bolet de Sant Jordi
bolet de Sant Jordi
- ca moixernó, n m
- ca bolet de Sant Jordi, n m sin. compl.
Definición
Bolet molsut, gran i molt saborós. De 3 a 12 cm, és de color cremós o blanc trencat, a vegades groguenc i fins i tot ocraci; presenta la vora fina i una mica cargolada. La carn és blanca i espessa, de sabor agradable i amb una olor característica de farina fresca. Surt en moltes contrades dels Pirineus a la primavera, i constitueix una veritable primícia de primavera. De bona qualitat. Dels moixernons assecats, se'n fa una salsa que s'afegeix als plats de carn en curs de cocció, ja que admeten una cocció perllongada. Aquest bolet és l'autèntic moixernó, sense cap tret en comú, com es pot comprovar fàcilment, amb els "moixernons" dessecats de les botigues, que són cama-secs o carreretes, i als quals impròpiament apliquen el nom de moixernó. El seu nom prové del fet que surt pels volts de Sant Jordi.
bolet de tinta
bolet de tinta
- ca bolet de tinta, n m
- es matacandil
Definición
Bolet que neix amb el barret en forma de maneta, de 5 a 15 cm de llargada. És blanc i molt escumós, amb una taca grogosa al capdamunt. Més tard comença a liquar-se i es converteix en un líquid negrós (antigament utilitzat per fer tinta, d'on li ve el nom). El peu és alt, de 8 a 15 cm, engruixit cap a la base, de color blanc i sedós. La carn és delicada i fràgil, al principi blanca i amb el temps rosada, amb una olor molt suau i gens especial. De bona qualitat, cal rebutjar els exemplars adults, que comencen a ennegrir-se, i guardar només els bolets més joves (és preferible fer-ne truites, ja que, amb una cocció prolongada, es desfan).
bolet de vaca
bolet de vaca
- ca bolet de vaca, n m
Definición
Bolet de 10 cm d'alçada i 7 d'amplada, de barret viscós, sedós i fibrós. De cama robusta, groga, acabada en un bulb marginat a la base en forma de baldufa. Té la carn blanca, després groguenca. De bona qualitat, la seva temporada és la tardor.
bomba gelada
bomba gelada
- ca bomba gelada, n f
- es bomba helada
- fr bombe glacée
Definición
Postres gelades fetes amb ingredients diversos i refredades en un motlle troncocònic arrodonit pel damunt, i encamisat de gel, com s'ha de mantenir fins que es posi dur. Segons quina sigui la seva composició, poden ser guarnits i decorats: fruites confitades, fruites macerades en licor, melmelades, etc.
bombó
bombó
- ca bombó, n m
- es bombón
- fr bonbon
Definición
Llaminadura més o menys ensucrada, més o menys dura i aromatitzada, feta a base de xocolata o arrebossada amb xocolata. N'hi ha de farcits molt variats.
bon profit
bon profit
- ca bon profit, n m
- es buen provecho
- fr bon appétit
Definición
Fórmula amb què hom s'adreça a algú que està menjant.
bonítol
bonítol
- ca bonítol, n m
- es bonito
- fr bonite
Definición
Peix migratori semblant a la tonyina, que viu en bancs a l'Atlàntic i al Mediterrani. Pot mesurar més de 50 cm, és de color blau-negre al dors i platejat al ventre, amb nombroses bandes als costats. Considerat peix blau, és un gènere molt interessant per a les persones afectades de colesterol.
borboll
borboll
- ca borboll, n m
- es borbotón
- fr bouillonnement
Definición
Part d'un líquid que surt en sentit ascendent produint un inflament en la superfície lliure, com ho fa un líquid en ebullició.
borbollar
borbollar
- ca borbollar, v intr
- ca borbollejar, v intr sin. compl.
- es borbotear
- fr bouillonner
Definición
Formar borbolls a la manera d'un líquid que bull.
borbollejar
borbollejar
- ca borbollar, v intr
- ca borbollejar, v intr sin. compl.
- es borbotear
- fr bouillonner
Definición
Formar borbolls a la manera d'un líquid que bull.