Argot culinari i gastronòmic

Mol·lusc cefalòpode de cos allargat, semblant al calamar, que no sobrepassa els 10 cm de llargària, i neda molt de pressa i amb molt de vigor. Rep les mateixes preparacions que el calamar, però la qualitat és molt inferior; escalfat, o simplement escaldat abans de cuinar-lo, no es nota tant la diferència. Fraudulosament s'ofereix com si fos calamar.

Bolet del grup dels gasteromicets. És més corrent, per a anomenar certs bolets, el nom de pota que el de peu.

Guisat compost de patates, pebrot, tomàquet i altres hortalisses, sovint acompanyat de carn, tonyina salada, etc.

Nitrat de potassi.

Mineral que duu a terme una funció important en la hidratació de les cèl·lules (igual que el sodi), en el manteniment de l'automatisme cardíac i en la utilització dels glúcids. Molt abundant en les fruites, es troba també en nombrosos aliments, com ara els llegums secs i la xocolata, que en tenen un contingut elevat. Les necessitats humanes d'aquest element (limitades en certs règims per insuficiència renal), són de 3 a 4 g diaris. Les carències no són freqüents, però quan un trastorn digestiu o renal ocasiona una pèrdua important de potassi, s'ha de compensar ràpidament per refer l'equilibri de l'organisme.

Plat fet a base de llegums secs, hortalisses i altres ingredients (cigrons, mongetes, faves, cols, bledes, arròs, etc.). Encara que l'etimologia de la paraula sigui francesa, el nostre potatge és notablement diferent, ja que més aviat és una sopa espessa. El potatge ibèric està clarament emparentat amb les escudelles, les marmites, les olles o els tupins de la cuina peninsular. En canvi, el potage francès, d'on li ve el nom, és una preparació líquida que se serveix calenta, especialment per a sopar. Actualment els dos termes, potage i soupe, s'han convertit en sinònims.

Barreja fastigosa de coses de menjar.

Plat típic de les comarques de terra endins. Es tracta d'una amanida que té per base el bacallà. Porta ceba crua, tomàquet i pebrots escalivats, all, cogombre i api cru, tot barrejat amb el bacallà simplement escalfat.

Manejar, manipular barroerament una cosa, una preparació.

Dit de qui és brut, que maneja barroerament les coses, les preparacions, els plats, etc.