ozònid
ozònid
Química orgànica
- ca ozònid, n m
- ca 1,2,4-trioxolà, n m sin. compl.
- es 1,2,4-trioxolano, n m
- es ozónido, n m
- en 1,2,4-trioxolane, n
- en ozonide, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels intermedis de reacció de diferents ozonòlisis, els quals són molt inestables, exploten amb facilitat i, generalment, no són aïllats.
ozonòlisi
ozonòlisi
Química orgànica
- ca ozonòlisi, n f
- es ozonolisis, n f
- es ozonólisis, n f
- en ozonolysis, n
Química orgànica
Definició
Degradació d'un enllaç doble per l'oxidació amb l'ozó com a agent oxidant, que es produeix en condicions suaus de temperatura.
Nota
-
En les diverses etapes successives d'una ozonòlisi, l'ozó actua com a electròfil sobre l'enllaç doble. Inicialment, aquesta unió s'aconsegueix de manera que els oxígens extrems de l'ozó resten units als carbonis que estaven units entre si mitjançant l'enllaç doble, com a conseqüència d'haver-se trencat els enllaços π i amb l'enllaç σ intacte (vegeu la imatge). D'aquesta manera es forma un molozònid (o 1,2,3-trioxolà), que és un intermedi de reacció que s'acaba transformant en un altre intermedi de reacció, l'ozònid. La posterior hidròlisi dels ozònids en condicions reductores condueix a la formació d'aldehids i de cetones. Ara bé, en condicions oxidants, un aldehid continua el procés d'oxidació fins a àcid carboxílic.
L'ozonòlisi té utilitat per a la síntesi d'aldehids, cetones i àcids carboxílics. A més a més, es fa servir per a la localització d'enllaços dobles en alquens i d'enllaços triples en alquins, mitjançant la identificació dels fragments originats.
