Argot culinari i gastronòmic

Plat amb més anomenada o més ben aconseguit que presenta la carta d'un restaurant. És la base de la fama d'un establiment, d'una casa de menjars, etc.

Plat que es consumeix fred, amb articles que es mengen crus o cuits, segons els gèneres que el formen. La part crua poden ser fruites i hortalisses, la cuita sol ésser carn rostida, curada o també confitada, i comprèn els formatges, els embotits i els patés.

Cuina feta amb presses, sense l'atenció i la cura necessàries. S'utilitzen salses que no es distingeixen i, el que és encara pitjor, de vegades tot el que no es ven un dia, es reescalfa i surt els dies següents.

Producte obtingut en barrejar, assaonar i cuinar completament aliments, i posteriorment envasar-los i conservar-los per esterilització o per congelació, de manera que es puguin consumir simplement escalfant-los.

Plat consistent de l'àpat, el més ric, el més treballat i fet amb més cura. El més habitual és que sigui una carn, aviram o un peix servits amb una o diverses guarnicions, generalment clàssiques.

Plat que tot sol forma l'àpat. Pot ser un plat de caràcter regional o local (arrossades, botifarrades, sardinades, etc.).

Menjar, vianda, etc. que es posa en una plata.

Plat de forma ovalada, generalment més gran que un plat ordinari, en què se serveixen certs menjars a taula.

Abundor de plats per rentar.

Plata molt plena.