nicotina
nicotina
Química orgànica
- ca nicotina, n f
- ca 3-(1-metil-2-pirrolidinil)piridina, n f sin. compl.
- es 3-(1-metil-2-pirrolidinil)piridina, n f
- es nicotina, n f
- en 3-(1-methyl-2-pyrrolidinyl)pyridine, n
- en nicotine, n
- for C10H14N2
Química orgànica
Definició
Alcaloide que es presenta com un oli espès de color blanc que s'enfosqueix en exposar-lo a l'aire i que es descompon parcialment en el seu punt d'ebullició, a 247 ºC.
Nota
-
La nicotina és higroscòpica i soluble en alcohol, cloroform, èter, aigua i olis.
Es pot obtenir per destil·lació del tabac amb lletada de calç i s'extreu de la solució aquosa amb èter.
La nicotina és tòxica per ingestió, inhalació i absorció cutània. És una de les drogues més tòxiques conegudes, comparable al cianur. La nicotina actua sobre el sistema nerviós central, primer estimulant i després deprimint el centre respiratori, el centre del vòmit i la hipòfisi posterior.
El contingut en nicotina del tabac de cigarret és de l'1 al 3 %, segons el tipus de tabac.
S'ha utilitzat com a insecticida i fumigant.
Es troba disponible en forma de sals, com a clorhidrat (C10H14N2 • HCl), salicilat (C10H14N2 • C7H6O3), sulfat ((C10H14N2)2 • H2SO4) i tartrat (C10H14N2 • 2 C4O6H6 • H2O). Aquestes sals s'obtenen per l'acció directa que exerceix l'àcid sobre l'alcaloide.
nihoni
nihoni
Química inorgànica
- ca nihoni, n m
- es nihonio, n m
- en nihonium, n
- sbl Nh
Química inorgànica
Definició
Element del grup 13, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 113 i massa atòmica 286.
Nota
- Tots els isòtops coneguts del nihoni són artificials i inestables.
niobi
niobi
Química inorgànica
- ca niobi, n m
- es niobio, n m
- en niobium, n
- sbl Nb
Química inorgànica
Definició
Element del grup 5, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 41 i massa atòmica 92,9064.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta isòtops del niobi, dels quals un és estable (93Nb).
El niobi es presenta com un metall brillant i llustrós, dúctil i molt bon conductor elèctric que forma carburs molt estables, amb un punt de fusió de 2.468 ºC i un punt d'ebullició de 4.758 ºC.
És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba molt dispers.
És relativament poc reactiu.
Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4 i +5.
Es fa servir sobretot en aliatges. S'afegeix a l'acer inoxidable per a estabilitzar-lo.
níquel
níquel
Química inorgànica
- ca níquel, n m
- es níquel, n m
- en nickel, n
- sbl Ni
Química inorgànica
Definició
Element del grup 10, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 28 i massa atòmica 56,6934.
Nota
-
Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del níquel, dels quals cinc són estables, 58Ni, 60Ni, 61Ni, 62Ni i 64Ni.
Es presenta com un metall gris argentat, dúctil i mal·leable, amb un punt de fusió de 1.455 ºC i un punt d'ebullició de 2.920 ºC.
Els seus minerals principals són sulfurs, pentlandita i arsenurs, pirita roja i pirita blanca.
S'obté mitjançant la torrefacció dels sulfurs per a obtenir òxid de níquel, que es redueix amb carbó. La dificultat d'obtenir-lo amb una puresa alta ha fet que també se'n produeixi per mètodes electrolítics o bé per reacció amb monòxid de carboni i posterior descomposició del carbonil de níquel (Ni(CO)4), uns mètodes que permeten obtenir el metall amb un alt grau de puresa.
Es tracta d'un metall resistent a la corrosió a temperatura ambient. No s'oxida en fred, per bé que al voltant dels 600 ºC reacciona amb l'oxigen. No és atacat per les bases, i els àcids l'ataquen lentament.
Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +3.
Forma aliatges i superaliatges, els quals tenen un contingut de crom superior al 18 %. Es fa servir en la fabricació d'acer inoxidable a fi d'augmentar-ne la duresa i la tenacitat, en recobriments galvànics, en acumuladors i en aliatges especials, com níquel-coure o níquel-crom.
nitr-
nitr-
Química orgànica
- ca nitro-, pfx
- ca nitr-, pfx sin. compl.
- es nitro-, pfx
- en nitr-, pfx
- en nitro-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup nitro quan no és el grup funcional principal d'un compost.
Nota
- Per exemple, nitrobenzè (C6H5NO2).
nitració
nitració
Química orgànica
- ca nitració, n f
- es nitración, n f
- en nitration, n
Química orgànica
Definició
Reacció en la qual un grup nitro substitueix un àtom d'hidrogen, sovint unit a un carboni, utilitzant directament àcid nítric o una mescla sulfonítrica d'àcid nítric amb àcid sulfúric.
Nota
-
Les nitracions aromàtiques són les que tenen més interès, ja que permeten obtenir nitroderivats com el nitrobenzè, el trinitrotoluè i la nitroglicerina (vegeu la imatge 2).
Els nitroderivats tenen interès com a productes intermediaris en síntesi orgànica, ja que es poden reduir a amines aromàtiques primàries i, posteriorment, se'n poden obtenir sals de diazoni, a partir de les quals s'obtenen colorants, medicaments i altres productes. Tot i que la nitració alifàtica és poc comuna, es poden obtenir nitroparafines a partir de la nitració del propà sota pressió.
nitrat
nitrat
Química inorgànica
- ca nitrat, n m
- es nitrato, n m
- en nitrate, n
Química inorgànica
Definició
Cadascuna de les sals de l'àcid nítric, que contenen l'anió NO3-.
Nota
-
Es coneixen nitrats de gairebé tots els ions metàl·lics en els seus estats d'oxidació comuns.
Tots els nitrats són solubles en aigua, i, en general, s'obtenen a partir de la neutralització de l'àcid nítric amb el reactiu del catió metàl·lic corresponent.
Tot i que l'àcid nítric és un agent oxidant fort, l'ió nitrat per si sol no ho és en condicions normals. Així, es poden tenir nitrats de metalls en estats d'oxidació baixos com, per exemple, el nitrat de ferro(II).
Des del punt de vista industrial, el principal nitrat és el nitrat d'amoni, que s'obté a partir de la reacció de l'amoníac amb l'àcid nítric, segons NH3 + HNO3 → NH4NO3. El nitrat d'amoni és la font de nitrogen per a fertilitzants més important. S'ha de manipular amb compte, ja que a temperatures elevades la seva descomposició és explosiva, 2 NH4NO3(s) → 2 N2(g) + O2(g) + 4 H2O(g).
nitrat de sodi
nitrat de sodi
Química inorgànica
- ca nitrat de sodi, n m
- es nitrato de sodio, n m
- en sodium nitrate, n
- for NaNO3
Química inorgànica
Definició
Nitrat que es presenta com un sòlid incolor i soluble en aigua i té un punt de fusió de 308 ºC.
Nota
-
El nitrat de sodi es troba en forma natural formant part del calitx i es comercialitza com a nitrat de Xile.
Es pot obtenir per reacció entre l'àcid nítric i el carbonat de sodi.
Es fa servir com a adob, en la indústria del vidre i de la ceràmica i com a conservant en la indústria alimentària.
La IUPAC considera obsoleta la denominació nitrat sòdic.
nitril
nitril
Química orgànica
- ca grup nitril, n m
- ca nitril, n m sin. compl.
- es grupo funcional nitrilo, n m
- es grupo nitrilo, n m
- en nitrile group, n
- for −C≡N
Química orgànica
Definició
Grup funcional amb un enllaç triple carboni-nitrogen que és funció principal en un compost.
Nota
- Vegeu també nitril, grup ciano i cianur.
nitril
nitril
Química orgànica
- ca nitril, n m
- es nitrilo, n m
- en nytril, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels compostos orgànics que contenen el grup nitril.
Nota
-
Per exemple, acetonitril, etannitril i acetonitril.
Els nitrils tenen un gran interès sintètic, ja que permeten allargar la cadena en un carboni per substitució de l'halogen pel grup nitril (vegeu la imatge 1). Sobre el nitril es poden fer transformacions ben diferents, ja que es comporta de manera semblant als alquins ple fet de tenir també un enllaç triple. D'altra banda, s'hidrolitza fàcilment a àcid carboxílic, una hidròlisi que es pot aturar en la formació de l'amida, si s'efectua en condicions suaus (vegeu la imatge 2). Els nitrils també poden ser reduïts a amines primàries mitjançant un catalitzador, els més eficaços dels quals són els catalitzadors de níquel Raney (vegeu la imatge 3). Els nitrils alifàtics sovint s'utilitzen com a solvents, ja que són líquids de permitivitat relativa alta.
Vegeu també substitució nucleòfila.