balancí
balancí
- ca balancí, n m
- es balancín
Definición
Art de pesca format per un filferro del qual penja un cercle metàl·lic sostingut pel centre i als extrems del qual van suspesos els hams.
balancí d'agulla
balancí d'agulla
- ca balancí d'agulla, n m
- es balancín de aguja
Definición
Anell o cercle de bronze o llautó, que amb un altre o més de concèntrics formen la suspensió de l'agulla nàutica.
balandra
balandra
- ca balandra, n f
- ca sloop [en], n m
- es balandra
- es sloop
Definición
Aparell consistent en un únic pal i dues veles, una bermudiana i un floc o gènova a proa.
balandra
balandra
- ca balandra, n f
- es balandra
Definición
Embarcació d'un sol pal, aparellat amb una vela cangrea, una marconi o una altra vela de tallant, i un o més flocs.
balandra d'arsenal
balandra d'arsenal
- ca balandra d'arsenal, n f
- es balandra de arsenal
Definición
Balandra petita que a l'entrada de les drassanes serveix de vigilància, per a evitar robatoris.
balandrada
balandrada
- ca balandrada, n f
Definición
Cop violent de la mar.
balandre
balandre
- ca veler de regates, n m
- ca balandre, n m sin. compl.
- es balandro
- es yate de regatas
Definición
Veler construït especialment amb finalitats esportives.
balandre
balandre
- ca balandre, n m
- es balandro
Definición
Balandra de coeficients de finesa molt petits i gran altura metacèntrica, amb un sol pal i dues veles bàsiques, la major i el floc, construïda especialment per a regates.
balandrista
balandrista
- ca balandrista, n m, f
- es balandrista
Definición
Persona que governa un balandre.
balangay
balangay
- ca balangay, n m
Definición
Embarcació usada a les Filipines, que té la proa i la popa molt fines i la borda baixa, les unions de la qual estan fetes amb cavil·lés, que duu molts remers a ambdues bandes, i que en la voga empra pagaies.