Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  opalescència, n f
  • ca  efecte Tyndall, n m sin. compl.
  • es  efecto Tyndall, n m
  • es  opalescencia, n f
  • en  opalescence, n
  • en  Tyndall effect, n

Química física

Definició
Efecte òptic causat per la presència de petites partícules col·loidals que provoquen la difusió de la llum i originen un aspecte lletós i a vegades iridescent.

Nota

  • L'aspecte lletós i a vegades iridescent propis de l'opalescència són deguts a una dispersió en la qual la fase dispersa i la fase dispersant tenen un índex de refracció diferent. En el cas de l'òpal, la fase dispersa és formada per petites bombolles de gas.

    Contra un fons negre, el raig de llum es pot veure com un con lluminós. La intensitat del con lluminós augmenta amb el nombre i les dimensions de les partícules.
  • ca  or, n m
  • es  oro, n m
  • en  gold, n
  • sbl  Au

Química inorgànica

Definició
Element del grup 11, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 79 i massa atòmica 196,9666.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops de l'or, dels quals només un és estable (197Au).

    L'or es presenta com un metall groc, i és el més dúctil i mal·leable, per la qual cosa es pot treballar en forma de làmines. Té un punt de fusió de 1.064 ºC i un punt d'ebullició de 2.808 ºC.

    És poc abundant, però es troba en estat natiu a la natura. Els dipòsits més grans d'or es troben a Witwatersrand (República de Sud-àfrica), Mother Lode (Califòrnia, EUA), Yukon (Alaska, EUA), Porcupine (Canadà) i Rússia. A Espanya no tenen importància, per bé que a Rodalquilar i a Madroñal (Almeria) s'han explotat alguns filons.

    Malgrat això, per a la seva obtenció cal separar-lo de la resta de minerals, la qual cosa es fa per amalgamació amb mercuri o per complexació amb cianur de potassi.

    Químicament és un dels metalls més estables. No reacciona amb l'oxigen a cap temperatura i no és atacat per cap àcid. Només és atacat per mescles d'àcid nítric i d'àcid clorhídric o per solucions de cianur de potassi en presència d'oxigen.

    Presenta els estats d'oxidació +1 i +3.

    Es fa servir industrialment allà on cal un metall inalterable, com ara en ortodòncia, en electrònica o en indústria aeroespacial, per bé que el seu ús principal és encara el de patró econòmic mundial.

    Cristal·litza en el sistema cúbic, i normalment es troba en forma de grans disseminats o agregats dendrítics. Les masses irregulars i arrodonides d'or s'anomenen palletes. Es troba en petites quantitats en filons hidrotermals, sovint associat a quars, i en dipòsits al·luvials, on, a causa de la seva densitat, se separa dels altres minerals durant la meteorització i el transport per a concentrar-se en els sediments fluvials o similars, que poden ser solts, no consolidats o consolidats. Sovint els grans molt petits d'or són transportats pels rius a grans distàncies. Per recuperar-los s'efectua un rentat que consisteix a separar de les graves i arenes fluvials els minerals de més pes, entre els quals es troba l'or. Rarament es troba en forma de cristalls, però, si es dona aquest cas, els cristalls tenen forma octaèdrica, de vegades cúbica o rombododecaèdrica.

    Té una lluïssor metàl·lica i una duresa de 2,5-3, i deixa una ratlla groga. Presenta una densitat molt alta, de 15,5-19,3 g/cm3, una exfoliació ganxuda i una fractura nul·la. És opac, excepte en làmines molt primes. És de color groc, si bé és més clar quan es presenta en aliatge amb plata.

    L'or es coneix des de l'antiguitat.

    Vegeu també aigua règia.
  • ca  ordre de reacció, n m
  • es  orden de reacción, n m
  • en  order of reaction, n

Química física

Definició
Suma dels exponents de les diferents concentracions que apareixen en una equació de velocitat.

Nota

  • L'exponent de la concentració de cada espècie és l'ordre de reacció respecte a aquella espècie.

    Si la velocitat de formació d'un producte C s'expressa en funció de les concentracions dels reactius A i B segons v = k[A][B]2, l'ordre de reacció serà 3 = 1 + 2, ja que l'ordre respecte A és 1 i l'ordre respecte B és 2.

    Quan la dependència de la velocitat de reacció amb la concentració no s'expressa com el producte de concentracions elevades a un exponent, la reacció no té un ordre de reacció determinat. Per exemple, v = k1[A] / (k2 + [A]) no té un ordre determinat. Per a situacions extremes, si [A] >>> k2, llavors és d'ordre zero, mentre que per a [A] <<< k2 és d'ordre 1.
  • ca  ordre parcial de reacció, n m
  • es  orden parcial de reacción, n m
  • en  partial order of reaction, n

Química física

Definició
Exponent real al qual està elevada la concentració de cadascuna de les espècies en una equació de velocitat del tipus v = k[A]α[B]β.
  • ca  oregonador, n m
  • es  oregonator, n m
  • en  oregonator, n

Química física

Definició
Mecanisme de reacció capaç d'explicar les oscil·lacions químiques originades en algunes reaccions autocatalítiques, proposat inicialment per a descriure la reacció de Belousov-Zhabotinski.

Nota

  • Les etapes més importants de la reacció de Belousov-Zhabotinski, segons l'oregonador, són les següents:
    A + Y → X + C
    X + Y → 2C
    A + X → 2X + 2Z
    2X → A + P
    B + Z → Y + P
    En aquestes etapes, A és BrO3-, B és una espècie orgànica oxidable (habitualment l'àcid malònic), C és HOBr, P són altres productes (oxidats o reduïts), X és HBrO2, Y és Br- i Z és Ce4+.

    Si s'accepta el compliment d'aquest mecanisme i es mantenen constants les concentracions d'A, B, C i D controlant els seus fluxos d'entrada i de sortida, les espècies X, Y i Z experimentaran oscil·lacions de les concentracions respectives al llarg del temps, essencialment a causa del caràcter autocatalític de la tercera etapa.

    La denominació oregonador és un acrònim de Oregon, que és el nom de l'estat nord-americà on treballa el grup de Richard Noyes, descobridor del mecanisme, i oscil·lador.

    Vegeu també reacció oscil·lant.
  • ca  organoborà, n m
  • es  organoborano, n m
  • en  organoborane, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels hidrocarburs del bor que es formen mitjançant una reacció d'addició regioselectiva de borà a un alquè.

Nota

  • L'organoborà que es fa servir de manera més freqüent en addicions regioselectives a alquens és el més simple, anomenat borà (BH3), el qual també existeix en forma dímera, el diborà (B2H6). Com a reasultat de l'addició regioselectiva del borà a un alquè s'obté un trialquilborà (R3B), un dialquilborà (R2HB) o un alquilborà (RH2B).

    El principal interès dels organoborans és la síntesi orgànica, ja que són productes intermediaris en la síntesi d'alcohols òpticament purs, cetones o alquens estereoespecífics.
  • ca  organoclorat, n m
  • es  organoclorado, n m
  • en  organochlorine, n
  • en  organochlorine compound, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos orgànics que contenen clor.

Nota

  • D'entre els organoclorats, tenen un interès especial els plaguicides clorats, que són hidrocarburs policíclics amb diversos substituents de clor.

    Són organoclorats el diclorodifeniltricloroetà, l'aldrín, el dieldrín i el clordà.
  • ca  organofosforat, n m
  • es  organofosforado, n m
  • en  organophosphorous, n
  • en  organophosphorus compound, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos orgànics que contenen fòsfor.

Nota

  • Hi ha diferents grups d'organofosforats que tenen interès. Els fosfolípids es troben àmpliament distribuïts en la natura formant part de la lecitina, de determinades proteïnes i dels àcids nucleics; els èsters de l'àcid fosfínic i de l'àcid fosfònic s'utilitzen com a plastificants, insecticides i retardants de flama; els pirofosfats inhibeixen la colinesterasa i s'utilitzen com a insecticides o neurogasos, i els èsters fosfòrics de glicerol, glicol i sorbitol, entre altres, componen fertilitzants i presenten una excel·lent solubilitat, la qual cosa permet penetrar fins a les capes profundes del sòl i actuar sobre les arrels de les plantes.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  compost organometàl·lic, n m
  • ca  organometall, n m sin. compl.
  • es  compuesto organometálico, n m
  • en  organometallic compound, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels compostos que contenen enllaços metall-carboni, sempre que l'àtom de carboni formi part d'una molècula orgànica.

Nota

  • Els complexos de metalls amb cianur no es consideren compostos organometàl·lics, encara que poden ser presents en complexos amb altres lligands que sí que s'hi considerin.

    Els lligands orgànics que intervenen en compostos organometàl·lics es poden classificar segons dues característiques principals: l'hapticitat i el nombre d'electrons amb què el lligand contribueix a l'enllaç metall-carboni (vegeu la imatge).

    L'hapticitat, que pot variar per a un mateix lligand, es representa amb el símbol η i el nombre d'àtoms units a l'àtom central com a superíndex a la dreta, i s'expressa amb el prefix corresponent (monohapto-, trihapto-, pentahapto-, etc.). Per exemple, si el ciclopentadienil (C5H5-) s'enllaça a un àtom de carboni s'anomena monohaptociclopentadienil (η1-C5H5); si s'enllaça a tres, trihaptopentadienil (η3-C5H5), i si s'enllaça a cinc, pentahaptopentadienil (η5-C5H5).

    El nombre d'electrons amb què el lligand contribueix a l'enllaç metall-carboni és útil a l'hora d'explicar la regla dels 18 electrons.

    Els lligands es consideren espècies neutres, fins i tot si són anions en estat lliure (per exemple, C5H5, en lloc de C5H5-).

    Per a lligands d'hapticitat variable, el nombre d'electrons varia d'acord amb la variació de l'hapticitat. Això no vol dir, però, que el nombre d'electrons hagi de ser igual a l'hapticitat. Per exemple, existeixen lligands monohapto d'un o de tres electrons.

    En la taula de la imatge es mostren alguns lligands i s'hi indica l'hapticitat i el nombre d'electrons.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  orto-, pfx
  • es  orto-, pfx
  • en  ortho-, pfx
  • sbl  o-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que dos substituents en un anell de benzè es troben en les posicions relatives 1,2.

Nota

  • Per exemple, l'o-metilfenol té un metil en la posició 2 respecte del grup hidroxil, el qual es considera el grup funcional principal, de manera que se li atribueix la posició 1 (vegeu la imatge). Un altre exemple és l'o-xilè, l'isòmer orto del xilè, en què els metils es troben en les posicions 1 i 2.

    Quan orto- no funciona com un prefix d'un compost sinó com una paraula independent amb valor d'adjectiu s'escriu sense guionet i amb cursiva.

    La IUPAC recomana l'ús de la forma prefixada numèrica 1,2- en lloc de orto- i o-.

    Vegeu també meta- i para-.