Argot culinari i gastronòmic

Beguda calenta feta amb aigua, te, rom, llimona i sucre. També se serveix freda i flamejada. Hi ha moltes variants de ponx: l'anglès (te molt calent abocat sobre unes rodanxes de llimona, amb sucre, canyella i rom), el francès (amb menys quantitat de te, aiguardent en comptes de rom, i flamejat), el marquesa (vi blanc licorós, espirituós i aromàtic, molt calent o gelat, sucre, pela de llimona i clavell d'espècia, que de vegades es flameja) o a la romana (sorbet amb vi blanc o xampany, amb taronja o amb llimona, addicionat de merenga a la italiana, damunt el qual s'aboca un vas de rom en el moment de servir). Hi ha encara altres ponxs d'origen tropical, com ara el plantador (mescla de rom blanc, xarop de canya de sucre i suc de taronja o de llimona, de vegades realçat amb un toc d'angostura) i el ponx batut brasiler (a base de rom, suc de llimona verda, de guaiaba o de mango).

Recipient de cristall o de metall platejat, acompanyat d'un cullerot i de tassetes que fan joc, en les quals es serveix el ponx, el vi calent, el cremat, etc.

Mol·lusc octòpode, amb vuit braços caçadors, que canvia de color i expulsa núvols de tinta com a defensa, molt apreciat per la seva carn. El pop més conegut és el pop comú o pop roquer, depredador ferotge que habita en fons de roca o de sorra (Octopus vulgaris). Pot atènyer fins a 80 cm. La seva carn, molt apreciada, requereix unes preparacions abans de cuinar-la.

En voga entre el poble, que és grat al poble.

Porc senglar en la seva varietat domèstica. Les condicions actuals de la cria del porc han permès seleccionar races molt millorades, amb una lleugera capa de greix i una excel·lent conformació dels pernils. Antany els porcs eren alts de potes, s'engreixaven amb glans, castanyes i patates i se sacrificaven a l'any, quan passaven de 100 kg. Avui tenen les potes curtes, donen un màxim de carn, s'engreixen amb pinso, es maten als sis mesos i no arriben mai als 90 kg. Com tota carn grassa, el porc es prepara i s'acompanya amb fruites (prunes, panses, ananàs, castanyes, pomes, peres) o amb puré de llegums. Admet bé i millora amb l'assaonament de pebre verd o negre, l'all, i fins i tot una salsa de formatge rocafort. Els llegums secs cuinats amb porc són insuperables com a plat d'hivern, mentre que les herbes aromàtiques perfumen adientment els rostits i les graellades.

Peix de la família dels esquàlids (taurons), generalment d'un metre o més de llarg, d'aspecte inflat, amb el cos de secció triangular, boca petita, ulls grossos, aletes dorsals amb una espina i pell aspra i negrenca.

Peix de la família dels esquàlids (taurons), generalment d'un metre o més de llarg, d'aspecte inflat, amb el cos de secció triangular, boca petita, ulls grossos, aletes dorsals amb una espina i pell aspra i negrenca.

Mamífer salvatge descendent del mateix avantpassat que el porc domèstic. La seva caça està prohibida abans dels tres mesos. Entre un i dos anys, la seva carn és excel·lent per a consumir-la. Passada aquesta edat, encara que s'ha tornat dura i amb un sabor fort, continua essent consumible. Si el senglar és jove, té una carn molt delicada que no fa falta marinar abans. Fins que tenen un any n'hi ha prou amb tres hores de marinada, i a mesura que es fa vell, cal marinar-lo més temps, de 5 a 24 hores, segons la bèstia i l'ambient on es faci la marinada. Llavors són indispensables les coccions amb el mínim de calor i perllongades fins que la carn se separi dels ossos amb facilitat. El senglar pot viure fins als 30 anys. Per a les marinades, no s'han d'estalviar herbes, totes les del bosc són bones, però no eviteu la ceba. La majoria de les receptes del porc són adients per al senglar, menys el rostit i la brasa, que sí que ho són per al garrí de senglar. Els trossos bons es preparen gairebé sempre en civet, que continua essent la seva millor recepta. En aquest cas, cal acompanyar aquest magnífic plat clàssic amb el mateix vi amb el qual ha estat marinat i posteriorment cuinat, per a apreciar-ne com cal tota l'aroma i el sabor.

Femella del porc domèstic o del porc senglar.

Porc acabat de néixer fins que el desmamen o fins que és mig fet, que es cou sencer al forn. És el plat estrella de les províncies castellanes. Segons les comarques el nom pot canviar molt.