Argot culinari i gastronòmic

Fruit del bananer, originari de l'Índia, que es cultiva a les regions tropicals. Bon aliment per al creixement, és molt nutritiu, energètic (100 cal per 100 g) i ric en potassi, en vitamines A, C i K, i en glúcids (al voltant de 23 cal cada 100 g). Conté igualment pectines, que contribueixen a la seva untuositat, i àcid màlic, que el fa refrescant quan es menja cru. Endemés de les seves nombroses preparacions dolces, també fa d'hortalissa cuinada, per acompanyar alguns plats com ara l'arròs a la cubana. La seva fulla és usada en alguns casos com a papillota per coure alguns aliments o per embolicar certes preparacions (arròs, picades, etc.). El plàtan sec és encara més energètic que fresc (285 cal per 100 g), per la qual cosa és un aliment indicat per a esportistes, però també forma part de compotes i amanides de fruites seques. Continua madurant després de ser comprat, i es pot conservar diversos dies evitant de ficar-lo al refrigerador, perquè s'ennegreix amb el fred. La temperatura de conservació en un lloc humit se situa entre els 15 i els 20º C.

Plat de forma ovalada, generalment més gran que un plat ordinari, en què se serveixen certs menjars a taula.

Quantitat enorme de menjar.

Abundor de plats per rentar.

Plata molt plena.

Guisat de definició difícil atribuït a les comarques gironines (hi ha qui l'atribueix exclusivament a l'Empordà). Josep Pla en el seu llibre (ja esmentat) El que hem menjat dedica al platillo un capítol molt interessant. Treball que a grans trets retrata prou bé el que és aquest plat, tot i que en alguns aspectes de la definició hi ha opinions diverses, fins i tot contràries a la seva. Hi ha l'opinió que no existeixen platillos de peix. Com hi ha qui diu que el platillo no significa altra cosa que un guisat servit en un plat petit, entre dos plats importants, i condimentat amb productes de menor categoria culinària. És possible que en els seus orígens fos veritablement un plat petit, fet d'aprofitalls d'avirams o altres carns, i que amb el temps hagi anat evolucionant cap al concepte que en tenim avui. Els platillos que encara es poden trobar a l'Empordà porten els noms de conill, ànec, ceps, guatlles, pollastre, castanyes, cargols, escaldums, jarret, peus de porc, llomillo, mandonguilles, mongetes, olives, pomes, de la padrina, de festa major, etc. En tot cas, plat de cuina casolana, d'arrel pagesa, per excel·lència.

Aliments refinats, fins, selectes, exquisits. Actualment s'aplica a les botigues de comestibles fins i productes de luxe, com ara formatges estrangers, fruites i conserves exòtiques, llaminadures, vins fins i xampany francès, xarcuteria alemanya i qualsevol producte que no sigui de consum popular. Aquest terme es va crear a Alemanya el segle XVIII.

(23-79 dC) Historiador, naturalista i escriptor llatí, autor d'una història natural en què descriu nombrosos aliments, condiments i costums alimentaris de la seva època. Morí asfixiat observant de prop l'erupció del Vesuvi.

Arrancar les plomes d'una peça d'aviram o d'un ocell de caça: pollastre, oca, gall dindi, perdiu, etc. Es comença per la cua en direcció al cap, amb cura de no esquinçar la pell. La plomada serà més fàcil si abans s'ha ficat l'au o l'ocell en el refrigerador unes hores perquè la seva carn s'afermi (sobretot amb els ocells petits). Finalment l'au es flameja, la qual cosa fa desaparèixer el borrissol. Els canons que encara subsisteixen es retiren amb la punta d'un ganivet petit.

Conjunt de plomes petites i toves que es troben en els ocells per dessota les plomes més grans.