Els termes acabats en -metria que es refereixen a la tècnica de mesurament d’una magnitud determinada (optometria, fotogrametria, econometria...) solen presentar una forma paral·lela per a designar la persona especialitzada en aquesta tècnica (optometrista, fotogrametrista, econometrista...).
En alguns casos, molt pocs, aquestes formes poden coexistir, per tradició i ús, amb les corresponents acabades amb -metra. En les fonts lexicogràfiques de referència se’n troben únicament dos casos sensiblement diferents: geòmetra i biòmetra.
El diccionari normatiu recull el terme geòmetra, amb la definició següent: ‘persona versada en geometria’. Es tracta, però, d’un cas especial perquè és un manlleu directe del llatí geōmĕtra, i aquest, del grec geōmétrēs, que en origen tenia el significat de ‘topògraf’ o ‘mesurador de la Terra’.
Altres fonts lexicogràfiques recullen un únic cas més: biòmetra (‘especialista en biometria’), forma que no exclou l’ús de biometrista, amb la qual coexisteix com a sinònima.
Com es veu en aquests exemples, el sufix -ista és el més productiu a l’hora de crear aquesta mena de formes, i és el que es prioritza en la creació de neologismes. Per això, a partir de psicometria, la forma més adequada és psicometrista, amb el sentit de ‘persona especialitzada en la branca de la psicologia que s’ocupa de la mesura de les funcions mentals en general i de les característiques psíquiques de l’individu, en particular’.
De la mateixa manera també es podrien formar els termes següents: antropometria - antropometrista, arqueometria - arqueometrista, astrometria - astrometrista, zoometria - zoometrista, topometria - topometrista, etc.
