Terminologia de ciències de la salut

ca virus amb embolcall, n m
ca virus embolcallat, n m
es virus con envoltura, n m
es virus envuelto, n m
fr virus enveloppé, n m
en enveloped virus, n

Virologia

Definición

Virus que, a més de la càpsida proteica que envolta el genoma, presenta una membrana lipídica derivada de la cèl·lula hoste, coneguda com a embolcall, que incorpora glicoproteïnes víriques.

Nota

1. L'embolcall facilita la unió i l'entrada del virus a la cèl·lula hoste mitjançant la seva fusió amb la membrana o per endocitosi. Tot i proporcionar protecció addicional al genoma i a les proteïnes de la càpsida, fa que aquests virus siguin més sensibles a factors ambientals com els detergents, la calor o els desinfectants.
2. Alguns exemples de virus amb embolcall inclouen els Herpesviridae, els Coronaviridae i els Orthomyxovirus.

ca virus emergent, n m
es virus emergente, n m
fr virus émergent, n m
en emerging virus, n
en emergent virus, n sin. compl.

Virologia

Definición

Virus que apareix recentment en una població o que augmenta ràpidament la seva incidència, sovint provocant malalties noves o brots epidèmics.

Nota

1. Els virus emergents poden originar-se per mutacions, per recombinació genètica, per salt d'hoste (zoonosi) o per un canvi en les condicions ecològiques i socials. Aquestes característiques fan que la població humana o animal tingui poca immunitat prèvia, facilitant-ne la propagació. L'estudi dels virus emergents és clau per a la vigilància epidemiològica, el control de brots i el desenvolupament de vacunes i fàrmacs antivírics.
2. Alguns exemples d'aquest tipus de virus inclouen el SARS-CoV (2002), el MERS-CoV (2012) i el SARS-CoV-2 (2019).

ca virus entèric, n m
es virus entérico, n m
fr virus entérique, n m
en enteric virus, n

Virologia

Definición

Virus que infecta principalment les cèl·lules del tracte gastrointestinal i que sovint es transmet per via fecal-oral.

Nota

1. Els virus entèrics poden causar malalties gastrointestinals, des de diarrea lleu fins a infeccions greus, depenent del virus i de l'hoste. Aquests virus solen ser resistents a l'acidesa estomacal i a altres condicions adverses del tracte digestiu. L'estudi dels virus entèrics és fonamental per comprendre la transmissió, desenvolupar vacunes i establir mesures de salut pública per a la prevenció de brots.
2. Alguns exemples d'aquest tipus de virus inclouen els Enterovirus (com el poliovirus), els Rotavirus i els Adenovirus entèrics.

ca virus filamentós, n m
es virus filamentoso, n m
fr virus filamenteux, n m
en filamentous virus, n

Virologia

Definición

Virus amb una càpsida de morfologia allargada i prima, generalment helicoidal, que pot presentar-se amb embolcall o sense.

Nota

1. Els virus filamentosos poden tenir genoma d'RNA o DNA Aquesta forma allargada facilita la interacció amb les cèl·lules de l'hoste i pot influir en la transmissió del virus. L'estudi dels virus filamentosos és important per a la classificació vírica, la comprensió dels mecanismes d'entrada cel·lular i la patogènesi de malalties associades.
2. Alguns exemples de virus filamentosos inclouen els Filoviridae (com els virus d'Ebola i Marburg) i els Potyviridae en plantes.

ca virus filtrable, n m
es virus filtrable, n m
fr virus filtrable, n m
en filterable virus, n

Virologia

Definición

Virus capaç de passar a través d'un filtre de porcellana o de diatomees, el qual té la capacitat de retenir els bacteris.

Nota

1. Els virus filtrables van ser un concepte clau en els primers estudis de virologia per a distingir els agents infecciosos més petits que els bacteris. Poden infectar cèl·lules o teixits en cultiu i provocar efectes citopàtics o malalties en l'hoste.
2. Alguns exemples clàssics de virus filtrables inclouen el virus de la febre groga, el virus de la ràbia i diversos tobamovirus vegetals.

ca virus de fongs, n m
ca micovirus, n m sin. compl.
ca virus fúngic, n m sin. compl.
es virus fúngico, n m
es micovirus, n m sin. compl.
es virus de hongos, n m sin. compl.
fr virus fongique, n m
fr mycovirus, n m sin. compl.
en fungal virus, n
en mycovirus, n sin. compl.
en virus of fungi, n sin. compl.

Virologia

Definición

Virus capaç d'infectar fongs i replicar-se dins de les seves cèl·lules.

Nota

1. Els virus de fongs poden tenir genoma d'RNA o DNA i no presenten, en la majoria dels casos, embolcall. Afecten especialment llevats i fongs filamentosos, sovint reduint el creixement o la capacitat patogènica de l'hoste. L'estudi d'aquests virus és rellevant per a la biotecnologia i la bioseguretat, així com per comprendre la diversitat vírica en els organismes no animals.
2. Per exemple, Cryphonectria hypovirus 1 és el virus que infecta el fong causant de la malaltia del castanyer(Cryphonectria parasitica).

ca virus gegant, n m
es virus gigante, n m
fr virus géant, n m
en giant virus, n

Virologia

Definición

Virus de grans dimensions, tant pel que fa a la mida de la càpsida com del genoma, que té més d'un milió de parells de bases i és capaç de codificar centenars de proteïnes.

Nota

1. Els virus gegants poden tenir un genoma de DNA bicatenari que excedeix els 0,5 µm i resulten visibles amb un microscopi òptic. Són de morfologia complexa, amb múltiples capes proteiques. Infecten principalment amebes i altres protists. Alguns contenen gens que abans es creien exclusius d'organismes cel·lulars. L'estudi dels virus gegants ha ampliat la comprensió de la diversitat vírica, l'evolució dels virus i la línia fronterera entre virus i organismes cel·lulars.
2. Alguns exemples de virus gegants inclouen els Mimivirus, els Pandoravirus i els Pithovirus.

ca virus helicoidal, n m
es virus helicoidal, n m
fr virus hélicoïdale, n m
en helical virus, n

Virologia

Definición

Virus que presenta una càpsida amb simetria helicoidal, en la qual les unitats proteiques s'organitzen al voltant del genoma en forma de bastó o de filament espiral, amb una cavitat central que conté l'àcid nucleic.

Nota

1. La simetria helicoidal permet encabir de manera eficient genomes d'RNA o DNA lineals dins de la càpsida. Aquests virus poden tenir o no embolcall i es troben tant en virus animals com en vegetals.
2. Alguns exemples de virus helicoidals són els Rhabdovirus (virus de la ràbia) i els Tobamovirus (virus del mosaic del tomàquet).

ca virus icosaèdric, n m
es virus icosaédrico, n m
fr virus icosaédrique, n m
en icosaedric virus, n

Virologia

Definición

Virus que presenta una càpsida amb simetria icosaèdrica, que té 20 cares en forma de triangle equilàter unides per 12 vèrtexs, la qual cosa proporciona una estructura estable i eficient per a empaquetar el genoma.

Nota

1. La simetria icosaèdrica és comuna en molts virus animals, vegetals i bacterians, i permet una protecció òptima del genoma amb un nombre mínim de proteïnes de càpsida. Aquests virus poden tenir o no embolcall i albergar genomes d'RNA o DNA, de cadena simple o doble.
2. Alguns exemples de virus icosaèdrics són els adenovirus, els herpesvirus i els picornavirus.

ca virus latent, n m
es virus latente, n m
fr virus latent, n m
en latent virus, n

Virologia

Definición

Virus que, després d'infectar una cèl·lula hoste, entra en un estat de repòs en el qual no es produeix replicació activa ni síntesi significativa de partícules víriques, tot i que pot reactivar-se posteriorment.

Nota

1. Els virus latents poden persistir dins l'hoste durant llargs períodes sense provocar símptomes evidents. La reactivació pot ser desencadenada per factors immunològics, estrès o altres estímuls. L'estudi dels virus latents és essencial per comprendre la persistència vírica, la cronicitat de les infeccions i el desenvolupament de tractaments antivírics.
2. Aquesta estratègia és característica de molts Herpesviridae, com el virus de l'herpes simple i el virus de la varicel·la-zòster.

Terminologia de ciències de la salut

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota