Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  explosió BLEVE, n f
  • es  explosión BLEVE
  • en  BLEVE
  • en  boiling liquid expanding vapor explosion

Enginyeria química

Definició
Explosió del vapor en expansió d'un líquid bullent. Habitualment, aquesta explosió és produïda per la ruptura sobtada d'un recipient que conté una substància liquada a pressió, de manera que el líquid està emmagatzemat a una temperatura superior a la del seu punt d'ebullició. La ruptura del recipient provoca l'evaporació sobtada del líquid, cosa que implica una ona de xoc, amb formació de projeccions (esquitxos). En el cas que el líquid sigui inflamable, pot haver-hi ignició del núvol format (l'anomenada <i>bola de foc</i>).

Nota

  • BLEVE és la sigla de la denominació anglesa boiling liquid expanding vapor explosion.
  • ca  explosió d'un núvol de vapor no confinat, n f
  • ca  explosió d'un núvol de vapor o gas en un ambient de no-confinament, n f
  • ca  UVCE, n f sigla
  • es  explosión de nube de vapor no confinada
  • es  UVCE
  • en  unconfined vapour cloud explosion
  • en  UVCE

Enginyeria química

Definició
Deflagració ràpida d'un núvol de vapor combustible en condicions de no-confinament, habitualment a l'aire lliure. Els núvols de vapor no confinats es generen a partir de la fuita d'una quantitat determinada d'un vapor combustible, o bé d'un líquid a partir del qual es formarà el vapor; això pot ocórrer en una planta de procés, durant el transport o per la ruptura d'un gasoducte.

Nota

  • UVCE és la sigla de la denominació anglesa unconfined vapour cloud explosion.
  • ca  explosió d'un núvol de vapor no confinat, n f
  • ca  explosió d'un núvol de vapor o gas en un ambient de no-confinament, n f
  • ca  UVCE, n f sigla
  • es  explosión de nube de vapor no confinada
  • es  UVCE
  • en  unconfined vapour cloud explosion
  • en  UVCE

Enginyeria química

Definició
Deflagració ràpida d'un núvol de vapor combustible en condicions de no-confinament, habitualment a l'aire lliure. Els núvols de vapor no confinats es generen a partir de la fuita d'una quantitat determinada d'un vapor combustible, o bé d'un líquid a partir del qual es formarà el vapor; això pot ocórrer en una planta de procés, durant el transport o per la ruptura d'un gasoducte.

Nota

  • UVCE és la sigla de la denominació anglesa unconfined vapour cloud explosion.
  • ca  explosiu -iva, adj
  • es  explosivo
  • en  explosive

Enginyeria química

Definició
Dit de la substància o preparat que, fins i tot en absència d'oxigen, pot reaccionar de forma exotèrmica i ràpida tot produint una explosió per l'efecte d'una flama o de la calor, o que és molt sensible als xocs i a la fricció. Segons la composició, els explosius es poden classificar en compostos explosius i mescles explosives. Els compostos explosius són substàncies pures, com la nitroglicerina, i les mescles explosives són barreges de diferents substàncies en proporcions variables. La pólvora negra és un exemple típic de mescla explosiva, composta essencialment de nitrat de sodi o bé de nitrat de potassi, carbó i sofre. Si es té en compte la facilitat amb què reaccionen, els explosius es poden classificar en explosius primaris i explosius secundaris. Els explosius primaris reaccionen ràpidament i se solen utilitzar com a iniciadors de l'explosió dels explosius secundaris, que només reaccionen sota determinades condicions. El fulminat de mercuri és un explosiu primari, mentre que el trinitrotoluè és un explosiu secundari.
  • ca  extensió de la reacció, n f
  • ca  avançament de la reacció, n m sin. compl.
  • es  avance de reacción
  • es  extensión de reacción
  • en  extent of reaction
  • sbl  ξ

Química física

Definició
Expressió del progrés d'una reacció. S'expressa dξ = dni / νi, en què ni és la ^quantitat de substància^ i νi és el coeficient estequimètric de l'espècie i-èssima.
  • ca  extinció, n f
  • es  extinción
  • en  extinction

Enginyeria química

Definició
Acció d'apagar un incendi. Bàsicament hi ha quatre mètodes d'extinció d'un incendi: <i>a</i>) Separar físicament la substància combustible de la flama; <i>b</i>) Eliminar o reduir la quantitat d'oxigen; <i>c</i>) Reduir la temperatura del combustible (o de la flama); <i>d</i>) Aplicar productes químics que modifiquin la química de la combustió.
  • ca  extracció, n f
  • es  extracción
  • en  extraction

Enginyeria química, Química analítica

Definició
Operació unitària de separació dels components d'una mescla sòlida o líquida per la diferència de solubilitats d'aquests components entre dues fases immiscibles. Quan la mescla a separar és sòlida, es tracta de ^lixiviació^ o extracció sòlid-líquid, quan la mescla a separar és líquida, és una ^extracció líquid-líquid^. A l'extracció líquid-líquid l'extractant (habitualment un dissolvent orgànic com l'èter etílic, l'èter de petroli, l'etanol o el benzè) pot ser totalment o parcialment immiscible amb el dissolvent de la solució els components de la qual es volen separar. L'operació d'extracció consta de dues etapes; en primer lloc, cal posar en contacte íntim l'extractant amb el material que es vol extreure i, posteriorment, separar, bé per decantació bé per sedimentació, les dues fases resultants. Es diferencia entre ^extracció simple^ i ^extracció múltiple^ segons si es duu a terme el procés una vegada o més. Per tal d'augmentar la solubilitat de la substància a extreure en l'extractant es pot agefir un agent complexant que permeti la formació d'un complex estable i soluble en la fase orgànica (habitualment un complex quelat); una sal neutra, amb la qual cosa s'aconsegueix disminuir la solubilitat en la fase aquosa, i se'n pot modificar el pH. Les aplicacions habituals de l'extracció són la concentració de les traces o dels components minoritaris presents en una mostra, l'eliminació d'interferències i les determinacions analítiques que en medi aquós no són factibles.
  • ca  extracció contínua, n f
  • es  extracción continua
  • es  extracción en continuo
  • en  continuous extraction

Química analítica

Definició
Extracció múltiple amb un flux continu d'extractant. Es fa servir quan el solut és més soluble en la fase aquosa que no pas en l'extractant i quan es formen emulsions de difícil separació. En aquestes ocasions, es fan servir els percoladors, aparells on l'extractant es fa passar gota a gota a través de la dissolució aquosa, mitjançant un sistema de destil·lació en el que l'extractant recuperat és introduït en la fase aquosa de diferent manera segons la seva densitat respecte a la fase aquosa. D'altra banda, l'extracció repetida i exhaustiva d'un sòlid per un líquid es fa en un extractor de Soxhlet. L'extracció contínua és la base de la cromatografia de partició.

Nota

  • graf_QA1. OAA: ok, però canvieu el text pel que hi ha a sota.
  • ca  extracció de volàtils, n f
  • es  stripping
  • en  stripping

Medi ambient

Definició
Separació de les fraccions volàtils d'una mescla líquida mitjançant destil·lació o evaporació, o mitjançant el pas de vapor d'aigua, aire o un altre gas a través de la mescla.
  • ca  electroextracció, n f
  • ca  extracció electrolítica, n f sin. compl.
  • es  electroextracción
  • es  extracción electrolítica
  • en  electrowinning

Electroquímica

Definició
Procés d'obtenció dels metalls purs per electrodeposició a partir d'electròlits que contenen una concentració elevada dels seus ions. És una de les etapes del procés global d'extracció del metall a partir dels seus minerals i es realitza en una cel·la electrolítica amb un ànode insoluble sobre el que es desprèn oxigen i un càtode de grafit, de titani o d'alumini, els quals queden ràpidament recoberts d'una capa de metall electrodepositat que es retira després d'un cert temps. La majoria dels metalls es poden obtenir de forma electrolítica, però sol ser més econòmic emprar la reducció pel sodi o pel carboni. S'utilitza l'electròlisi a gran escala per a extreure metalls molt electropositius, com ara l'Al, el Na, el Li i el Mg, d'un l'electròlit que és una sal fosa. La producció de l'alumini es realitza segons el procés de Hall-Héroult, en què una de les etapes és l'electròlisi d'una mescla fosa de criolita i d'òxid d'alumini (alúmina) a alta temperatura en una cel·la tipus tanc amb ànodes i càtodes de carbó horitzontals, tot obtenint-se alumini en forma líquida per electrodeposició, com es mostra a la figura. També s'empra aquest mètode quan la producció química dels metalls presenta problemes mediambientals o quan el procés electrolític condueix a metalls més purs, tal com succeeix en el cas del Cu, del Zn i del Ni. Els metalls principals que són produïts per electròlisi en medi aquós són el Cu (un 10% del total produït) i el Zn (un 50% del total produït). També s'obtenen electrolíticament en medi aquós, a més petita escala, el Ni, el Co, el Cr, el Mn, el Ga, el Cd, el Tl, l'In, l'Ag i l'Au. Una altra forma d'obtenir metalls electroquímicament és la cementació, en què no cal aplicar cap corrent elèctric. Vegeu també ^electrometal·lúrgia^.

Nota

  • Imatges_electroquímica 068 (esquema de la cel·la tipus tanc corresponent a l'electroextracció de l'Al en el procés de Hall-Héroult)