Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Vocabulari de la música

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentación
  • ca  disc, n m
  • ca  disc fonogràfic, n m sin. compl.
  • es  disco
  • es  disco fonográfico
  • en  disc
  • en  fonograph record
  • en  record

Definición
Làmina circular de material plàstic que s'usa en la gravació i la reproducció fonogràfiques.
  • ca  disc compacte, n m
  • ca  cedé, n m sin. compl.
  • ca  compacte, n m sin. compl.
  • ca  CD, n m sigla
  • es  cedé
  • es  compacto
  • es  disco compacto
  • es  CD sigla
  • en  compact disc
  • en  CD sigla

Definición
Disc òptic, generalment de 12 cm de diàmetre, per a la gravació i la reproducció de música en format digital, que es llig per mitjà de rajos làser.
disc de llarga duració disc de llarga duració

  • ca  disc de llarga duració, n m
  • ca  elapé, n m sin. compl.
  • ca  long-play [en], n m sin. compl.
  • ca  elepé (valencià), n m var. ling.
  • ca  LP, n m sigla
  • es  disco de larga duración
  • es  elepé
  • es  long play
  • es  LP sigla
  • en  album
  • en  long play
  • en  long-playing record
  • en  LP sigla

Definición
Disc d'uns 30 cm de diàmetre que conté una gran quantitat de microsolcs, que gira a una velocitat de 33 rpm, i que permet una audició d'uns 25 minuts per cara.
  • ca  disc de vinil, n m
  • ca  vinil, n m sin. compl.
  • es  disco de vinilo
  • es  vinilo
  • en  vinyl
  • en  vinyl record

Definición
Suport de reproducció de música basat en la gravació mecànica analògica.
  • ca  disc, n m
  • ca  disc fonogràfic, n m sin. compl.
  • es  disco
  • es  disco fonográfico
  • en  disc
  • en  fonograph record
  • en  record

Definición
Làmina circular de material plàstic que s'usa en la gravació i la reproducció fonogràfiques.
  • ca  discant, n m
  • es  discante
  • en  discant

Definición
Forma polifònica medieval en què un cantant cantava una melodia fixa i uns altres l'acompanyaven amb improvisacions.
  • ca  discant, n m
  • es  discante
  • en  discant

Definición
Part superior d'una polifonia.
  • ca  discjòquei, n m, f
  • es  disc-jockey
  • es  pinchadiscos
  • en  disc jockey

Definición
Persona que s'encarrega de seleccionar i presentar els discos musicals en una discoteca o en una emissora de ràdio.
  • ca  música disco, n f
  • ca  disco, n f sin. compl.
  • es  disco
  • es  música disco
  • en  disco

Definición
Estil de música de ball, derivada del rhythm-and-blues, que mesclava elements d'estils anteriors, com ara el funky i el soul, amb trets hispans en molts casos, i que es va popularitzar en les discoteques a finals dels anys setanta del segle XX.
  • ca  discografia, n f
  • es  discografía
  • en  discography

Definición
Conjunt de discos d'un tema, un autor, un estil o una època.