Diccionari nàutic

Seient mòbil amb rodes a la part inferior que llisca sobre unes guies en l'eix longitudinal de l'embarcació, en el qual s'asseu el remer per propulsar el bot.

Aparell que s'arma sota l'embarcació per a avarar-la o pujar-la a la carena.

Carro de trabuc, que té la caixa giratòria, de manera que es pot trabucar per a buidar-lo sense haver-Io de desenganxar.

Peça d'artilleria naval de gran calibre i de poca longitud, que aparegué durant el segle XVIII a l'Armada britànica, que descansava sobre dues peces de fusta i que tenia funcions auxiliars.

Construcció de fusta o metall per tancar i protegir de la intempèrie determinats accessos a l'interior del vaixell

Encavallada bastida damunt una escotilla, per a estendre-hi les veles quan són mullades.

Part noble del vaixell a popa en les galeres.

Arrels de canya arrossegades a la mar per les riuades.

Vent del pal.

Mapa realitzat especialment per a la navegació i per a la representació del temps atmosfèric.