recobriment superficial
recobriment superficial
Química física
- ca recobriment superficial, n m
- es recubrimento superficial, n m
- en superficial coverage, n
- sbl θ
Química física
Definició
Fracció de la superfície d'un adsorbent ocupada per les molècules d'adsorbat en un procés d'adsorció.
Nota
-
En el cas que l'adsorbat sigui un gas, el recobriment superficial se sol expressar com θ = V/Vmax, en què V és el volum adsorbit en un instant determinat i Vmax és el volum màxim, que correspon a la formació d'una monocapa. Ambdós volums s'expressen per unitat de massa d'adsorbent.
En cas que l'adsorbat sigui un solut en solució, el recobriment superficial s'expressa com θ = a/amax, en què a són els mols per unitat de massa d'adsorbent en un instant determinat i amax són els mols corresponents a una monocapa.
recorregut lliure mitjà
recorregut lliure mitjà
Química física
- ca recorregut lliure mitjà, n m
- ca desplaçament quadràtic mitjà, n m sin. compl.
- es distancia cuadrática media, n f
- es recorrido libre medio, n m
- en mean free path, n
- sbl λ
Química física
Definició
Distància mitjana recorreguda per una partícula entre col·lisions amb les altres durant el seu moviment a l'atzar.
Nota
-
El recorregut lliure mitjà es pot calcular com el quocient entre la velocitat mitjana de les partícules i el nombre de col·lisions per unitat de temps.
En el cas dels gasos, la teoria cinètica dels gasos és vàlida sempre que el diàmetre de les molècules sigui molt inferior al recorregut lliure mitjà, la qual cosa significa que la major part del temps les molècules estan molt allunyades les unes de les altres. Segons la teoria cinètica dels gasos, es calcula mitjançant l'expressió λ = kT/(21/2π d0 p), en què k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta, d és el radi de la partícula i p és la pressió del gas.
En el cas dels líquids, el recorregut lliure mitjà està relacionat amb el coeficient de difusió de la partícula, que es desplaça mitjançant l'equació d'Einstein-Smoluchowski, D = λ2/2 τ, en què τ és el temps mitjà transcorregut entre dues col·lisions consecutives.
recta de connexió
recta de connexió
Química física
- ca recta de connexió, n f
- es recta de conexión, n f
- en connecting line, n
Química física
Definició
Línia horitzontal dins d'una regió de coexistència de dues fases en un diagrama de fases.
Nota
- El cas més important de rectes de connexió és en diagrames de fase binaris, en què les rectes de connexió indiquen les composicions de cadascuna de les fases en equilibri a una determinada pressió o temperatura, depenent de si el diagrama de fases es dibuixa a pressió o a temperatura constants. La composició de cadascuna de les fases en equilibri la indica la composició del punt d'intersecció de la recta amb la línia que separa la zona de coexistència amb la regió on només és estable una de les dues fases. A més, la quantitat de cadascuna de les fases s'avalua utilitzant la regla de la palanca.
redox
redox
Química inorgànica
- ca redox, adj
- es redox, adj
- en redox, adj
Química inorgànica
Definició
Relatiu o pertanyent a una oxidació reducció.
redox
redox
Química inorgànica
- ca oxidació reducció, n f
- ca oxidoreducció, n f sin. compl.
- ca redox, n f sin. compl.
- es oxidación-reducción, n f
- es reacción de oxidación-reducción, n f
- es redox, n f
- en oxidation-reduction, n
- en oxidoreduction, n
- en oxireduction, n
- en redox, n
Química inorgànica
Definició
Procés en què existeix transferència d'electrons entre reactants, un dels quals és oxidat i l'altre és reduït.
Nota
-
Originalment, l'oxidació reducció feia referència a la reacció d'un element o compost amb l'oxigen. Així, s'associava l'oxidació amb l'augment del contingut d'oxigen en el producte de reacció, i la reducció, per oposició, s'associava amb la disminució del contingut en oxigen.
De fet, quan aquesta reacció es produeix de manera lenta i la calor que es desprèn es dissipa en el medi sense que augmenti la temperatura de la substància que reacciona amb l'oxigen, es parla de oxidació. Ara bé, si la reacció es produeix de manera ràpida i va acompanyada d'un gran augment de la temperatura i, fins i tot, d'emissió de llum, es parla de combustió.
Actualment, per extensió de significat, el terme oxidació ha passat a fer referència a una pèrdua d'electrons i reducció, a un guany d'electrons. Per exemple, Zn(s) + 2 H+(aq) → Zn2+(aq) + H2(g). El zinc metàl·lic pateix una pèrdua de dos electrons i s'oxida a catió Zn2+. Simultàniament, cada protó en dissolució aquosa experimenta un guany d'un electró i es redueix a hidrogen elemental, i cada dos àtoms d'hidrogen originen una molècula biatòmica, H2.
Un agent oxidant fort és capaç d'oxidar moltes altres substàncies i, per tant, de reduir-se fàcilment; mentre que un agent reductor fort s'oxida fàcilment i redueix altres substàncies. Aquests conceptes tenen un significat termodinàmic i no fan referència als aspectes cinètics. De fet, una reacció pot ser termodinàmicament favorable però ser tan lenta que no s'observi. Així, l'oxigen atmosfèric és un bon agent oxidant, però moltes substàncies, inclosa la matèria orgànica, són cinèticament estables a l'aire.
La manera com una oxidació reducció afecta una espècie ve donada per l'estat d'oxidació.
Molt pocs elements es troben com a tals en la natura. La majoria formen part de compostos en què es troben en un estat d'oxidació positiu o, menys sovint, negatiu. L'obtenció de tots aquests elements es fa mitjançant reaccions d'oxidació reducció, utilitzant els agents reductors o els agents oxidants adequats, o bé mitjançant electròlisi, en què un corrent elèctric és el responsable de transportar els electrons en el sentit adequat (vegeu la imatge).
reducció
reducció
Química inorgànica
- ca reducció, n f
- es reducción, n f
- en reduction, n
Química inorgànica
Definició
Guany d'electrons en una oxidació reducció, que implica una disminució de l'estat d'oxidació d'un àtom.
reductor
reductor
Química inorgànica
- ca agent reductor, n m
- ca reductor, n m sin. compl.
- es agente reductor, n m
- es reductor, n m
- en reducing agent, n
- en reductant, n
Química inorgànica
Definició
Substància que en una oxidació reducció s'oxida per la pèrdua d'electrons sobre una altra substància, a la qual redueix.
regla de Cram
regla de Cram
Química orgànica
- ca regla de Cram, n f
- es regla de Cram, n f
- en Cram's rule, n
Química orgànica
Definició
Regla que regeix l'estereoquímica en l'addició a l'àtom de carboni d'un grup carbonil que té un centre quiral adjacent, per la qual es formarà el diastereoisòmer resultant de l'aproximació del reactiu pel costat amb menys impediment estèric.
regla de Hückel
regla de Hückel
Química orgànica
- ca regla de Hückel, n f
- ca regla de Hückel de (4n +2), n f sin. compl.
- es regla de Hückel, n f
- es regla de Hückel de (4n +2), n f
- en Hückel (4n + 2) rule, n
- en Hückel rule, n
Química orgànica
Definició
Regla per la qual els sistemes monocíclics planars amb (4n + 2) electrons π presenten caràcter aromàtic.
Nota
-
La regla de Hückel generalment es limita a valors de n entre 0 i 5. Els compostos que la compleixen poden deslocalitzar els electrons π per tot l'anell.
El benzè i la piridina compleixen la regla de Hückel amb 6 electrons π.
regla de Hückel de (4n+2)
regla de Hückel de (4n+2)
Química orgànica
- ca regla de Hückel, n f
- ca regla de Hückel de (4n +2), n f sin. compl.
- es regla de Hückel, n f
- es regla de Hückel de (4n +2), n f
- en Hückel (4n + 2) rule, n
- en Hückel rule, n
Química orgànica
Definició
Regla per la qual els sistemes monocíclics planars amb (4n + 2) electrons π presenten caràcter aromàtic.
Nota
-
La regla de Hückel generalment es limita a valors de n entre 0 i 5. Els compostos que la compleixen poden deslocalitzar els electrons π per tot l'anell.
El benzè i la piridina compleixen la regla de Hückel amb 6 electrons π.
