Argot culinari i gastronòmic

Ocell de la família dels fasiànids, amb el cap, el coll i el pit de color blau, amb un plomall al cap, semidomèstic i ornamental. Molt apreciat per la seva bellesa, durant tota l'edat mitjana, gaudí d'un gran prestigi, però sembla que més per la bellesa del seu plomatge que per la suculència de la seva carn. El paó se servia amb gran solemnitat, rostit i reconstruït per complet, de vegades escopint foc (el bec estava ple de càmfora). S'espellava, s'escorxava, es rostia (amb el cap embolicat amb un drap mullat per protegir el plomall) i llavors es recobria amb la seva pell (amb tota la ploma) i amb les potes daurades. Avui la cuina d'aquest animal ja és historia. Fa segles que no es menja el paó.

Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells, entre la gola i l'estómac.

Excrescència carnosa que solen tenir sota el coll certs animals, com ara el porc, la cabra, el gall dindi, etc.

Fruït del papaier. Gran fruita tropical allargada, amb la pell groguenca i de vegades estriada, que cobreix una polpa de color taronja. Al centre té un buit ple de llavors negres. És poc energètica (44 cal per 100 g), però rica en vitamines C, B i PP. Es menja verda, com a hortalissa, o madura, com a fruita. Es consumeix en confitura, en forma de suc i en les amanides exòtiques. La papaia verda, una vegada sagnada (per deixar que ragi el suc blanc i àcid que conté) i desproveïda de les llavors, es pot ratllar com una pastanaga crua. També es pot cuinar com una carabassa, gratinada en puré o fregida en rodanxes. Molt madura se serveix com a entremès, igual que el meló, o bé com a amanida, i també com a postres (amb sucre i nata). La polpa, sucosa i refrescant, guanya mullada amb rom.

Paper fi i de superfície arrugada que s'empra per a embolicar o per a cobrir plates i safates, amb l'objectiu de realçar els productes que es presenten.

Full molt prim d'alumini o d'un aliatge d'estany, plom i bismut, impermeable, que s'empra per a embolicar o protegir certs productes.

Paper fet amb draps de baixa qualitat, gruixut i molt absorbent, que serveix per a protegir certs aliments.

Paper amb propietats filtrants, porós i sense cola. El paper de filtre macerat s'empra per a la filtració ràpida de precipitats gelatinosos.

Paper entre les varietats de presentació del qual es troben les estovalles de paper que es posen damunt de les de teixit per a protegir-les.

Paper cargolat o plegat de manera que constitueix un cilindre proveït de fons o bé un con, destinat a contenir llegums, farina, sucre, caramels, etc.