prana
prana
Conceptes generals
- ca prana, n m
- es prana, n m
- en prana, n
- sa prāṇa, n m
Conceptes generals
Definición
Energia vital que constitueix el principi essencial de la vida i regula l'estat d'ànim i les funcions fisiològiques del cos.
Nota
- 1. El prana flueix per tot el cos i es divideix en cinc vaius principals, i en d'altres de secundaris, que s'encarreguen de regular les diferents funcions del cos (la respiració, el batec del cor, la digestió, la parla, la set, la gana, etc.).
- 2. La forma prana prové del sànscrit prāṇa, que significa 'respiració', 'alè', 'aire vital'.
pranaiama
pranaiama
Conceptes generals, Pranaiama
- ca pranaiama, n m
- es pranayama, n m
- en pranayama, n
- sa prāṇāyāma, n m
Conceptes generals, Pranaiama
Definición
Control de la respiració i l'energia vital, que s'aconsegueix utilitzant tècniques diverses, en posició de meditació, amb les espatlles i el tòrax relaxats i la columna vertebral recta.
Nota
- 1. El pranaiama és el quart anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patànjali. Va precedit de l'àssana i seguit del pratiahara. Consta de quatre fases: el púraka, el kúmbhaka, el rètxaka i el xúniaka.
- 2. La forma pranaiama prové del sànscrit prāṇāyāma, de prāṇa 'respiració', 'alè', 'aire vital' i āyāma 'expansió', 'regulació'.
pranaiama de l'abella
pranaiama de l'abella
Pranaiama
- ca pranaiama de l'abella, n m
- ca bhramarí-pranaiama, n m sin. compl.
- es bhramari pranayama, n m
- es respiración de la abeja, n f
- en bee breathing, n
- en bhramari pranayama, n
- sa bhramarī-prāṇāyāma, n m
Pranaiama
Definición
Pranaiama en què, després d'una inspiració i una retenció, es tanquen les dents i l'aire s'expira pel nas d'una manera continuada, imitant el brunzit d'una abella, cosa que provoca una vibració intercranial subtil que afavoreix el replegament dels sentits i la interiorització.
Nota
- 1. El pranaiama de l'abella es fa amb els polzes a les orelles, els índexs sobre les parpelles, els anulars a les fosses nasals i els dits petits als llavis, a fi de neutralitzar els sentits.
- 2. La forma bhramarí-pranaiama prové del sànscrit bhramarī-prāṇāyāma, denominació constituïda pels formants bhramarī 'abella' i prāṇāyāma 'pranaiama', 'respiració'.
pranaiama de l'abrillantament del crani
pranaiama de l'abrillantament del crani
Pranaiama
- ca pranaiama de l'abrillantament del crani, n m
- ca kapalabhati-pranaiama, n m sin. compl.
- es kapalabhati pranayama, n m
- en kapalabhati pranayama, n
- sa kapālabhāti-prāṇāyāma, n m
Pranaiama
Definición
Pranaiama en què es fan un seguit de respiracions fortes i breus, fent coincidir l'expiració amb l'entrada controlada de l'abdomen cap endins i amb la pujada del diafragma, i la inspiració, amb la relaxació espontània de la paret abdominal.
Nota
- 1. En el pranaiama de la brillantor del crani, la sortida de l'aire pot localitzar-se al nas o també a la glotis (respiració en ujjāyī). La inspiració, també molt breu però menys ràpida que l'expiració, coincideix amb la relaxació espontània de la paret abdominal.
- 2. La forma kapalabhati-pranaiama prové del sànscrit kapālabhātī-prāṇāyāma, denominació constituïda pels formants kapāla 'crani', bhātī 'abrillantament' i prāṇāyāma 'pranaiama', 'respiració'. El nom prové de la idea que, si el iogui aconsegueix realitzar aquesta tècnica durant una bona estona sense cansar-se, el crani brilla perquè es neteja d'impureses.
pranaiama de la purificació
pranaiama de la purificació
Pranaiama
- ca pranaiama de la purificació, n m
- ca nadi-xòdhana-pranaiama, n m sin. compl.
- es nadi shodhana pranayama, n m
- en nadi shodhana pranayama, n
- sa nāḍī-śodhana-prāṇāyāma, n m
Pranaiama
Definición
Pranaiama en què el iogui va alternant la respiració, inspiració i expiració, per una banda del nas i per l'altra, fent petites pauses entremig i tapant-se ara un nariu, ara l'altre, que té com a objectiu purificar els conductes energètics i calmar la ment.
Nota
- 1. En el pranaiama de la purificació els narius es tapen, alternativament, amb el dit polze i amb el dit petit i el dit anular alhora, mantenint sempre el dit del mig i el dit índex a la base del palmell de la mà, o bé a la part central del front, i el braç flexionat amb el colze a tocar del cos.
- 2. La forma nadi-xòdhana-pranaiama prové del sànscrit nāḍī-śodhana-prāṇāyāma, denominació constituïda pels formants nāḍī- 'canals energètics', śodhana 'purificació' i prāṇāyāma 'pranaiama', 'respiració'.
pranaiama victoriós
pranaiama victoriós
Pranaiama
- ca pranaiama victoriós, n m
- ca ujaií-pranaiama, n m sin. compl.
- es respiración victoriosa, n f
- es ujjayi pranayama, n m
- en ujjayi pranayama, n
- en victorious breathing, n
- sa ujjāyī-prāṇāyāma, n m
Pranaiama
Definición
Pranaiama en què el iogui inspira pel nas d'una manera lenta i profunda alhora que tanca parcialment la glotis, de manera que nota com l'aire frega lleugerament la gola i emet un so subtil, generalment només perceptible per ell mateix.
Nota
- 1. El pranaiama victoriós es pot fer en qualsevol àssana, ja que afavoreix la concentració, especialment quan es practiquen postures d'equilibri.
- 2. La forma ujaií-pranaiama prové del sànscrit ujjāyī-prāṇāyāma, denominació constituïda pels formants ud 'ascendent', jāyī 'victoriós' i prāṇāyāma 'pranaiama', 'respiració'.
prasarita-padotanàssana
prasarita-padotanàssana
Àssanes
- ca postura del gran angle, n f
- ca prasarita-padotanàssana, n m sin. compl.
- es postura de las piernas abiertas en extensión, n f
- es postura del gran ángulo, n f
- en wide-legged forward bend pose, n
- sa prasārita-pādottanāsana, n n
Àssanes
Definición
Postura en què el iogui es manté dret, amb les cames obertes i el tronc doblegat cap endavant, tocant a terra amb els peus, el cap i les mans.
Nota
- La denominació sànscrita prasārita-pādottanāsana està constituïda pels formants prasārita 'obert', pāda 'cama', uttāna 'estirat' i āsana 'postura'.
pratiahara
pratiahara
Conceptes generals
- ca pratiahara, n m
- es pratyahara, n m
- en pratyahara, n
- sa pratyāhāra, n m
Conceptes generals
Definición
Exercici consistent a replegar els sentits cap endins, prescindint de l'entorn i dels objectes exteriors.
Nota
- 1. El pratiahara és el cinquè anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patànjali. Va precedit del pranaiama i seguit de la dharanà.
- 2. La forma pratiahara prové del sànscrit pratyāhāra, de les arrels prati, que significa 'cap a', i hṛ, 'prendre', 'endur-se'.
primer txakra
primer txakra
Txakres
- ca txakra arrel, n m
- ca mulàdhara-txakra, n m sin. compl.
- ca primer txakra, n m sin. compl.
- es chakra raíz, n m
- es primer chakra, n m
- en first chakra, n
- en root chakra, n
- sa mūlādhara-cakra, n m
Txakres
Definición
Txakra situat a la base de la columna vertebral, a l'altura del perineu i l'anus.
Nota
- 1. El txakra arrel està relacionat amb les glàndules suprarenals i s'associa, entre altres coses, a la satisfacció de les necessitats bàsiques. Es relaciona amb l'element terra. S'identifica amb el color vermell i se sol representar amb una flor de lotus de quatre pètals de color vermell intens.
- 2. La forma mulàdhara-txakra prové del sànscrit mūlādhara-cakra, denominació constituïda pels formants mūlā 'arrel', dhara 'suport, base', i cakra 'roda, cercle, txakra'.
púraka
púraka
Pranaiama
- ca púraka, n m
- es puraka, n m
- en puraka, n
- sa pūraka, n m
Pranaiama
Definición
Fase primera del pranaiama, en què el iogui fa una inspiració amb plena consciència fins a omplir els pulmons.
Nota
- La forma púraka prové del sànscrit pūraka, que significa 'inspiració'.
