
Tenir la capacitat d'aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Note

  • 1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
  • 2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agafar rebots (sin. capturar rebots; sin. compl. rebotejar)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven com a sinònims absoluts agafar rebots i capturar rebots i, com a sinònim complementari, rebotejar.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a agafar rebots:

    ·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada per un sintagma amb el verb agafar com a base, que té un sentit molt ampli, i amb un nom d'acció com a complement directe, flexionat en plural per a indicar que aquesta denominació té valor iteratiu.

    ·És la forma més documentada, tant en textos escrits com en el registre oral.

    ·En castellà i en francès s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Pel que fa a capturar rebots:

    ·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada per un sintagma amb el verb capturar com a base (al diccionari normatiu, "Pervenir a apoderar-se (d'algú o d'alguna cosa)"), que aporta un matís de dificultat respecte a agafar, i anb un nom d'acció com a complement directe, flexionat en plural per a indicar que aquesta denominació té valor iteratiu.

    ·És una forma molt documentada, tant en textos escrits com en el registre oral.

    ·En castellà i en italià s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Pel que fa a rebotejar:

    ·Tot i que durant un temps aquesta forma es va substituir per rebotar perquè es considerava inadequada, en realitat es pot defensar com una forma lingüísticament ben construïda, ja que el sufix -ej(ar) hi aporta el sentit iteratiu que té l'acció descrita.

    ·Es distingeix del verb rebotar propi de la llengua general i també molt utilitzat en el món del bàsquet per a fer referència al moviment d'una pilota després d'impactar contra la cistella; això permet especialitzar aquests dos verbs en bàsquet amb sentits diferents i amb estructures argumentals diferents (rebotejar per a l'acció repetida d'un jugador de controlar els rebots i rebotar per a l'acció d'una pilota de ser repel·lida després d'un impacte).

    ·És una forma força documentada, tant en textos escrits com en el registre oral.

    S'acorda que la presidenta del Consell Supervisor farà arribar una carta al president de la Comissió de Lexicografia per a demanar-li la revisió d'aquest cas al diccionari normatiu.

    [Acta 714, 4 de desembre de 2023]
rebre a prova

Dret

  • ca  rebre a prova, v tr
  • es  recibir a prueba
  • fr  examiner les preuves
  • en  admit as evidence, to
  • en  admit to proof, to

Dret

Definition
Obrir el període del judici en què els litigants poden proposar les proves que considerin convenients.
rebuf

Esport > Ciclisme, Esport > Esports de motor

  • ca  rebuf, n m
  • es  estela
  • es  rebufo
  • fr  sillage
  • it  scia
  • en  slipstream
  • de  Windschatten

Esport > Ciclisme, Esport > Esports de motor

Definition
Buit aerodinàmic que deixa un vehicle en moviment darrere seu, que pot ser aprofitat pel vehicle que el segueix per a reduir la despesa energètica i augmentar la velocitat.
rebuig

Dret

  • ca  rebuig, n m
  • es  tacha

Dret

Definition
Acció i efecte d'al·legar una de les parts litigants algun motiu legal perquè un testimoni o un membre del jurat no intervingui en el procés.
rebuig

Esport > Esports de pilota

  • ca  rebuig, n m
  • ca  refús, n m
  • es  despeje [futbol]
  • fr  dégagement [futbol]
  • fr  renvoi [handbol]
  • en  clear [handbol]
  • en  clearance [futbol]
  • en  clearing [hoquei]
  • en  goal throw [handbol]

Esport > Esports de pilota

Definition
Acció i efecte d'allunyar la pilota o la bola al màxim de la zona pròxima a la porteria, per tal de neutralitzar l'acció ofensiva de l'equip atacant.
rebutjar

Dret

  • ca  rebutjar, v tr
  • es  tachar

Dret

Definition
Al·legar, una de les parts litigants, algun motiu legal perquè un testimoni o un membre del jurat no intervingui en el procés.

Note

  • El subjecte de rebutjar ha de ser una de les parts litigants, mentre que el subjecte d'invalidar o d'excloure ha de ser un jutge o un tribunal. El verb castellà tachar, en canvi, no fa aquesta distinció de subjectes.
recanvi plasmàtic

Ciències de la salut > Hematologia

  • ca  recanvi plasmàtic, n m
  • es  plasmaféresis
  • es  recambio plasmático
  • fr  échange de plasma
  • fr  échange plasmatique
  • fr  plasmaphérèse
  • en  plasma exchange
  • en  plasmapheresis

Ciències de la salut > Hematologia

Definition
Procediment que consisteix a extreure al pacient una quantitat de sang determinada i a reinjectar-li posteriorment les cèl·lules que se n'han separat per centrifugació i plasma fresc congelat homòleg o albúmina sèrica.
recepció

Esport > Twirling

  • ca  recepció, n f
  • ca  recollida, n f
  • es  recepción, n f
  • es  recogida, n f
  • fr  rattrapage, n m
  • en  catch, n

Esport > Twirling

Definition
Acció de recuperar el bastó després d'un llançament o d'una cascada.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

    ·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
recepció a prova

Dret

  • ca  recepció a prova, n f
  • es  recibimiento a prueba
  • en  discovery of evidence

Dret

Definition
Acció d'obrir el període del judici en què els litigants poden proposar les proves que considerin convenients.