Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  oxa-, pfx
  • es  oxa-, pfx
  • en  oxa-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que un metilè d'una cadena hidrocarbonada ha estat substituït per un àtom d'oxigen.

Nota

  • Per exemple, 2,5-dioxapropà (CH3OCH2CH2OCH3).
  • ca  -oxi, sfx
  • es  -oxi, sfx
  • en  -oxy, sfx

Química orgànica

Definició
Forma sufixada que serveix per a anomenar un alcoxi, la qual va precedida pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada o del substituent del qual prové.

Nota

  • Per exemple, és el cas del metoxi, l'etoxi, el fenoxi, l'isopropoxi ((CH3)2CHO−), el benziloxi (C6H5CH2O−) i el viniloxi (CH2=CHO−).
  • ca  oxoàcid, n m
  • ca  oxiàcid, n m sin. compl.
  • es  oxiácido, n m
  • es  oxoácido, n m
  • en  oxoacid, n
  • en  oxyacid, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Cadascun dels àcids amb un oxigen unit a un hidrogen àcid.

Nota

  • Els oxoàcids inorgànics presenten enllaços del tipus hidrogen-oxigen-heteroàtom amb una fórmula general HmXOn. Si X és un no-metall o un semimetall, aquestes espècies acostumen a ser àcides. Amb molt poques excepcions, principalment els oxoàcids de fòsfor, l'hidrogen està enllaçat exclusivament amb l'oxigen i no amb l'heteroàtom.

    La força àcida dels oxoàcids depèn de diversos factors.

    Si té més d'un hidrogen ionitzable, les constants d'acidesa segueixen l'ordre Ka1 > Ka2 > Ka3. Com a regla general, les successives constants d'acidesa estan separades per uns cinc ordres de magnitud, per exemple per a l'àcid fosfòric: pKa1 = 2,1, pKa2 = 7,2 i pKa3 = 12,4.

    L'acidesa és més gran com més electronegatiu és l'heteroàtom. A més, l'acidesa s'incrementa per l'addició de grups atraients d'electrons (per exemple -F o -CF3) sobre l'heteroàtom. Així, en les següents sèries va augmentant el valor de Ka: H3PO4 < H2SO4 < HClO4, també HIO3 < HBrO3 < HClO3 i H2SO4 < HSO3F.

    L'acidesa augmenta en augmentar el nombre d'àtoms d'oxigen que conté l'oxoàcid. Per exemple, per als oxoàcids del clor, Ka augmenta en el sentit HClO < HClO2 < HClO3 < HClO4. De nou aquí es veu que la diferència entre les successives constants d'acidesa és d'aproximadament cinc ordres de magnitud.

    Els oxoàcids més importants des del punt de vista industrial són l'àcid sulfúric i l'àcid nítric.

    Qualsevol àcid carboxílic (RCOOH) és un exemple d'oxoàcid orgànic.
  • ca  òxid, n m
  • es  óxido, n m
  • en  oxide, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels compostos formats per oxigen i un altre element, excepte els halurs.

Nota

  • Els òxids s'obtenen generalment per la reacció directa de l'oxigen amb un element a alta temperatura, excepte el fluor. També es poden obtenir per la descomposició tèrmica d'altres substàncies més complexes i per la reacció amb l'oxigen de compostos com hidrurs, sulfurs i halurs metàl·lics.

    Els òxids sòlids en condicions normals, amb estructures iòniques o covalents, generalment presenten una gran estabilitat tèrmica. Els òxids líquids o gasosos en condicions normals, amb estructures moleculars, són molt menys estables i, en general, es descomponen amb facilitat. Alguns, però, com ara el diòxid de carboni, són força estables

    D'acord amb la seva reacció amb l'aigua, els òxids poden classificar-se en àcids, bàsics i amfòters.

    Els òxids tenen un gran nombre d'aplicacions industrials, per exemple en el ciment, el vidre, els pigments i els materials refractaris.

    D'entre els òxids no metàl·lics, cal destacar l'òxid de carboni, l'òxid de sofre i l'òxid de nitrogen pel seu impacte ambiental. Tots ells són gasos en condicions normals i molts processos industrials, o la crema de combustibles fòssils, en generen grans quantitats com a subproductes, els quals, si s'alliberen a l'atmosfera, són responsables de fenòmens com l'efecte d'hivernacle, en el cas del diòxid de carboni, o la pluja àcida, en el cas de l'òxid de sofre i l'òxid de nitrogen.
  • ca  òxid àcid, n m
  • es  óxido ácido, n m
  • en  acidic oxide, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels òxids d'un no-metall que donen una solució àcida en dissoldre's en aigua, o una sal en reaccionar amb una base o amb un òxid bàsic.
  • ca  òxid bàsic, n m
  • es  óxido básico, n m
  • en  basic oxide, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels òxids d'un metall que donen una solució bàsica en dissoldre's en aigua, o una sal en reaccionar amb un àcid o amb un òxid àcid.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  oxirà, n m
  • ca  epoxietà, n m sin. compl.
  • ca  òxid d'etilè, n m sin. compl.
  • es  epoxietano, n m
  • es  óxido de etileno, n m
  • es  oxirano, n m
  • en  epoxyethane, n
  • en  ethylene oxide, n
  • en  oxirane, n
  • for  C2H4O

Química orgànica

Definició
Epòxid que a temperatura ambient es presenta com un gas, que liqua aproximadament a 12 ºC i te un punt d'ebullició de 10,73 ºC.

Nota

  • L'oxirà és l'epòxid més simple. Té una densitat de 0,8711 g/cm3 (20/20 ºC). És miscible amb aigua i amb dissolvents orgànics.

    S'obté per l'oxidació catalítica de l'etilè en corrent d'aire, en presència de catalitzadors a base de plata.

    Com qualsevol dels epòxids, és molt reactiu; l'atac de qualsevol nucleòfil provoca l'obertura de l 'anell i, si el nucleòfil és l'aigua, es forma l'etilenglicol, que s'utilitza per a l'obtenció d'anticongelants, detergents i resines acríliques i per a la fumigació de la fruita per la seva acció contra els fongs, entre altres usos.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  òxid de mesitil, n m
  • ca  4-metil-3-penten-2-ona, n f sin. compl.
  • ca  4-metilpent-3-en-2-ona, n f sin. compl.
  • es  4-metil-3-penten-2-ona, n f
  • es  4-metilpent-3-en-2-ona, n f
  • es  óxido de mesitilo, n m
  • en  mesityl oxide, n
  • en  4-methyl-3-penten-2-one, n
  • en  4-methylpent-3-en-2-one, n
  • for  (CH3)2C=CHCOCH3

Química orgànica

Definició
Cetona que es presenta com un líquid oliós i incolor d'olor semblant a la mel i té un punt d'ebullició de 130 ºC i un punt de fusió de −46,4 ºC.

Nota

  • L'òxid de mesitil és soluble en aigua, alcohols i èters.

    S'obté per deshidratació de l'alcohol-dicetona.

    Es fa servir principalment com a dissolvent d'èters i èsters de la cel·lulosa, resines viníliques, laques i tints, i com a eliminador d'esmalts i pintures. També s'utilitza en la flotació de minerals, com a repel·lent d'insectes i en síntesi orgànica per a produir cetona isobutil metílica.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  òxid de propilè, n m
  • ca  1,2-epoxipropà, n m sin. compl.
  • ca  2-metiloxirà, n m sin. compl.
  • es  1,2-epoxipropano, n m
  • es  2-metiloxirano, n m
  • es  óxido de propileno, n m
  • en  1,2-epoxypropane, n
  • en  2-methyloxirane, n
  • en  propylene oxide, n
  • for  C3H6O

Química orgànica

Definició
Epòxid que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 63 ºC.

Nota

  • L'òxid de propilè és soluble en alcohol i èter, i parcialment soluble en aigua.

    Les vies d'obtenció de l'òxid de propilè són les característiques dels epòxids. Vegeu epoxidació.

    L'òxid de propilè és de gran interès industrial, ja que s'utilitza per a obtenir propilenglicol de polièters, tensioactius i detergents, i com a producte intermediari de síntesi.
  • ca  oxidació, n f
  • es  oxidación, n f
  • en  oxidation, n

Química inorgànica

Definició
Pèrdua d'electrons en una oxidació reducció, que implica un augment de l'estat d'oxidació d'un àtom.