Argot culinari i gastronòmic

Mató que s'obté del xerigot.

Peix de la família dels raids, que pertanyen al gènere Raja, de cos en forma de disc, cua més o menys prima i llarga, aleta caudal reduïda, ovípars, i que habiten en fons sorrencs. La pell de la rajada està coberta d'una substància llefiscosa. Com que aquesta substància segueix fluint durant deu hores després de la mort de l'animal, pot comprovar-se la frescor del peix assecant-lo amb un drap i observant si la llefiscositat reapareix. La seva carn blanca o rosada és fina i gens greixosa. Ha de ser rentada amb diverses aigües per fer-li perdre el seu sabor d'amoníac (com més fresca, més marcat). El seu fetge és una menja molt apreciada. Admet moltes preparacions, la més coneguda com a cuina clàssica és la rajada a la mantega d'avellana, però en tenim en l'àmbit comarcal regional i nacional, que s'avenen més amb els nostres gustos no habituats a cuinar el peix amb mantega en lloc de l'oli d'oliva, com ara: rajada bullida amb allioli, a la molinera, amb all i julivert, gratinada, en salsa o suquet, al forn, amb romesco, amb tomàquet, fregida, amb ceba, a la brasa, etc.

Reduir un aliment a pols o a petits fragments mitjançant un ratllador manual o un aparell elèctric adient.

Porció de líquid en moviment sense solució de continuïtat i no suportada per cap sòlid, formada per partícules animades d'un moviment de translació, com la que brolla en un orifici practicat en el fons d'un recipient, del galet d'un càntir, de la canella d'una font, etc.

Bocí de pa que resta i és tan petit que solament serveix per a fer-ne pa ratllat.

Conjunt de fruits agrupats al voltant d'un eix ramificat, a la manera del fruit del cep o la parra.

Conjunt de raïms, de diversos colors, formats per una pellofa, la polpa i unes quantes llavors. S'empren bàsicament per a la fabricació del vi. Raïm blanc i raïm negre són les denominacions més generals del raïm segons el color dels grans. Hi ha moltes altres denominacions específiques de cada varietat, unes vuitanta.

Fruit del cep o de la parra, format per un conjunt de bales sucoses rodones o rodonenques, pedicel·lades, agrupades al voltant d'un eix ramificat. El raïm és una fruita energètica (80 cal per 100 g), rica en aigua i sucre (18 g en 100 g), alimentosa i refrescant, ben proveïda de potassi, de ferro, de vitamines i d'oligoelements. El raïm fresc intervé en cuina i en pastisseria. Acompanya bé els plats de fetge, els ocells de caça rostits i els guisats de porc. Figura en amanides compostes, especialment les carns picades (rostides o bullides) d'aviram. D'altra part, de les llavors se n'extreu un oli de taula molt ric en àcids grassos que tenen fama de no augmentar la taxa de colesterol.

Raïm que es destina a fer-ne vi.

Raïm que es conserva molt de temps per a ésser menjat durant l'hivern.