Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  no-metall, n m
  • es  no metal, n m
  • en  nonmetal, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels elements que no presenten caràcter metàl·lic, situats en la taula periòdica dels elements a la dreta de la línia divisòria fixada pels elements bor, silici, arsènic, tel·luri i àstat.

Nota

  • Els no-metalls són electronegatius i formen molècules o sòlids covalents, generalment poc conductors de l'electricitat i amb l'enllaç clarament direccional, o bé participen en forma d'anions en la formació de compostos iònics.

    Els seus òxids presenten caràcter neutre o àcid.

    Els no-metalls típics formen compostos iònics amb els metalls electropositius i formen anions en solució aquosa.

    Els hidrurs i halurs dels no-metalls són molècules discretes, i els seus òxids són o bé estables en forma molecular o bé reaccionen amb l'aigua i donen oxoàcids.

    Tant poden ser aïllants com semiconductors. Habitualment, a temperatures baixes, són mals conductors de l'electricitat i la calor. Ara bé, si la diferència energètica entre la banda de valència i la banda de conducció és petita, a altes temperatures poden conduir l'electricitat, de manera que, al contrari del que caracteritza un metall, la conductivitat elèctrica en els no-metalls augmenta amb la temperatura.

    Vegeu també metall.
  • ca  nobeli, n m
  • es  nobelio, n m
  • en  nobelium, n
  • sbl  No

Química inorgànica

Definició
Element catorzè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 102 i massa atòmica 259.

Nota

  • Es coneixen fins a quinze isòtops del nobeli, tots ells inestables i artificials.

    Es té poc coneixement de les seves propietats físiques i químiques.

    El seu ús es limita a la recerca científica.
  • ca  nom semisistemàtic, n m
  • ca  nom semitrivial, n m pl sin. compl.
  • es  nombre semisistemático, n m
  • es  nombre semitrivial, n m
  • en  semisystematic name, n
  • en  semitrivial name, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Nom d'un compost en què tan sols una part segueix les normes de nomenclatura.
  • ca  nom semisistemàtic, n m
  • ca  nom semitrivial, n m pl sin. compl.
  • es  nombre semisistemático, n m
  • es  nombre semitrivial, n m
  • en  semisystematic name, n
  • en  semitrivial name, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Nom d'un compost en què tan sols una part segueix les normes de nomenclatura.
  • ca  nom sistemàtic, n m
  • es  nombre sistemático, n m
  • en  systematic name, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Nom que designa un compost segons les normes de nomenclatura i en descriu la composició o l'estructura.
  • ca  nom trivial, n m
  • es  nombre trivial, n m
  • en  trivial name, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Nom que designa un compost basant-se en raons històriques, d'ús o d'origen sense seguir les normes de nomenclatura i sense descriure'n la composició o l'estructura.
  • ca  constant d'Avogadro, n f
  • ca  nombre d'Avogadro, n m sin. compl.
  • es  constante de Avogadro, n f
  • es  número de Avogadro, n m
  • en  Avogadro constant, n
  • en  Avogadro number, n
  • sbl  NA

Química física

Definició
Nombre d'àtoms o de molècules que hi ha en un mol de substància.

Nota

  • El valor de la constant d'Avogadro, determinat experimentalment per diversos procediments, és 6,02257·1023 mols−1.

    La IUPAC recomana l'ús de la denominació constant d'Avogadro.
  • ca  estat d'oxidació, n m
  • ca  nombre d'oxidació, n m sin. compl.
  • es  estado de oxidación, n m
  • es  número de oxidación, n m
  • en  oxidation number, n
  • en  oxidation state, n

Química inorgànica

Definició
Càrrega electrònica d'un àtom en un compost establerta per conveni a partir de l'assignació hipotètica dels electrons segons unes regles establertes.

Nota

  • L'estat d'oxidació no sempre té sentit químic, però és un concepte convencional que esdevé molt útil a l'hora de formular.

    Hi ha quatre regles per a determinar l'estat d'oxidació. Primerament, l'estat d'oxidació de qualsevol element en estat lliure és zero, encara que en l'estat elemental es trobi formant molècules diatòmiques; per exemple, Cu, Au, H2, Br2. En segon lloc, per a un ió monoatòmic, l'estat d'oxidació és igual a la càrrega neta de l'ió. En tercer lloc, l'estat d'oxidació de l'hidrogen és +1, l'estat d'oxidació de l'oxigen és -2, l'estat d'oxidació d'un halogen és -1 i l'estat d'oxidació del sofre és -2. Només en els hidrurs dels metalls alcalins i metalls alcalinoterris, com l'hidrur de sodi (NaH) o l'hidrur de calci (CaH2), l'estat d'oxidació de l'hidrogen és -1; i només en els peròxids, com el peròxid d'hidrogen (H2O2), els dos àtoms d'oxigen presenten un estat d'oxidació -1. Finalment, la suma dels estats d'oxidació de tots els àtoms d'un compost és igual a la càrrega elèctrica del compost; per exemple, H2O amb 2 H(I) i O(-II), que sumen 0, o MnO4- amb Mn(VII) i 4 O(-II), que sumen -1.

    L'estat d'oxidació s'indica amb números romans entre parèntesis, precedits del signe negatiu, si escau, mentre que la càrrega iònica real s'indica amb un signe positiu o negatiu com a superíndex, precedit d'una xifra aràbiga, si escau. Així, en l'anió permanganat, MnO4-, el manganès té un estat d'oxidació +7, Mn(VII), però no es pot parlar de l'existència d'un ió Mn7+. En el cas dels compostos iònics senzills, l'estat d'oxidació sí que coincideix amb la càrrega elèctrica. Per exemple, en el clorur de sodi, el sodi hi és present com a ió Na+, amb estat d'oxidació +1, Na(I), i el clor hi és com a Cl-, amb estat d'oxidació -1, Cl(-I).

    La formació de complexos no altera l'estat d'oxidació; tant a [Ni(NH3)6]2+ com a [Ni(CN)4]2- el níquel té un estat d'oxidació +2.

    Cal esmentar que pot ser dificultós assignar un estat d'oxidació quan es consideren enllaços entre elements amb electronegativitats similars o bé en el cas d'enllaços múltiples.
  • ca  nombre de càrrega, n m
  • es  número de carga, n m
  • en  charge number, n

Química inorgànica

Definició
Nombre que indica la càrrega elèctrica d'un ió dividida per la càrrega elèctrica elemental.

Nota

  • Com que, en el nombre de càrrega, la càrrega elèctrica pren com a unitat la càrrega elèctrica elemental, que té el mateix valor que la càrrega elèctrica d'un electró, el nombre de càrrega indica el nombre d'electrons que un ió ha guanyat (si és negatiu) o ha perdut (si és positiu) respecte de l'àtom neutre.
  • ca  densitat de col·lisions, n f
  • ca  nombre de col·lisions, n m sin. compl.
  • es  densidad de colisiones, n f
  • es  número de colisiones, n m
  • en  collision density, n
  • en  collision number, n
  • sbl  Z

Química física

Definició
Quantitat de col·lisions bimoleculars que tenen lloc en una regió de la mostra i en un interval de temps, dividit pel volum de la regió i la durada de l'interval.

Nota

  • D'acord amb la teoria de col·lisions de les esferes rígides, si ZAB és la densitat de col·lisions, en què A i B denoten dues espècies que col·lideixen qualssevol, llavors $Z_{AB} = \sigma \left(\frac{8k_BT}{\pi\mu}\right)^{1/2} N_A^2 [A][B] \nonumber$, en què [A] i [B] indiquen la concentració de cada espècie, T és la temperatura termodinàmica, NA és la constant d'Avogadro, kB és la constant de Boltzmann, μ és la massa reduïda del sistema i σ és la secció eficaç de col·lisió.