desballestador -a
desballestador -a
- ca desballestador -a, n m, f
- es desguazador
Definición
Persona que té l'ofici de desballestar embarcacions.
desballestament
desballestament
- ca desballestament, n m
- es desguace
Definición
Acció i efecte de desballestar.
desballestar
desballestar
- ca desballestar, v tr
- es desguazar
Definición
Desmuntar un vaixell, procurant no destrossar-ne les peces, a fi de poder-les aprofitar per a altres usos.
desbitar
desbitar
- ca desbitar, v tr
- es desabitar
Definición
Desfer la bitadura formada a les bites.
desbravar
desbravar
- ca desbravar, v tr
- es desbravar
Definición
Fer perdre la humitat que, amb el temps, afecta la fusta escollida per a construir embarcacions.
desca
desca
- ca desca, n f
- es desca
Definición
Caldera on es tira el quitrà, després de bullir, per enquitranar l'eixàrcia del vaixell.
descalçador
descalçador
- ca descalçador, n m
- es descalzador
Definición
Instrument emprat pels calafats per a descalçar.
descalçar
descalçar
- ca descalçar, v tr
- es descalzar
Definición
Treure les estopes velles de les costures en obrir-les.
descalitjar
descalitjar
- ca descalitjar, v intr
- es descalimar
Definición
Dissipar-se la calitja.
descans
descans
- ca descans, n m
- es descanso
Definición
Tauló de ferro pla o en forma de mitja canya, que serveix per a sostenir el pes d'algun element de bord una vegada estibat.
