Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  relació d'Euler, n f
  • ca  relació de reciprocitat d'Euler, n f sin. compl.
  • es  relación de Euler, n f
  • es  relación de reciprocidad de Euler, n f
  • en  Euler's reciprocity relation, n
  • en  Euler's relation, n

Química física

Definició
Relació que compleixen les variacions de les variables d'estat d'un sistema termodinàmic per la qual són equivalents a la diferencial d'una funció d'estat.

Nota

  • Si les derivades creuades d'una variació són iguals, es tracta d'una diferencial exacta. La variació dz = u(x,y)dx + v(x,y)dy és una diferencial exacta si es compleix $\left( \frac{\partial u(x,y)}{\partial x}\right)_y = \left( \frac{\partial v(x,y)}{\partial y}\right)_x$, és a dir, si existeix una variable d'estat, z(x,y), tal que la seva variació coincideixi amb la seva diferencial en funció de les variables d'estat, x i y.
    Per exemple, la variació de volum per a un gas ideal compleix la relació d'Euler. Aquest exemple va ser introduït per a definir què és una diferencial exacta. En canvi, la variació de treball reversible efectuat per un gas ideal no la compleix. En aquest cas, l'exemple va ser introduït per a definir una diferencial inexacta.
  • ca  relació d'Euler, n f
  • ca  relació de reciprocitat d'Euler, n f sin. compl.
  • es  relación de Euler, n f
  • es  relación de reciprocidad de Euler, n f
  • en  Euler's reciprocity relation, n
  • en  Euler's relation, n

Química física

Definició
Relació que compleixen les variacions de les variables d'estat d'un sistema termodinàmic per la qual són equivalents a la diferencial d'una funció d'estat.

Nota

  • Si les derivades creuades d'una variació són iguals, es tracta d'una diferencial exacta. La variació dz = u(x,y)dx + v(x,y)dy és una diferencial exacta si es compleix $\left( \frac{\partial u(x,y)}{\partial x}\right)_y = \left( \frac{\partial v(x,y)}{\partial y}\right)_x$, és a dir, si existeix una variable d'estat, z(x,y), tal que la seva variació coincideixi amb la seva diferencial en funció de les variables d'estat, x i y.
    Per exemple, la variació de volum per a un gas ideal compleix la relació d'Euler. Aquest exemple va ser introduït per a definir què és una diferencial exacta. En canvi, la variació de treball reversible efectuat per un gas ideal no la compleix. En aquest cas, l'exemple va ser introduït per a definir una diferencial inexacta.
  • ca  relacions de Maxwell, n f pl
  • es  relaciones de Maxwell, n f pl
  • en  Maxwell relations, n pl

Química física

Definició
Conjunt de relacions entre variacions de les variables d'estat que sorgeixen d'aplicar la relació d'Euler a les variacions dels principals potencials termodinàmics en funció de les variacions de les seves variables naturals.

Nota

  • Per a obtenir les relacions de Maxwell s'aplica la igualtat de les segones derivades creuades a les funcions d'estat. Les relacions de Maxwell més importants són les que es deriven d'aplicar aquesta propietat matemàtica a la variació de l'energia interna, U(S,V), (∂T / ∂V)S = −(∂p / ∂S)V; de l'entalpia, H(S,p), (∂T / ∂p)S = (∂V / ∂S)p; de l'energia de Helmholtz, A(T,V), (∂ S / ∂V)T = (∂p / ∂T)V, i de l'energia de Gibbs, G(T,p), (∂S / ∂p)T = −(∂V / ∂T)p.
  • ca  rendiment, n m
  • ca  rendiment tèrmic, n m
  • ca  rendiment d'una màquina tèrmica, n m sin. compl.
  • es  rendimiento de una máquina térmica, n m
  • es  rendimiento térmico, n m
  • en  thermal efficiency, n
  • en  thermal engine efficiency, n
  • en  thermal yield, n

Química física

Definició
Treball generat per una màquina tèrmica per unitat de calor absorbida.

Nota

  • Matemàticament, el rendiment s'expressa com η = |w| / |qa|.

    Segons el conveni de signes de la IUPAC, la calor absorbida és de signe positiu, mentre que el treball generat és negatiu.

    El teorema de Carnot demostra, a partir del segon principi de la termodinàmica, que quan una màquina tèrmica treballa entre dos focus calorífics de temperatura constant, el rendiment sempre és més petit que la unitat i se satisfà la desigualtat η ≤ ηmax = (T2 - T1) / T2 < 1, en què ηmax representa el rendiment màxim que es pot treure de la màquina, que és quan treballa de manera reversible, i T2 > T1 representen la temperatura del focus calent i la del focus fred, respectivament.

    Vegeu també eficiència.
  • ca  rendiment, n m
  • ca  rendiment tèrmic, n m
  • ca  rendiment d'una màquina tèrmica, n m sin. compl.
  • es  rendimiento de una máquina térmica, n m
  • es  rendimiento térmico, n m
  • en  thermal efficiency, n
  • en  thermal engine efficiency, n
  • en  thermal yield, n

Química física

Definició
Treball generat per una màquina tèrmica per unitat de calor absorbida.

Nota

  • Matemàticament, el rendiment s'expressa com η = |w| / |qa|.

    Segons el conveni de signes de la IUPAC, la calor absorbida és de signe positiu, mentre que el treball generat és negatiu.

    El teorema de Carnot demostra, a partir del segon principi de la termodinàmica, que quan una màquina tèrmica treballa entre dos focus calorífics de temperatura constant, el rendiment sempre és més petit que la unitat i se satisfà la desigualtat η ≤ ηmax = (T2 - T1) / T2 < 1, en què ηmax representa el rendiment màxim que es pot treure de la màquina, que és quan treballa de manera reversible, i T2 > T1 representen la temperatura del focus calent i la del focus fred, respectivament.

    Vegeu també eficiència.
  • ca  rendiment quàntic, n m
  • ca  rendiment fotoquímic, n m sin. compl.
  • es  rendimiento cuántico, n m
  • es  rendimiento fotoquímico, n m
  • en  photochemical yield, n
  • en  quantum yield, n
  • sbl  ϕ
  • sbl  Φ

Química física

Definició
Eficiència d'un procés fotoquímic o fotofísic.

Nota

  • Generalment, el rendiment quàntic és calcula com el nombre d'esdeveniments definits dividit pel nombre de fotons absorbits.

    Per a una reacció fotoquímica, el rendiment quàntic també es pot definir com la velocitat de conversió dividida per la velocitat d'absorció de fotons.
  • ca  rendiment quàntic, n m
  • ca  rendiment fotoquímic, n m sin. compl.
  • es  rendimiento cuántico, n m
  • es  rendimiento fotoquímico, n m
  • en  photochemical yield, n
  • en  quantum yield, n
  • sbl  ϕ
  • sbl  Φ

Química física

Definició
Eficiència d'un procés fotoquímic o fotofísic.

Nota

  • Generalment, el rendiment quàntic és calcula com el nombre d'esdeveniments definits dividit pel nombre de fotons absorbits.

    Per a una reacció fotoquímica, el rendiment quàntic també es pot definir com la velocitat de conversió dividida per la velocitat d'absorció de fotons.
  • ca  rendiment, n m
  • ca  rendiment tèrmic, n m
  • ca  rendiment d'una màquina tèrmica, n m sin. compl.
  • es  rendimiento de una máquina térmica, n m
  • es  rendimiento térmico, n m
  • en  thermal efficiency, n
  • en  thermal engine efficiency, n
  • en  thermal yield, n

Química física

Definició
Treball generat per una màquina tèrmica per unitat de calor absorbida.

Nota

  • Matemàticament, el rendiment s'expressa com η = |w| / |qa|.

    Segons el conveni de signes de la IUPAC, la calor absorbida és de signe positiu, mentre que el treball generat és negatiu.

    El teorema de Carnot demostra, a partir del segon principi de la termodinàmica, que quan una màquina tèrmica treballa entre dos focus calorífics de temperatura constant, el rendiment sempre és més petit que la unitat i se satisfà la desigualtat η ≤ ηmax = (T2 - T1) / T2 < 1, en què ηmax representa el rendiment màxim que es pot treure de la màquina, que és quan treballa de manera reversible, i T2 > T1 representen la temperatura del focus calent i la del focus fred, respectivament.

    Vegeu també eficiència.
  • ca  reni, n m
  • es  renio, n m
  • en  rhenium, n
  • sbl  Re

Química inorgànica

Definició
Element del grup 7, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 75 i massa atòmica 186,207.

Nota

  • Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops del reni, dels quals dos són estables (185Re i 187Re).

    El reni es presenta com un metall de color blanc argentat i llustrós, amb un punt de fusió de 3.180 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 5.650 ºC.

    És poc abundant en l'escorça terrestre i es troba molt dispers entre diferents minerals sense formar compostos definits.

    És poc reactiu.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3, +4, +5, +6 i +7.

    L'escassetat i l'alt cost del reni en limiten els usos; bàsicament s'utilitza en filaments per a electrònica, en alguns aliatges i en catalitzadors per a hidrogenació i deshidrogenació.
  • ca  reologia, n f
  • es  reología, n f
  • en  rheology, n

Química física

Definició
Branca de la física que estudia la deformació i el flux de la matèria dels col·loides.

Nota

  • El comportament reològic dels col·loides és molt complex, ja que depèn de les característiques de les partícules individuals, però també de les seves interaccions amb el dissolvent, de la presència d'additius de naturalesa no col·loidal i dels canvis físics o químics del medi.