Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  nomenclatura de classe funcional, n f
  • ca  nomenclatura radicofuncional, n f sin. compl.
  • es  nomenclatura de clase funcional, n f
  • es  nomenclatura radico-funcional, n f
  • en  functional class nomenclature, n
  • en  radicofunctional nomenclature, n

Química orgànica

Definició
Nomenclatura que es basa a anomenar la classe funcional d'un compost seguida dels substituents escrits com a paraules separades.

Nota

  • En la nomenclatura de classe funcional, els compostos s'anomenen anteposant el nom de la funció al nom dels substituents, citats segons l'ordre alfabètic i amb l'últim en forma adjectivada.

    Són exemples d'aplicació de la nomenclatura de classe funcional èter etil metílic (CH3CH2OCH3), clorur de butil (CH3CH2CH2CH2Cl) i cetona dipropílica (CH3CH2CH2COCH2CH2CH3).
  • ca  nomenclatura substitutiva, n f
  • es  nomenclatura de sustitución, n f
  • en  substitutive nomenclature, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Nomenclatura que es basa en el concepte d'un hidrur original en què se substitueixen àtoms d'hidrogen per altres àtoms o agrupacions d'àtoms.

Nota

  • La nomenclatura substitutiva és la nomenclatura preferent en química orgànica.

    Quan un compost té diversos grups funcionals, el grup preferent s'indica amb un sufix, mentre que els altres grups es consideren substituents i s'indiquen amb un prefix. Hi ha normes que estableixen l'ordre de prioritat dels substituents i com s'atribueixen les posicions.

    La nomenclatura substitutiva s'empra poc en química inorgànica. S'utilitza per a anomenar els lligands orgànics en complexos i compostos organometàl·lics, com a part de la nomenclatura additiva i per anomenar compostos formalment derivats dels hidrurs d'alguns elements del bloc p.

    Són exemples d'aplicació de la nomenclatura substitutiva 1-clorobutà (CH3CH2CH2CH2Cl), triclorofosfà (PCl3), 1,1-difluorotrisilà (SiH3SiH2SiHF2) i 2-clorobutan-1-ol (CH3CH2CHClCH2OH).
  • ca  nonà, n m
  • es  nonano, n m
  • en  nonane, n
  • for  CH3(CH2)7CH3

Química orgànica

Definició
Alcà de cadena lineal de 9 àtoms de carboni, que es presenta com un líquid incolor amb un punt d'ebullició de 150,8 ºC i un punt de fusió de −51 ºC.

Nota

  • El nonà té una densitat de 0,7176 g/cm3 (20/4 ºC). És soluble en dissolvents apolars, com alcohol, èter, cetona, benzè i cloroform, però insoluble en aigua.

    S'obté per refinament del petroli i té interès en síntesi orgànica, especialment per a l'obtenció de detergents biodegradables.
  • ca  nor-, pfx
  • es  nor-, pfx
  • en  nor-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a indicar la pèrdua d'un metil o d'un metilè en una cadena o en un anell.

Nota

  • Per a utilitzar la forma prefixada nor-, cal anteposar-hi la posició de la cadena on s'ha eliminat el metil o el metilè.
  • ca  nucleació, n f
  • es  nucleación, n f
  • en  nucleation, n

Química física

Definició
Formació d'una nova fase en sistemes que no estan en equilibri termodinàmic induïda per la reorganització i agregació de partícules en punts determinats del sistema.

Nota

  • Per exemple, la nucleació pot tenir lloc en líquids o vapors supersaturats. Perquè es formi aquesta nova fase, les partícules s'han d'agregar fins a formar un nucli amb un cert radi crític per damunt del qual es pot produir el creixement espontani.
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  nucleòfil, n m
  • ca  reactiu nucleòfil, n m sin. compl.
  • es  nucleófilo, n m
  • es  reactivo nucleofílico, n m
  • en  nucleophile, n
  • en  nucleophilic reagent, n

Química orgànica

Definició
Reactiu que forma un enllaç donant un parell d'electrons a l'altre reactiu.

Nota

  • Es poden comportar com a nucleòfils els àtoms de carboni, nitrogen, oxigen, sofre i fòsfor, i poden formar part d'un grup funcional o d'una espècie neutra o carregada.

    Són exemples de nucleòfils neutres l'amoníac i les amines, la capacitat nucleòfila del quals ve donada pel parell d'electrons no compartits del nitrogen. Malgrat això, els nucleòfils també poden ser anions, com ara el cianur, un alcòxid o un carbanió.

    Són nucleòfils les bases de Lewis, la capacitat nucleòfila de les quals depèn de diversos factors (vegeu la imatge 1).

    La capacitat nucleòfila d'un anió és superior a la d'una espècie neutra: HO− > H2O, RO- > ROH, RS- > RSH i RCOO- > RCOOH.

    El caràcter nucleòfil disminueix en augmentar l'electronegativitat de l'àtom central: R3C- > R2N- > RO- > F-, H3N > H2O > HF, amines > alcohols.

    El caràcter nucleòfil augmenta en baixar dins d'un grup de la taula periòdica dels elements: HS− > HO-, I- > Br- > Cl- > F- (en dissolvents pròtics).

    Vegeu també electròfil i substitució nucleòfila.
  • ca  nucleòfil -a, adj
  • es  nucleofílico -ca, adj
  • en  nucleophilic, adj

Química orgànica

Definició
Relatiu o pertanyent a un nucleòfil.
  • ca  nuclis magnèticament equivalents, n m pl
  • es  núcleos magnéticamente equivalentes, n m pl
  • en  magnetically equivalent nuclei, n pl

Química física

Definició
Nuclis químicament equivalents que tenen la mateixa constant d'acoblament spin-spin amb qualsevol altre nucli de la molècula.
  • ca  nuclis químicament equivalents, n m pl
  • es  núcleos químicamente equivalentes, n m pl
  • en  chemically equivalent nuclei, n pl

Química física

Definició
Conjunt de nuclis relacionats per alguna operació de simetria molecular que presenten el mateix desplaçament químic en espectres de ressonància magnètica nuclear.