quatre amb timoner
quatre amb timoner
- ca quatre amb timoner, n m
- ca quatre amb, n m sin. compl.
- es cuatro con
- es cuatro con timonel
- sbl 4+
Definición
Modalitat de rem masculina que es practica amb un bot de 14,5 m d'eslora aproximadament i 51 kg de pes mínim, propulsat per quatre remers amb un rem cadascun i guiat per un timoner.
quatre scull
quatre scull
- ca quatre scull, n m
- es cuádruple scull
- es cuatro scull
- sbl 4x
Definición
Modalitat de rem que es practica amb un bot de 13,5 m d'eslora aproximadament i 52 kg de pes mínim, propulsat per quatre remers amb dos rems cadascun i sense timoner.
quatre sense
quatre sense
- ca quatre sense timoner, n m
- ca quatre sense, n m sin. compl.
- es cuatro sin
- es cuatro sin timonel
- sbl 4-
Definición
Modalitat de rem en punta practicada amb un bot d'uns 13,5 m d'eslora i 50 kg de pes mínim, tripulat per quatre remers.
quatre sense timoner
quatre sense timoner
- ca quatre sense timoner, n m
- ca quatre sense, n m sin. compl.
- es cuatro sin
- es cuatro sin timonel
- sbl 4-
Definición
Modalitat de rem en punta practicada amb un bot d'uns 13,5 m d'eslora i 50 kg de pes mínim, tripulat per quatre remers.
Quebec
Quebec
- ca Quebec
- es Quebec
Definición
Bandera del Codi Internacional de Senyals, quadrada i de color groc, que hissada en solitari en entrar a port significa que la tripulació i els passatgers estan sans i demanen lliure pràctica.
quebratxo
quebratxo
- ca quebratxo, n m
Definición
Fusta de construcció que es cria a la província de Yucatán, compacta, dura i incorruptible sota l'aigua.
quedar
quedar
- ca quedar, v intr
Definición
Calmar-se el vent o l'oneig.
queixalada
queixalada
- ca queixalada, n f
Definición
Incisió feta per les onades en una costa d'emersió.
quetx
quetx
- ca quetx, n m
- es ketch
Definición
Embarcació de vela de dos pals, el major al mig de l'embarcació i el de mitjana bastant a popa, aparellats amb veles auriques i que hissava també alguns flocs, en nombre rarament superior a dos.
quilla
quilla
- ca quilla, n f
- ca carena, n f sin. compl.
- es quilla
Definición
Element estructural principal del vaixell, que s'estén longitudinalment per la part inferior del buc i que fa de columna vertebral, d'on parteixen les quadernes que li donen forma i sostenen el folre dels costats.