pont de Wheatstone
pont de Wheatstone
Electroquímica
- ca pont de Wheatstone, n m
- es puente de Wheatstone
- en Wheatstone bridge
Electroquímica
Definición
Circuit elèctric per a determinar la conductància G d'una dissolució electrolítica termostatizada on s'ha immergit una cel·la de conductivitat. Consta de quatre braços, dos dels quals són les resistències fixes R2 i R3 connectades en sèrie, i els altres dos són un reòstat o resistència variable R3 i la resistència R de la dissolució en la cel·la, també connectades en sèrie entre si, però en paral·lel amb les anteriors. Entre els punts A i B s'aplica un corrent altern d'uns 1.000 Hz, per tal de no electrolitzar la dissolució, i es varia R3 fins que no circula corrent entre C i D, la qual cosa es comprova amb un detector. En aquest moment el pont està equilibrat i passa la mateixa intensitat I1 per R i R3, així com la mateixa intensitat I3 per R1 i R2. En aplicar la llei d'Ohm al circuit sota aquestes condicions, s'obté que R = R2 R3/ R1, i G = 1/R.
Nota
- Imatges_electroquímica 021 (pont de Wheatstone equilibrat)
pont salí
pont salí
Electroquímica
- ca pont salí, n m
- es puente salino
- en salt bridge
Electroquímica
Definición
Connexió iònica entre dues dissolucions electrolítiques que fa que el potencial d'unió líquida entre elles sigui menyspreable. En general és constituït per un tub en forma d'U acabat en un diafragma a cada costat que conté una dissolució, normalment saturada, d'un electròlit en què la mobilitat iònica i per tant l'índex de transport dels seus ions són pràcticament iguals, com es mostra a la figura. Electròlits adients en són el KCl, el KNO3 i el NH4NO3. Per exemple, a la pila galvànica AgE | AgCl(s) | HCl(m1) KCl(m =4,2) KCl(m1) | AgCl(s)| AgD, el pont salí és una dissolució saturada de KCl de molalitat 4,2 mol kg1 amb dues unions líquides i dos potencials d'unió líquida. En aplicar l'equació de Henderson a la unió de l'esquerra HCl(m1) KCl(m =4,2), es troba que si m11
Nota
- Imatges_electroquímica 053 (pont salí de laboratori per a una pila galvànica)
porcellana
porcellana
Química industrial
- ca porcellana, n f
- es porcelana
- en porcelain
Química industrial
Definición
Ceràmica vitrificada i translúcida que s'obté per cocció a temperatures d'entre 1.200 i 1.600ºC de barreges de caolí i feldspat. Té similituds amb el gres i es va fabricar per primera vegada a la Xina el segle VII. N'hi ha diversos tipus, i les ceràmiques més fines i més vitrificades couen al forn en dues etapes. La porcellana tendra és un producte similar de menor qualitat que es fabrica a base d'argila i vidre triturat i s'usa principalment per a objectes decoratius i escultura.
porositat
porositat
Medi ambient
- ca porositat, n f
- es porosidad
- en porosity
Medi ambient
Definición
Magnitud que mesura el percentatge de volum buit d'un sòlid. Es calcaula multiplicant per 100 el quocient entre el volum buit en un sòlid, Vb, i el volum total d'aquest sòlid, Vt. Si s'anomena P a la porositat, l'equació és P = Vb/Vt•100. La manera més habitual de determinar el volum buit d'un sòlid és mesurar el volum total del sòlid, submergir el sòlid en un volum de fluid conegut i determinar el volum final de sòlid més fluid; la diferència entre el volum total del de sòlid més el volum de fluid i el volum final de sòlid més fluid és el volum buit. Normalment el fluid utilitzat és aigua. La porositat determinada d'aquesta manera està en funció del contingut d'humitat inicial del sòlid.
porus
porus
Termes generals
- ca porus, n m
- es poro
- en pore
Termes generals
Definición
Interstici entre les partícules o molècules que constitueixen un cos. La presència de porus en un sòlid fa que aquest pugui ser travessat per un líquid.
posició al·lílica
posició al·lílica
Química orgànica
- ca posició al·lílica, n f
- es posición alílica
- en allylic position
Química orgànica
Definición
Cadascuna de les posicions adjacents a un enllaç doble carboni-carboni en un compost orgànic.
Nota
- L'adjectiu al·lílica fa referència a l^al·lil^.
postprecipitació
postprecipitació
Química analítica
- ca postprecipitació, n f
- es posprecipitación
- en postprecipitation
Química analítica
Definición
Procés de precipitació d'un precipitat secundari que es diposita lentament sobre el precipitat principal i en constitueix una impuresa. A diferència de la coprecipitació, la postprecipitació és major quan major sigui el temps que es deixi el precipitat principal en contacte amb les aigües mares. Així, per exemple, si un precipitat d'oxalat de calci es deixa molt de temps en contacte amb una solució d'una sal de magnesi, una certa quantitat d'oxalat de magnesi es dipositarà sobre el precipitat d'oxalat de calci.
potassa càustica
potassa càustica
Química inorgànica
- ca hidròxid de potassi, n m
- ca potassa càustica, n f sin. compl.
- es hidróxido de potasio
- es potasa cáustica
- en caustic potassa
- en potassium hydroxide
- for KOH
Química inorgànica
Definición
Hidròxid que és una base forta i que es presenta com un sòlid blanc, soluble en aigua, amb un punt de fusió de 360 ºC i un punt d'ebullició de 1.320 ºC
Nota
- Absorbeix diòxid de carboni i humitat de l'aire ambient. S'obté mitjançant l'electròlisi del clorur de potassi, en instal•lacions similars a les de l'electròlisi del clorur de sodi. Es fa servir principalment com a agent de saponificació per a sabons líquids, com a agent de blanqueig i en la producció d'àcid oxàlic i de iodur potàssic, additiu de la sal comuna. La denominació <i>potassa càustica</i> és un nom comú.
potassi
potassi
Química inorgànica
- ca potassi, n m
- es potasio
- en potassium
- sbl K
Química inorgànica
Definición
Element tercer del grup 1 del bloc <i>s</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 19 i massa atòmica 39,098.
Nota
- Se'n coneixen fins a vint-i-quatre isòtops, dels quals tres són estables, <sup>39</sup>K, <sup>40</sup>K (radioactiu amb una vida mitjana de 1,3 <aspa> 10<sup>9</sup> anys) i <sup>41</sup>K. Es presenta com un metall blanc argentat, molt tou, amb un punt de fusió de 63 ºC i un punt d'ebullició de 766 ºC. Després del liti és el més lleuger dels metalls coneguts. És el setè en abundància dels elements presents a l'escorça terrestre. A la natura es troba en forma de clorurs a l'aigua del mar, on en forma un 0,07 % en pes, o en dipòsits minerals. Els seus principals minerals són la silvina i la carnalita, que són els clorurs de potassi; el salnitre, que n'és el nitrat, i l'ortòclasi, que n'és el silicat. La seva obtenció mitjançant electròlisi de les sals foses presenta problemes, ja que a les temperatures de treball necessàries el potassi vaporitza. El procés més utilitzat és la reducció del clorur de potassi fos mitjançant l'acció de sodi metàl•lic a 850ºC i la posterior recollida del potassi vaporitzat en torres de fraccionament. És força reactiu i s'oxida ràpidament en contacte amb l'aire. És un agent reductor molt fort, i redueix la major part dels altres metalls dels seus compostos. Reacciona violentament amb l'aigua, amb els àcids i amb la major part de ^no-metalls^, i reacciona fins i tot amb el grafit. Presenta l'estat d'oxidació +1. Tot i que forma aliatges amb nombrosos metalls, les seves sals són molt més utilitzades que el metall, algunes d'elles tenen un gran nombre d'aplicacions industrials, com el nitrat de potassi, el carbonat de potassi i el sulfat de potassi.
potència de descàrrega d'una bateria
potència de descàrrega d'una bateria
Electroquímica
- ca potència de descàrrega d'una bateria, n f
- es potencia de descarga de una batería
- en discharge power of a battery
Electroquímica
Definición
Energia que subministra una bateria galvànica per unitat de temps. Se simbolitza per P, la seva unitat és el watt o J s1 (W) i ve donada per l'expressió P = Ud Id, on Ud és el seu voltatge de descàrrega i Id és el seu corrent de descàrrega, el qual es calcula com el quocient entre Ud i la resistència externa Rex. Si durant la descàrrega el voltatge disminueix linealment amb el corrent, la potència s'expressa com P = Uo2 Rex/ (Rex + Ri)2, on Uo és el voltatge en circuit obert i Ri és la resistència interna aparent de la bateria. S'obté que la potència màxima és Pmax = Uo2/ 4Ri quan Ri = Rex i Ud = 0,5 Uo. La potència depèn de les condicions de descàrrega. Es pot calcular la potència instantània en un temps molt curt de descàrrega. Es defineix també la potència màxima contínua, que és aquella en què es pot perllongar la descàrrega sense que es produexin danys irreversibles per sobreescalfament. La densitat de potència es refereix a la potència per unitat de massa (W kg1) o per unitat de volum de la bateria (W l1). Vegeu també ^voltatge d'una bateria^.