Back to top
conducció eficient conducció eficient

Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs

  • ca  conducció eficient, n f
  • ca  conducció ecològica, n f sin. compl.
  • es  conducción eficiente, n f
  • es  conducción sostenible, n f
  • es  ecoconducción, n f
  • fr  conduite écoénergétique, n f
  • fr  conduite écologique, n f
  • fr  écoconduite, n f
  • it  ecoguida, n f
  • it  guida efficiente, n f
  • en  ecodriving, n
  • en  efficient driving, n
  • en  energy-efficient driving, n
  • en  fuel-efficient driving, n

Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs

Definición
Conducció automobilística basada en la suavitat, l'aprofitament de la força i la previsió de les circumstàncies de la marxa que treu el màxim rendiment del vehicle amb el mínim consum possible, amb l'objectiu de reduir el desgast dels components i l'impacte mediambiental del desplaçament.

Nota

  • La conducció eficient també repercuteix en l'augment del confort i la seguretat dels ocupants del vehicle.
conducció individual conducció individual

Desplaçaments > Mitjans de desplaçament

  • ca  conducció individual, n f
  • es  conducción en solitario, n f
  • fr  voiturage en solo, n m
  • fr  voiture en solo, n f
  • it  guida in solitaria, n f
  • en  solo driving, n
  • en  solo riding, n

Desplaçaments > Mitjans de desplaçament

Definición
Ocupació amb una sola persona, que fa també de conductora, d'un vehicle particular de més d'una plaça, generalment en trajectes de mobilitat ocupacional.

Nota

  • La conducció individual té un impacte elevat sobre el medi ambient, especialment en vehicles amb motor de combustió interna. Es considera preferible l'ús del transport col·lectiu, el cotxe compartit, el taxi compartit, els vehicles de mobilitat personal, la bicicleta o el desplaçament a peu.
conduir a vela conduir a vela

Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs

  • ca  conduir a vela, v intr
  • ca  anar a vela, v intr sin. compl.
  • ca  velejar, v intr sin. compl.
  • es  conducir a vela, v intr
  • fr  faire de la roue libre, v intr
  • fr  marcher sur l'erre, v intr
  • it  veleggiare, v intr
  • en  coast, to, v intr
  • en  sail, to, v intr

Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs

Definición
Fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l'objectiu d'estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.

Nota

  • 1. Habitualment en l'acció de conduir a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l'accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l'accelerador.
  • 2. Les denominacions conduir a vela, anar a vela i velejar remeten per metàfora a la navegació a vela, en què l'embarcació avança sense recórrer a cap font d'energia interna; es tracta de la mateixa metàfora marítima que s'aplica, en el vol lliure, al vol a vela i als velers.
  • 3. L'equivalent francès marcher sur l'erre és una denominació presa del trànsit ferroviari, en què erre feia referència a la velocitat residual del tren quan avançava per inèrcia, sense propulsió.
  • 4. L'acció de conduir a vela, anar a vela o velejar és la conducció a vela o el velejament.
congestió congestió

Mitjans de transport > Mode viari > Conceptes generals

  • ca  congestió, n f
  • es  congestión, n f
  • fr  congestion routière, n f
  • fr  encombrement de la circulation, n m
  • it  congestione, n f
  • en  road congestion, n
  • en  traffic congestion, n

Mitjans de transport > Mode viari > Conceptes generals

Definición
Situació d'una via de comunicació en què els vehicles avancen molt lentament o quasi no es mouen perquè les característiques de la via o unes circumstàncies de trànsit excepcionals no permeten absorbir la quantitat de vehicles en circulació.

Nota

  • En cas de congestió en una via de comunicació, es produeixen un o més embussos de vehicles en els diversos trams afectats.
contaminació contaminació

Conceptes generals

  • ca  contaminació, n f
  • ca  pol·lució, n f sin. compl.
  • es  contaminación, n f
  • es  polución, n f
  • fr  contamination, n f
  • fr  pollution, n f
  • it  inquinamento, n m
  • it  polluzione, n f
  • en  contamination, n
  • en  pollution, n

Conceptes generals

Definición
Alteració negativa de l'estat natural del medi d'una zona determinada com a conseqüència de la introducció de substàncies lligades a la producció i l'ús de vehicles que afecten les propietats de l'aire, l'aigua o el sòl i dels ecosistemes que hi viuen.

Nota

  • 1. La contaminació deguda a vehicles es classifica com a contaminació directa o contaminació indirecta segons si els vehicles que la provoquen tenen un ús majoritari en la zona on es detecta la contaminació o bé fora d'aquella zona.
  • 2. Tot i que les denominacions contaminació i pol·lució són igualment vàlides en tots els contextos, és freqüent fer servir pol·lució per a fer referència sobretot a la contaminació de l'aire.
contaminació directa contaminació directa

Conceptes generals

  • ca  contaminació directa, n f
  • es  contaminación directa, n f
  • fr  contamination directe, n f
  • it  inquinamento diretto, n m
  • en  direct contamination, n

Conceptes generals

Definición
Contaminació de l'aire, l'aigua o el sòl d'una zona deguda a la circulació de vehicles per aquella mateixa zona que emeten substàncies o partícules contaminants.

Nota

  • 1. D'una manera general, s'entén per contaminació directa la contaminació deguda a l'acció d'un contaminant situat en la mateixa zona on es produeix la contaminació.
  • 2. En mobilitat sostenible, són un exemple de contaminació directa les emissions dels vehicles de motor tèrmic que es mouen en un entorn urbà, responsables de diverses malalties pulmonars.
contaminació indirecta contaminació indirecta

Conceptes generals

  • ca  contaminació indirecta, n f
  • es  contaminación indirecta, n f
  • fr  contamination indirecte, n f
  • it  inquinamento indiretto, n m
  • en  indirect contamination, n

Conceptes generals

Definición
Contaminació de l'aire, l'aigua o el sòl d'una zona deguda a la generació d'energia per a vehicles o bé la producció o el desballestament de vehicles que majoritàriament circulen fora d'aquesta zona.

Nota

  • 1. D'una manera general, s'entén per contaminació indirecta la contaminació deguda a l'acció d'un contaminant situat en una zona diferent d'on es produeix la contaminació i traslladat per mitjà d'un altre agent.
  • 2. En mobilitat sostenible, són exemples de contaminació indirecta la producció industrial de bateries elèctriques per a vehicles elèctrics.
convertidor catalític convertidor catalític

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

  • ca  convertidor catalític, n m
  • ca  catalitzador, n m sin. compl.
  • es  catalizador, n m
  • es  convertidor catalítico, n m
  • fr  catalyseur, n m
  • fr  pot catalytique, n m
  • it  convertitore catalitico, n m
  • it  marmitta catalitica, n f
  • en  catalytic converter, n

Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats

Definición
Dispositiu del tub d'escapament d'un vehicle amb motor de combustió interna consistent en un recipient ple de canals longitudinals revestits amb materials nobles, que s'utilitza per a rebaixar les emissions mitjançant la reducció d'hidrocarburs no cremats, òxids de nitrogen i monòxid de carboni procedents del motor en anhídrid carbònic, vapor d'aigua i nitrogen.

Nota

  • En els motors dièsel, el convertidor catalític està integrat en el sistema de reducció catalítica selectiva.
convertir en tramvia convertir en tramvia

Mitjans de transport > Mode ferroviari > Sistemes i vehicles

  • ca  tramviaritzar, v tr
  • ca  convertir en tramvia, v tr sin. compl.
  • es  convertir en tranvía, v tr
  • es  tranviarizar, v tr
  • fr  convertir en tramway, v tr
  • it  convertire in tranvia, v tr
  • it  tramvizzare, v tr
  • en  convert to tram, to, v tr

Mitjans de transport > Mode ferroviari > Sistemes i vehicles

Definición
Convertir un trajecte cobert per un mitjà de transport, generalment el tren, en un trajecte cobert per un tramvia.
cotxe cotxe

Mitjans de transport > Transport per cable > Sistemes i vehicles, Z. Fitxes il·lustrades

  • ca  cabina, n f
  • ca  cotxe, n m
  • ca  funicular, n m sin. compl.
  • es  cabina, n f
  • es  coche, n m
  • es  funicular, n m
  • fr  cabine, n f
  • fr  funiculaire, n m
  • fr  voiture, n f
  • it  cabina, n f
  • it  funicolare, n f
  • it  vettura, n f
  • en  car, n
  • en  carriage, n

Mitjans de transport > Transport per cable > Sistemes i vehicles, Z. Fitxes il·lustrades

Definición
Cadascun dels dos vehicles de tracció per cable de tipus terrestre i destinats al transport de persones que circulen, en sentits oposats i fixats als dos extrems d'un mateix cable de tracció, per un sistema de funicular, consistents en plataformes cobertes amb un o més compartiments i amb una capacitat mitjana o gran.

Nota

  • Les denominacions cabina i cotxe, amb els equivalents respectius en altres llengües (cabina i coche per al castellà, cabine i voiture per al francès, cabina i vettura per a l'italià) s'utilitzen sobretot segons les dimensions del vehicle: cabina (amb els equivalents respectius) correspon especialment a un vehicle petit i cotxe (i equivalents) a un vehicle gran.