diapasó
diapasó
- ca diapasó, n m
- ca batedor, n m sin. compl.
- es batedor
- es diapasón
- en diapason
- en fingerboard
Definición
Peça de fusta fixada sobre el mànec dels instruments d'arquet o de cordes pinçades sobre la qual es premen les cordes per a fer variar l'altura del seu so.
diapasó
diapasó
- ca diapasó, n m
- es diapasón
- en diapason
Definición
Instrument metàl·lic menut en forma de forca que, quan vibra, dona una nota determinada, i que s'usa per a l'afinació dels instruments musicals.
diapasó
diapasó
- ca diapasó, n m
- es diapasón
- en diapason
Definición
Sèrie de notes que comprenen l'extensió total d'una veu o d'un instrument musical.
diapente
diapente
- ca diapente, n m
- es diapente
- en diapente
- en perfect fifth
Definición
En la teoria grega i medieval, interval de quinta.
diastema
diastema
- ca diastema, n m
- es diastema
- en diastema
Definición
Interval musical.
diastematia
diastematia
- ca diastematia, n f
- es diastematía
- en diastematy
Definición
Sistema de notació musical sorgit a finals del segle X, en el qual els neumes es col·locaven a altures diferents per a indicar els intervals que els separaven i al qual es va afegir prompte una línia o pauta.
diastemàtic -a
diastemàtic -a
- ca diastemàtic -a, adj
- es diastemático -ca
- en heightened
Definición
De la diastematia o que hi té relació.
diatessaron
diatessaron
- ca diatessaron, n m
- es diatesarón
- en Diatessaron
Definición
En la teoria grega i medieval, interval de quarta.
diatonia
diatonia
- ca diatonia, n f
- es diatonía
- en diatonicism
- en diatonism
Definición
Sistema de composició que utilitza únicament els sons de l'escala diatònica.
diatònic -a
diatònic -a
- ca diatònic -a, adj
- es diatónico -ca
- en diatonic
Definición
Que procedix segons la successió natural dels tons i semitons de la gamma sense modificacions cromàtiques.