Argot culinari i gastronòmic

Disposar una cosa de manera que estigui com cal per al seu funcionament, per a ésser útil o prestar un servei.

Aclarir-se i netejar-se el vi, l'oli o un altre líquid, deixant anar al fons del recipient les impureses que conté.

Substància sòlida que es diposita al fons d'un vas que conté un líquid en el qual es trobava en suspensió.

Escriptor espanyol, de nom Dionisio Pérez Gutiérrez, que publicà un llibre que el va fer famós en els anals de la gastronomia literària espanyola: La guia del buen comer español, aparegut a Madrid l'any 1929. És un resum de la cuina peninsular que té dos antecedents immediats contemporanis, Mariano Pardo de Figueroa (Doctor Thebussem) i José Castro Serrano (El cocinero de su Majestad), tots dos gastrònoms del segle XIX.

Cadascun dels plats o menges que es prenen en un àpat, banquet o simple dinar.

Fruita, dolços o altres menges amb què hom acaba el dinar i el sopar. Últim plat d'un àpat. És un terme genèric que engloba les preparacions dolces (pastissos, gelats), les fruites crues i els formatges, aquests últims servits abans de la fruita, i aquesta abans de les preparacions dolces. En els menús corrents, el formatge algunes vegades fa de postres, sobretot en l'àpat del migdia. En la composició del menú, per a escollir les postres s'ha de tenir en compte la naturalesa i l'abundància dels plats precedents, de manera que els comensals tinguin l'apetit satisfet i no hagin de recórrer a les postres per suplir la falta de menjar. El ventall de formatges, dolços, fruites, pastissos i gelats és molt vast i permet trobar les postres que convenen a cada cas. Les postres han de variar segons els menjars, si es presenta o no la safata de formatges, i segons l'època de l'any (per a la fruita del temps) i les tradicions del calendari: Nadal, Tot Sants, Sant Josep, etc. Les opinions referents a les postres estan molt dividides, mentre uns creuen que el formatge no hi pot faltar, altres sostenen que les autèntiques postres són els dolços i els pastissos, altres que les postres han de ser curtes i saboroses, que no hi ha un bon àpat sense un pastís, un bon gelat i unes llaminadures. Les postres són el coronament d'un àpat, se'ls ha de dedicar tota l'atenció.

Assortit de fruita seca (avellanes, ametlles, figues, nous, pinyons, etc.) que se sol servir en les postres.

Recipient amb nansa, de vidre, ceràmica, metall, etc., generalment cilíndric i més alt que ample, on es guarden aliments, conserves, etc.

Cassó de petites dimensions, amb un mànec lateral, destinat a fer-hi bullir la llet.

Extremitat locomotora de qualsevol animal. Les potes reben en cuina noms diferents com ara peus de porc, de xai, de vedell, i també se'n diuen mà de ministre (per al porc) dels peus o les potes del davant, més molsudes que les potes del darrere. Les potes o peus es poden cuinar amb naps, amb cargols, al forn, amb salses, farcits, estofats, a la vinagreta, amb ànec, a la brasa, amb tripes, amb bolets, amb panses i pinyons, i cal no oblidar l'antany cèlebre peuada empordanesa recuperada per Domènech.