Diccionari nàutic

Cinta més alta d'un buc en la rematada de l'alcàsser, el castell i la toldilla.

Xarxa que s'usa a les costes del Mediterrani, i que la manegen dos o tres homes des de la platja sense necessitat d'embarcació.

Bordó de fusta que envolta la part exterior del buc d'algunes embarcacions i que serveix de reforç de la carena i, al mateix temps, de protecció dels cops que es puguin produir durant les maniobres d'abarloament o d'atracament al moll.

Cintó amb arc disposat a la part superior d'una toldilla o d'una altra construcció alta anàloga.

Anell de fusta, generalment folrat de cap, col·locat entre dues xapes de ferro, instal·lat a la part alta dels remolcadors i dels vaixells de cabotatge per a suavitzar les topades que poden sofrir.

Volta que per força es fa prendre a una taula per a col·locar-la i clavar-la en el seu lloc en el folro del casc del vaixell.

Lligam que es dóna a les eixàrcies o als caps contra els respectius pals.

Trinca de diverses voltes amb què se subjecta la tisora d'una càbria, assegurant-la després amb un botó.

Franja de superfície dels oceans, entre els 40° i els 50° de latitud sud, on prevalen forts vents de l'oest.

Zona de calma o de vents suaus variables, en les capes inferiors de l'atmosfera, que es troba situada a l'equador tèrmic.