aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?
aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
- ca aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?
- es alimento genéticamente modificado (aliment modificat genèticament), n m
- es alimento transgénico (aliment transgènic), n m
- fr aliment génétiquement modifié (aliment modificat genèticament), n m
- fr aliment transgénique (aliment transgènic), n m
- en genetically modified food (aliment modificat genèticament) (aliment transgènic), n
- en transgenic food (aliment transgènic), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
Definición
Tant aliment modificat genèticament com aliment transgènic (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *aliment genèticament modificat.
- Un aliment modificat genèticament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment que procedeix d'un organisme modificat genèticament o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme modificat genèticament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma en comptes de *aliment genèticament modificat són els següents:
(1) Té més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueix l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que dona lloc a una denominació més neutra (la forma amb l'adverbi anteposat possiblement s'ha creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria aliment no modificat genèticament i no *aliment genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és aliment modificat genèticament.
. Els equivalents castellans són alimento genéticamente modificado, alimento GM i alimento modificado genéticamente; els francesos, aliment génétiquement modifié, aliment modifié génétiquement i la sigla AGM, i els anglesos, genetically engineered food, genetically modified food, genfood, GM food i les sigles GEF i GMF.
- Un aliment transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment modificat genèticament que procedeix d'un organisme transgènic o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme transgènic.
. Els equivalents castellans són alimento sometido a ingeniería genética i alimento transgénico; els francesos, aliment modifié génétiquement i aliment transgénique, i els anglesos, genetically modified food, transgenic food, GM food i la sigla GMF.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, cosa que explica que sovint s'utilitzin aquestes dues formes com a sinònimes. Estrictament, però, poden haver-hi aliments modificats genèticament que no siguin transgènics.
- Un aliment modificat genèticament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment que procedeix d'un organisme modificat genèticament o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme modificat genèticament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma en comptes de *aliment genèticament modificat són els següents:
(1) Té més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueix l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que dona lloc a una denominació més neutra (la forma amb l'adverbi anteposat possiblement s'ha creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria aliment no modificat genèticament i no *aliment genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és aliment modificat genèticament.
. Els equivalents castellans són alimento genéticamente modificado, alimento GM i alimento modificado genéticamente; els francesos, aliment génétiquement modifié, aliment modifié génétiquement i la sigla AGM, i els anglesos, genetically engineered food, genetically modified food, genfood, GM food i les sigles GEF i GMF.
- Un aliment transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment modificat genèticament que procedeix d'un organisme transgènic o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme transgènic.
. Els equivalents castellans són alimento sometido a ingeniería genética i alimento transgénico; els francesos, aliment modifié génétiquement i aliment transgénique, i els anglesos, genetically modified food, transgenic food, GM food i la sigla GMF.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, cosa que explica que sovint s'utilitzin aquestes dues formes com a sinònimes. Estrictament, però, poden haver-hi aliments modificats genèticament que no siguin transgènics.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats organisme modificat genèticament i organisme transgènic. (Vegeu la fitxa ORGANISME MODIFICAT GENÈTICAMENT, ORGANISME GENÈTICAMENT MODIFICAT, OMG, OGM O ORGANISME TRANSGÈNIC?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de aliment modificat genèticament i aliment transgènic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Aliments modificats genèticament i aliments transgènics, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aliments-modificats-geneticament-i-aliments-transgenics).
bioxip, matriu, bioxip de DNA, microxip de DNA o macroxip de DNA?
bioxip, matriu, bioxip de DNA, microxip de DNA o macroxip de DNA?
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
- ca bioxip, matriu, bioxip de DNA, microxip de DNA o macroxip de DNA?
- es biochip (bioxip), n m
- es matriz de ADN (bioxip de DNA), n f
- fr biopuce (bioxip [suport]), n f
- fr microréseau (bioxip [instrument, suport]), n m
- fr microréseau à ADN (bioxip de DNA), n m
- en array (bioxip), n
- en DNA microarray (bioxip de DNA), n
- en microarray (bioxip) (bioxip de DNA), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
Definición
Tant bioxip (nom masculí) i matriu (nom femení), com microxip de DNA i macroxip de DNA es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Un bioxip, o una matriu (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és o bé un instrument d'anàlisi consistent en un conjunt de mostres, sovint molècules, disposades de manera ordenada formant files i columnes sobre un suport sòlid de petites dimensions, generalment de vidre, plàstic o silici, que permet estudiar simultàniament un gran nombre d'interaccions biològiques, o bé el suport mateix d'aquest instrument.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són paral·leles a les designacions angleses originals: bioxip és una adaptació de l'anglès biochip i matriu és un calc de l'anglès array.
(2) Estan motivades semànticament, ja que bioxip remarca la similitud amb un xip informàtic (té forma de placa i conté un gran nombre d'elements miniaturitzats amb capacitat activa que són les mostres biològiques, d'aquí el prefix bio-) i matriu fa referència a la disposició ordenada de les mostres en files i columnes sobre el suport sòlid.
. Els equivalents castellans són biochip, chip, matriz i micromatriz, i els anglesos, array, biochip, chip i microarray. Pel que fa al francès, distingeix entre el bioxip com a instrument (microréseau) i el bioxip com a suport (biopuce, micromatrice, microréseau i puce).
En canvi, les formes següents designen tipus concrets de bioxips o matrius:
- Un bioxip de DNA, o una matriu de DNA (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un tipus de bioxip o matriu que s'utilitza per a l'anàlisi de fragments de DNA, de la mateixa manera que hi ha bioxips destinats a l'estudi de proteïnes i teixits.
. Els equivalents castellans són biochip de ADN, chip de ADN, matriz de ADN, matriz génica, microchip de ADN i micromatriz de ADN; el francès, microréseau à ADN, i els anglesos, biochip, DNA array, DNA biochip, DNA chip, DNA microarray, gene array, gene chip, gene microarray i microarray.
- A més, quan els bioxips de DNA són particularment petits o particularment grans, es fan les distincions següents:
. microxips de DNA o micromatrius de DNA, que són bioxips de DNA amb una superfície entre 2 i 18 cm2 i una gran densitat de mostres (fins a milers per cm2)
. macroxips de DNA o macromatrius de DNA, que són bioxips de DNA amb una superfície entre 50 i 100 cm2 i una densitat de mostres menor.
- Un bioxip, o una matriu (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és o bé un instrument d'anàlisi consistent en un conjunt de mostres, sovint molècules, disposades de manera ordenada formant files i columnes sobre un suport sòlid de petites dimensions, generalment de vidre, plàstic o silici, que permet estudiar simultàniament un gran nombre d'interaccions biològiques, o bé el suport mateix d'aquest instrument.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Són paral·leles a les designacions angleses originals: bioxip és una adaptació de l'anglès biochip i matriu és un calc de l'anglès array.
(2) Estan motivades semànticament, ja que bioxip remarca la similitud amb un xip informàtic (té forma de placa i conté un gran nombre d'elements miniaturitzats amb capacitat activa que són les mostres biològiques, d'aquí el prefix bio-) i matriu fa referència a la disposició ordenada de les mostres en files i columnes sobre el suport sòlid.
. Els equivalents castellans són biochip, chip, matriz i micromatriz, i els anglesos, array, biochip, chip i microarray. Pel que fa al francès, distingeix entre el bioxip com a instrument (microréseau) i el bioxip com a suport (biopuce, micromatrice, microréseau i puce).
En canvi, les formes següents designen tipus concrets de bioxips o matrius:
- Un bioxip de DNA, o una matriu de DNA (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un tipus de bioxip o matriu que s'utilitza per a l'anàlisi de fragments de DNA, de la mateixa manera que hi ha bioxips destinats a l'estudi de proteïnes i teixits.
. Els equivalents castellans són biochip de ADN, chip de ADN, matriz de ADN, matriz génica, microchip de ADN i micromatriz de ADN; el francès, microréseau à ADN, i els anglesos, biochip, DNA array, DNA biochip, DNA chip, DNA microarray, gene array, gene chip, gene microarray i microarray.
- A més, quan els bioxips de DNA són particularment petits o particularment grans, es fan les distincions següents:
. microxips de DNA o micromatrius de DNA, que són bioxips de DNA amb una superfície entre 2 i 18 cm2 i una gran densitat de mostres (fins a milers per cm2)
. macroxips de DNA o macromatrius de DNA, que són bioxips de DNA amb una superfície entre 50 i 100 cm2 i una densitat de mostres menor.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de bioxip i bioxip de DNA al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Xips de material biològic: bioxips o matrius?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/xips-material-biologic-bioxips-o-matrius).
conservació o preservació?
conservació o preservació?
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
- ca conservació o preservació?
- es conservación (conservació), n f
- es preservación (preservació), n f
- fr conservation (conservació), n f
- fr préservation (preservació), n f
- en conservation (conservació), n
- en preservation (preservació), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
Definición
Tant conservació com preservació (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent.
Així, la conservació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt de polítiques, estratègies, plans o mesures específiques de gestió orientats a mantenir o restablir l'estat favorable del patrimoni natural i a assegurar-ne la biodiversitat.
. Es tracta, per tant, d'un concepte ampli, que va des de l'ús racional i sostenible dels recursos naturals (l'aigua, els boscos, els animals, els minerals, etc.) fins a la protecció extrema, que permet únicament activitats de recerca o, en algun cas, de restauració i millora.
. L'equivalent castellà és conservación; el francès, conservation, i l'anglès, conservation.
En canvi, la preservació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referència a un tipus de conservació, en concret la que segueix l'estratègia d'evitar qualsevol activitat que pugui afectar directament les condicions del patrimoni natural i la biodiversitat. L'objectiu és protegir-los d'una manera integral i fer possible que les dinàmiques naturals segueixin el seu curs sense interferències.
. L'equivalent castellà és preservación; el francès, préservation, i l'anglès, preservation.
En les terres catalanes, es pot considerar que s'aplica la conservació tant als parcs nacionals com als parcs naturals. Ara bé en els parcs naturals (com ara la Garrotxa, Collserola, el Montseny, l'Alt Pirineu o el Delta de l'Ebre) es tendeix a fer compatible la protecció amb l'explotació i, per contra, en els parcs nacionals (per exemple, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i Arxipèlag de Cabrera) es tendeix a la preservació, és a dir a deixar que la natura faci el seu camí sense intervenció humana.
Així, la conservació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt de polítiques, estratègies, plans o mesures específiques de gestió orientats a mantenir o restablir l'estat favorable del patrimoni natural i a assegurar-ne la biodiversitat.
. Es tracta, per tant, d'un concepte ampli, que va des de l'ús racional i sostenible dels recursos naturals (l'aigua, els boscos, els animals, els minerals, etc.) fins a la protecció extrema, que permet únicament activitats de recerca o, en algun cas, de restauració i millora.
. L'equivalent castellà és conservación; el francès, conservation, i l'anglès, conservation.
En canvi, la preservació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referència a un tipus de conservació, en concret la que segueix l'estratègia d'evitar qualsevol activitat que pugui afectar directament les condicions del patrimoni natural i la biodiversitat. L'objectiu és protegir-los d'una manera integral i fer possible que les dinàmiques naturals segueixin el seu curs sense interferències.
. L'equivalent castellà és preservación; el francès, préservation, i l'anglès, preservation.
En les terres catalanes, es pot considerar que s'aplica la conservació tant als parcs nacionals com als parcs naturals. Ara bé en els parcs naturals (com ara la Garrotxa, Collserola, el Montseny, l'Alt Pirineu o el Delta de l'Ebre) es tendeix a fer compatible la protecció amb l'explotació i, per contra, en els parcs nacionals (per exemple, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i Arxipèlag de Cabrera) es tendeix a la preservació, és a dir a deixar que la natura faci el seu camí sense intervenció humana.
Nota
- 1. Els verbs corresponents a conservació o preservació són conservar i preservar (tots dos, verbs transitius).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de conservació i preservació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, És el mateix conservació que preservació?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/mateix-conservacio-que-preservacio).
Denominació catalana d'enzims
Denominació catalana d'enzims
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
- ca Denominació catalana d'enzims
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'establiment dels noms dels enzims en català:
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Exemple 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Exemple 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Exemple 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Exemple 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Exemple 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Exemple 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Exemple 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Exemple 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Exemple 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Exemple: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Exemple: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Exemple: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Exemple 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Exemple 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Exemple 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Exemple 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Exemple 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Exemple 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Exemple 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Exemple 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Exemple 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Exemple: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Exemple: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Exemple: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
Nota
-
1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
(a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
(b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa - 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
Denominació científica de base llatina (1): Formes de nomenclatures internacionals
Denominació científica de base llatina (1): Formes de nomenclatures internacionals
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris metodològics > Equivalents
- ca Denominació científica de base llatina (1): Formes de nomenclatures internacionals
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris metodològics > Equivalents
Definición
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que pertanyen a una nomenclatura fixada internacionalment es poden recollir en un camp propi amb un codi i una descripció específics, en comptes d'incloure-les en la definició o la nota o bé d'assignar-les a la llengua llatina.
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Exemple: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Exemple: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Exemple: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Exemple: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Exemple: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Exemple: septum interatriale primum
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Exemple: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Exemple: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Exemple: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Exemple: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Exemple: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Exemple: septum interatriale primum
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes Denominació catalana d'animals (1): Generalitats; Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents, i Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Per a ampliar la informació sobre les denominacions, podeu consultar l'apartat Criteris terminològics > Criteris metodològics > Denominació en català, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris metodològics > Equivalents
- ca Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris metodològics > Equivalents
Definición
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que una llengua determinada ha fet servir tradicionalment es poden recollir com a pertanyents a aquesta llengua, sense cap indicació ni cap marca tipogràfica especials, en comptes d'atribuir-les al llatí o a una nomenclatura específica.
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Exemple: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Exemple: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Exemple: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Exemple: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Denominació científica de base llatina (1): Formes de nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes Denominació catalana d'animals (1): Generalitats; Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents, i Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Per a ampliar la informació sobre les denominacions, podeu consultar l'apartat Criteris terminològics > Criteris metodològics > Denominació en català, sota la pestanya Recursos, del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
ecològic -a o biològic -a?
ecològic -a o biològic -a?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
- ca ecològic -a o biològic -a?
- es biológico -ca (biològic -a) (ecològic -a1), adj
- es ecológico -ca (ecològic -a 1) (ecològic -a 2), adj
- fr bio (ecològic -a 1), adj
- fr biologique (biològic -a) (ecològic -a 1), adj
- fr écologique (ecològic -a 2), adj
- en biological (biològic -a), adj
- en eco-friendly (ecològic -a 2), adj
- en organic (ecològic -a 1), adj
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
Definición
Tant ecològic -a com biològic -a (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats només parcialment coincidents:
- Un menjar o un aliment ecològic1, amb el sinònim complementari biològic -a (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un menjar o aliment procedent de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, que només pot contenir determinats additius alimentaris.
. Els motius de la tria d'aquestes dues formes són els següents:
(1) Pel que fa a la prioritat de ecològic -a, en català aquesta forma es documenta amb una freqüència molt elevada en tota mena de textos (textos d'informació general, obres lexicogràfiques i enciclopèdiques, obres especialitzades i documents institucionals).
(2) Pel que fa a l'acceptació de biològic -a com a sinònim complementari, convé tenir en compte que la legislació europea estableix que en l'àmbit de l'alimentació és sinònim de ecològic -a en totes les llengües de la Unió; que es documenta també en tota mena de textos catalans, amb molta menys freqüència però amb un ús creixent; que diversos especialistes consultats s'han mostrat a favor de la sinonímia, i, a més, que es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
. Els equivalents castellans són biológico -ca, ecológico -ca i orgánico -ca; els francesos, biologique, bio i organique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, organic.
- Un producte, una tècnica o un procés ecològic2 (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un element que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És la forma tradicional en català i té una freqüència molt elevada en tota mena de textos.
(2) La legislació europea que estableix sinonímia amb biològic -a es refereix exclusivament a l'àmbit de l'alimentació.
(3) La majoria d'especialistes consultats es mostren a favor de mantenir ecològic -a com a forma única amb aquest significat.
. L'equivalent castellà és ecológico -ca; els francesos, écologique i vert verte; l'italià, ecologico; els portuguesos, ecológico i verde, i els anglesos, earth-friendly, eco-friendly, ecological, environment friendly, environmental, environmentally friendly i green.
- Una activitat, una actuació o un element biològic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una activitat, una actuació o un element que té relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És habitual en documents divulgatius i d'especialitat amb aquest significat.
(2) El fet que el primer formant sigui bio- (de bíos, 'vida') i que la biologia sigui la ciència que estudia la vida, ajuda a fer aquesta ampliació de significat a partir del sentit de relació amb la biologia (que és el que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans).
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües estudiades.
. L'equivalent castellà és biológico -ca; el francès, biologique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, biological.
- Un menjar o un aliment ecològic1, amb el sinònim complementari biològic -a (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un menjar o aliment procedent de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, que només pot contenir determinats additius alimentaris.
. Els motius de la tria d'aquestes dues formes són els següents:
(1) Pel que fa a la prioritat de ecològic -a, en català aquesta forma es documenta amb una freqüència molt elevada en tota mena de textos (textos d'informació general, obres lexicogràfiques i enciclopèdiques, obres especialitzades i documents institucionals).
(2) Pel que fa a l'acceptació de biològic -a com a sinònim complementari, convé tenir en compte que la legislació europea estableix que en l'àmbit de l'alimentació és sinònim de ecològic -a en totes les llengües de la Unió; que es documenta també en tota mena de textos catalans, amb molta menys freqüència però amb un ús creixent; que diversos especialistes consultats s'han mostrat a favor de la sinonímia, i, a més, que es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
. Els equivalents castellans són biológico -ca, ecológico -ca i orgánico -ca; els francesos, biologique, bio i organique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, organic.
- Un producte, una tècnica o un procés ecològic2 (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un element que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És la forma tradicional en català i té una freqüència molt elevada en tota mena de textos.
(2) La legislació europea que estableix sinonímia amb biològic -a es refereix exclusivament a l'àmbit de l'alimentació.
(3) La majoria d'especialistes consultats es mostren a favor de mantenir ecològic -a com a forma única amb aquest significat.
. L'equivalent castellà és ecológico -ca; els francesos, écologique i vert verte; l'italià, ecologico; els portuguesos, ecológico i verde, i els anglesos, earth-friendly, eco-friendly, ecological, environment friendly, environmental, environmentally friendly i green.
- Una activitat, una actuació o un element biològic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una activitat, una actuació o un element que té relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És habitual en documents divulgatius i d'especialitat amb aquest significat.
(2) El fet que el primer formant sigui bio- (de bíos, 'vida') i que la biologia sigui la ciència que estudia la vida, ajuda a fer aquesta ampliació de significat a partir del sentit de relació amb la biologia (que és el que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans).
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües estudiades.
. L'equivalent castellà és biológico -ca; el francès, biologique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, biological.
Nota
- 1. Els significats de ecològic -a (que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi ambient) i biològic -a (que té relació amb la vida) també es poden expressar per mitjà de l'adjunció de les formes prefixades eco- i bio-, respectivament.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a), ecològic -a i biològic -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, El que és ecològic és biològic, i a l'inrevés?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ecologic-biologic-i-linreves).
epigenètica o epigenoma?
epigenètica o epigenoma?
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
- ca epigenètica o epigenoma?
- es epigenética (epigenètica), n f
- es epigenoma (epigenoma), n m
- fr épigénétique (epigenètica), n f
- fr épigénome (epigenoma), n m
- en epigenetics (epigenètica), n
- en epigenome (epigenoma), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
Definición
Tant epigenètica (nom femení) com epigenoma (nom masculí) es consideren formes adequades, que designen significats diferents però relacionats.
(1) L'epigenètica és una branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.
. És una denominació formada per la forma prefixada d'origen grec epi- ('sobre') i el nom genètica, com a indicació que aquesta disciplina va més enllà de la genètica perquè estudia els canvis externs no deguts a una modificació del DNA (a diferència de la genètica).
. L'equivalent castellà és epigenética; el francès, épigénétique, i l'anglès, epigenetics.
(2) L'epigenoma és el conjunt de canvis epigenètics que experimenta el genoma d'un organisme (és a dir, el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d'aquell organisme).
. L'equivalent castellà és epigenoma; el francès, épigénome, i l'anglès, epigenome.
(1) L'epigenètica és una branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.
. És una denominació formada per la forma prefixada d'origen grec epi- ('sobre') i el nom genètica, com a indicació que aquesta disciplina va més enllà de la genètica perquè estudia els canvis externs no deguts a una modificació del DNA (a diferència de la genètica).
. L'equivalent castellà és epigenética; el francès, épigénétique, i l'anglès, epigenetics.
(2) L'epigenoma és el conjunt de canvis epigenètics que experimenta el genoma d'un organisme (és a dir, el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d'aquell organisme).
. L'equivalent castellà és epigenoma; el francès, épigénome, i l'anglès, epigenome.
Nota
- 1. L'epigenoma, doncs, no és estàtic, sinó que es pot modificar sota la influència dels factors epigenètics, com són les experiències poc saludables (tabaquisme, exposició solar excessiva, sedentarisme) i la toxicitat del medi. En contraposició, la pràctica d'hàbits saludables i el fet de viure en un medi sense tòxics fan menys probable l'aparició d'alteracions químiques a nivell cel·lular i molecular.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de epigenoma al Cercaterm i de epigenètica al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-termes-epigenoma-i-epigenetica-estan-ben-formats-que-fan-referencia).
Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
- ca Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
Definición
Tant la forma sufixada -gen, -gena com la forma sufixada -gènic, -gènica es consideren adequades, encara que estrictament s'hi poden establir matisos diferents:
- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què sobretot s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Exemples.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.
- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què sobretot s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Exemples.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).
Tot i això, hi ha uns quants casos que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Exemples.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.
- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què sobretot s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Exemples.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.
- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què sobretot s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Exemples.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).
Tot i això, hi ha uns quants casos que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Exemples.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.
Nota
-
1. A diferència del català, en anglès es distingeix entre aquestes formes sufixades segons la categoria lèxica de la paraula creada:
- -gen: S'utilitza per a crear noms, amb el doble significat 'que produeix' (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) i 'que és produït per' (cultigen, en català planta cultivada).
- - genic / -genetic: S'utilitzen per a crear adjectius, amb el doble significat 'que produeix' (carcinogenic, en català carcinogen, 'que provoca o afavoreix l'aparició d'un càncer'; cytogenetic, en català citogen, 'que origina la formació de cèl·lules') i 'que és produït per' (iatrogenic, en català iatrogènic, 'que deriva de l'actuació del metge'; psychogenetic, en català psicogènic, 'produït per la psique'). - 2. En català també hi ha adjectius acabats en -genètic (-genètica), generalment formacions vinculades amb noms acabats en -gènesi o -genèsia (del grec génesis, 'generació'): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Usos de les formes sufixades "-gen" i "-gènic", en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/usos-les-formes-sufixades-gen-i-genic).
organisme modificat genèticament, organisme genèticament modificat, OMG, OGM o organisme transgènic?
organisme modificat genèticament, organisme genèticament modificat, OMG, OGM o organisme transgènic?
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
- ca organisme modificat genèticament, organisme genèticament modificat, OMG, OGM o organisme transgènic?
- es organismo genéticamente modificado (organisme modificat genèticament), n m
- es organismo transgénico (organisme transgènic), n m
- fr organisme génétiquement modifié (organisme modificat genèticament), n m
- fr organisme transgénique (organisme transgènic), n m
- en genetically modified organism (organisme modificat genèticament), n
- en transgenic organism (organisme transgènic), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
Definición
Tant organisme modificat genèticament i la sigla OMG com organisme transgènic (tots tres, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades la forma *organisme genèticament modificat i la sigla *OGM.
- Un organisme modificat genèticament, o la sigla OMG corresponent (totes dues, formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un organisme viu al qual s'ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, ja sigui per la modificació dels gens propis o per la introducció de gens aliens, amb l'objectiu de donar-li unes propietats noves.
. Els motius de la tria d'aquestes formes en comptes de *organisme genèticament modificat (i la sigla corresponent *OGM) són els següents:
(1) Tenen més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueixen l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que donen lloc a denominacions més neutres (les formes amb l'adverbi anteposat possiblement s'han creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria organisme no modificat genèticament i no *organisme genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és organisme modificat genèticament., amb la sigla corresponent OMG.
. Els equivalents castellans són organismo genéticamente modificado, organismo modificado genéticamente i les sigles OGM i OMG; els francesos, organisme génétiquement modifié i la sigla OGM; els italians, organismo geneticamente modificato i la sigla OGM; els anglesos, genetically engineered organism, genetically modified organism i les sigles GEO i GMO, i els alemanys, gentechnisch veränderter Organismus i la sigla GVO.
- Un organisme transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a un organisme modificat genèticament en el genoma del qual s'ha introduït DNA d'una altra espècie.
. L'equivalent castellà és organismo transgénico; el francès, organisme transgénique; l'italià, organismo transgenico; els anglesos, transgenic organism i transgenic species, i l'alemany, transgener Organismus.
- Un organisme modificat genèticament, o la sigla OMG corresponent (totes dues, formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un organisme viu al qual s'ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, ja sigui per la modificació dels gens propis o per la introducció de gens aliens, amb l'objectiu de donar-li unes propietats noves.
. Els motius de la tria d'aquestes formes en comptes de *organisme genèticament modificat (i la sigla corresponent *OGM) són els següents:
(1) Tenen més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueixen l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que donen lloc a denominacions més neutres (les formes amb l'adverbi anteposat possiblement s'han creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria organisme no modificat genèticament i no *organisme genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és organisme modificat genèticament., amb la sigla corresponent OMG.
. Els equivalents castellans són organismo genéticamente modificado, organismo modificado genéticamente i les sigles OGM i OMG; els francesos, organisme génétiquement modifié i la sigla OGM; els italians, organismo geneticamente modificato i la sigla OGM; els anglesos, genetically engineered organism, genetically modified organism i les sigles GEO i GMO, i els alemanys, gentechnisch veränderter Organismus i la sigla GVO.
- Un organisme transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a un organisme modificat genèticament en el genoma del qual s'ha introduït DNA d'una altra espècie.
. L'equivalent castellà és organismo transgénico; el francès, organisme transgénique; l'italià, organismo transgenico; els anglesos, transgenic organism i transgenic species, i l'alemany, transgener Organismus.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats aliment modificat genèticament i aliment transgènic. (Vegeu la fitxa aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de organisme modificat genèticament i organisme transgènic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Aliments modificats transgènicament i aliments transgènics, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aliments-modificats-geneticament-i-aliments-transgenics).
