Diccionari nàutic

Corda penjada a un pal d'una embarcació o col·locada horitzontalment entre dos pals que duu amarrat un aparell per a elevar càrregues molt pesants.

Cap que, cosit al caient de popa, corre fins a uns bossells disposats a l'arbre i prop de la boca, que des d'aquests punts baixen a coberta, i que permet carregar la vela.

Cap amb què es pujava l'antena en les galeres.

Unitat d'intensitat lluminosa en el Sistema Internacional.

Barra que, situada prop de la borda, serveix per a formar una mena de barana.

Embarcació petita amb dues proes aparellades amb veles místiques i rems, utilitzada en ports del sud d'Espanya.

Fibra tèxtil de color blanquinós per a fer caps, cordes i teixits bastos, treta de l'abacà.

Balandre francès projectat en 1931 com a monotip.

Embarcació de regates, de modalitat de iot, sèrie monotip, amb una eslora total de 4,98 m, una mànega d'1,72 m, un pes de 150 kg i una superfície vèlica de 14,65 m².

Vela trapezoïdal que es col·loca longitudinalment en la part de popa d'un pal, fixa a una botavara per la vora inferior i a un pic per la superior.