reacció oscil·lant
reacció oscil·lant
Química física
- ca reacció oscil·lant, n f
- es reacción oscilante, n f
- en oscillating reaction, n
Química física
Definició
Reacció en què la concentració de reactius, intermediaris de reacció o productes varia periòdicament ja sigui en l'espai o en el temps.
Nota
-
Les variacions de les concentracions en una reacció oscil·lant sorgeixen per la presència d'un mecanisme de retroalimentació pel qual un dels productes augmenta o disminueix la velocitat de reacció. Aquestes oscil·lacions s'observen sempre que la reacció transcorre en unes condicions que facin que estigui molt lluny de l'equilibri. Una manera de treballar en aquestes condicions és dur-la a terme en un sistema obert en què hi hagi un subministrament i una eliminació continus de reactius i productes, respectivament.
Una de les reaccions oscil·lants més estudiades és la reacció de Belousov-Zhabotinski. Un altre exemple, de gran importància biològica, el constitueix el cicle de la glucòlisi, en el qual la concentració de NADH varia periòdicament en el temps a causa de la inhibició que pateix l'enzim fosfofructocinasa amb concentracions elevades de trifosfat d'adenosina i de la corresponent activació amb concentracions elevades de difosfat d'adenosina.
reacció paral·lela
reacció paral·lela
Química física
- ca reacció paral·lela, n f
- es reacción paralela, n f
- en parallel reaction, n
- en simultaneous reaction, n
Química física
Definició
Cadascuna de les reaccions elementals que es produeixen simultàniament en una mateixa reacció complexa.
Nota
- Les reaccions paral·leles poden competir entre elles per un reactiu. En aquest cas, s'anomenen reaccions competitives.
reacció per etapes
reacció per etapes
Química física
- ca reacció complexa, n f
- ca reacció composta, n f sin. compl.
- ca reacció per etapes, n f sin. compl.
- es reacción compleja, n f
- es reacción compuesta, n f
- es reacción por etapas, n f
- en complex reaction, n
- en composite reaction, n
- en stepwise reaction, n
Química física
Definició
Reacció en què la transformació de reactius a productes es produeix a través d'una seqüència de dues o més reaccions elementals.
Nota
- Vegeu també etapa de reacció i mecanisme de reacció.
reacció ràpida
reacció ràpida
Química física
- ca reacció ràpida, n f
- es reacción rápida, n f
- en fast reaction, n
Química física
Definició
Reacció que té un temps de semireacció inferior a 0,1 segons, a temperatura ambient i usant unes concentracions convencionals de reactius de 0,1 M.
Nota
-
En una reacció ràpida, el temps de semireacció és inferior al temps de resposta humà.
Les tècniques experimentals més importants que s'empren per a l'estudi de reaccions ràpides són la tècnica del flux aturat, els mètodes de relaxació i la fotòlisi de flaix.
reacció regioselectiva
reacció regioselectiva
Química orgànica
- ca reacció regioselectiva, n f
- es reacción regioselectiva, n f
- en regioselective reaction, n
Química orgànica
Definició
Reacció en què l'aproximació dels reactius té lloc en posicions determinades.
Nota
- Són reaccions regioselectives les reaccions que compleixen la regla de Markovnikov, i també les reaccions oposades, les addicions anti-Markovnikov.
reacció unimolecular
reacció unimolecular
Química física
- ca reacció unimolecular, n f
- es reacción unimolecular, n f
- en unimolecular reaction, n
Química física
Definició
Reacció elemental de molecularitat u.
Nota
-
Habitualment, les reaccions unimoleculars són reaccions d'isomerització o de descomposició.
Per exemple, són reaccions unimoleculars la isomerització del ciclopropè, C3H6 → CH3CH=CH2, i la descomposició de l'età, C2H6 → 2 CH3.
El mecanisme de Lindemann-Hinshelwood permet entendre, almenys de manera qualitativa, com es produeixen les reaccions unimoleculars.
reactiu de Grignard
reactiu de Grignard
Química orgànica
- ca reactiu de Grignard, n m
- es reactivo de Grignard, n m
- en Grignard reagent, n
Química orgànica
Definició
Halur organomagnèsic de tipus RMgX, en què R pot ser un substituent alquil o un substituent aril i X pot ser un àtom de clor, de brom o de iode.
Nota
-
Els reactius de Grignard tenen interès en síntesi orgànica perquè actuen com a nucleòfils forts o com a bases davant de compostos feblement àcids.
Són dels pocs compostos orgànics en els quals la densitat electrònica negativa (δ−) recau sobre el carboni. Aquest tipus de compost organometàl·lic presenta enllaços covalents polars de força intermèdia entre els compostos organometàl·lics iònics formats amb metalls alcalins o els covalents de caràcter més apolar que els reactius de Grignard, com són els de l'hidrogen o del plom.
Els reactius de Grignard s'obtenen per la reacció del magnesi amb l'halur corresponent (RX + Mg → RMgX).
Reaccionen violentament amb l'aigua, amb els dissolvents pròtics i amb l'oxigen.
Es presenten en solucions d'èter, ja que l'èter etílic els estabilitza, però, com que aquest és molt volàtil i inflamable, cal manipular-los amb molta precaució.
S'utilitzen bàsicament en síntesi orgànica.
reactiu de Tollen
reactiu de Tollen
Química orgànica
- ca reactiu de Tollen, n m
- es reactivo de Tollen, n m
- en Tollen's reagent, n
Química orgànica
Definició
Solució aquosa amoniacal de nitrat de plata, que es fa servir per a identificar aldehids.
Nota
- Els aldehids redueixen l'ió plata(I) del reactiu de Tollen i produeixen un precipitat negre constituït per plata en estat lliure (vegeu la imatge).
reactiu electròfil
reactiu electròfil
Química orgànica
- ca electròfil, n m
- ca reactiu electròfil, n m sin. compl.
- es electrófilo, n m
- es reactivo electrofílico, n m
- en electrophile, n
- en electrophilic reagent, n
Química orgànica
Definició
Reactiu que forma un enllaç covalent acceptant un parell d'electrons de l'altre reactiu.
Nota
-
Els electròfils són cations o espècies neutres.
En són exemples els àcids de Lewis i els carbocations. Pel que fa als àcids de Lewis, destaca el cas del triclorur d'alumini, un compost emprat com a catalitzador en l'halogenació de substrats aromàtics, en la qual l'alumini té tendència a acceptar electrons per a complir la regla de l'octet (vegeu la imatge 1). Quant al carbocatió, es caracteritza per tenir una càrrega positiva sobre un àtom de carboni, la qual cosa fa que es comporti com un electròfil fort (vegeu la imatge 2).
El que caracteritza el comportament d'un electròfil és l'existència d'un àtom amb una deficiència electrònica, que pot ser parcial (δ+) o total (càrrega neta +) (vegeu la imatge 3). Aquest àtom és el que té tendència a reaccionar amb nucleòfils.
Vegeu també substitució electròfila.
reactiu nucleòfil
reactiu nucleòfil
Química orgànica
- ca nucleòfil, n m
- ca reactiu nucleòfil, n m sin. compl.
- es nucleófilo, n m
- es reactivo nucleofílico, n m
- en nucleophile, n
- en nucleophilic reagent, n
Química orgànica
Definició
Reactiu que forma un enllaç donant un parell d'electrons a l'altre reactiu.
Nota
-
Es poden comportar com a nucleòfils els àtoms de carboni, nitrogen, oxigen, sofre i fòsfor, i poden formar part d'un grup funcional o d'una espècie neutra o carregada.
Són exemples de nucleòfils neutres l'amoníac i les amines, la capacitat nucleòfila del quals ve donada pel parell d'electrons no compartits del nitrogen. Malgrat això, els nucleòfils també poden ser anions, com ara el cianur, un alcòxid o un carbanió.
Són nucleòfils les bases de Lewis, la capacitat nucleòfila de les quals depèn de diversos factors (vegeu la imatge 1).
La capacitat nucleòfila d'un anió és superior a la d'una espècie neutra: HO− > H2O, RO- > ROH, RS- > RSH i RCOO- > RCOOH.
El caràcter nucleòfil disminueix en augmentar l'electronegativitat de l'àtom central: R3C- > R2N- > RO- > F-, H3N > H2O > HF, amines > alcohols.
El caràcter nucleòfil augmenta en baixar dins d'un grup de la taula periòdica dels elements: HS− > HO-, I- > Br- > Cl- > F- (en dissolvents pròtics).
Vegeu també electròfil i substitució nucleòfila.
