Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  sec-, pfx
  • es  sec-, pfx
  • en  sec-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que una cadena hidrocarbonada té un carboni secundari.

Nota

  • Es pot tractar d'un compost ramificat o bé d'una ramificació de la cadena principal (vegeu la imatge).

    Vegeu també tert-.
  • ca  secció eficaç de col·lisió, n f
  • es  sección eficaz de colisión, n f
  • en  collision cross section, n
  • sbl  σ

Química física

Definició
Àrea d'una molècula diana dins la qual una altra molècula projectil ha d'entrar perquè tingui lloc la col·lisió.

Nota

  • L'existència o no de col·lisió es determina per l'àrea límit fora de la qual les trajectòries de les molècules A i B són rectilínies.

    Segons el model de col·lisions d'esferes rígides de la teoria de col·lisions, la secció eficaç de col·lisió és σ = πdAB2, en què dAB és el diàmetre de col·lisió.

    Quan es consideren models més acurats, l'expressió per a la secció eficaç de col·lisió esdevé més complexa. Per exemple, quan es considera un requeriment energètic perquè tingui lloc la col·lisió, l'expressió per a la secció eficaç de col·lisió és σ = (1 − εa/ε)σ, en què εa és el requeriment mínim energètic per a reaccionar i ε és qualsevol energia superior al requeriment mínim.

    La forma més rigorosa de calcular la secció eficaç de col·lisió prové de la resolució de les equacions bàsiques del moviment, en la seva versió mecanicoquàntica.
  • ca  seco-, pfx
  • es  seco-, pfx
  • en  seco-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir, en la nomenclatura de compostos policíclics, per a indicar el trencament d'un anell amb addició d'un àtom d'hidrogen a cada grup terminal creat.

Nota

  • El prefix seco- s'escriu unit al nom trivial del compost policíclic original i va precedit de les fites dels dos carbonis entre els quals s'ha trencat l'anell.
  • ca  segon principi de la termodinàmica, n m
  • es  segundo principio de la termodinámica, n m
  • en  second law of thermodynamics, n

Química física

Definició
Principi de la termodinàmica que dona un criteri per a distingir un procés espontani d'un que no ho és, encara que verifiqui el primer principi de la termodinàmica perquè conserva l'energia.

Nota

  • Un dels enunciats més generals del segon principi de la termodinàmica és el que estableix que existeix una variable extensiva anomenada entropia que té la propietat que la seva variació en un sistema termodinàmic durant un procés infinitesimal en què es bescanvia una quantitat de calor amb el medi a una temperatura ve donada per la desigualtat de Clausius.

    El segon principi de la termodinàmica també afirma que l'entropia dona un criteri d'espontaneïtat dels processos per a sistemes tancats amb parets rígides i adiabàtiques, en el sentit que l'entropia ha d'augmentar fins a assolir el valor que la faci màxima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés efectuat, a energia interna i volum constants.

    Una de les formulacions més simples del segon principi de la termodinàmica és en termes de l'entropia de l'univers, de manera que ∆Sunivers ≥ 0, la qual cosa representa que l'entropia de l'univers sempre augmenta en un procés irreversible, es manté constant en un procés reversible i mai no pot disminuir. Un cas particular és el dels sistemes aïllats, per als quals, segons el segon principi de la termodinàmica, l'entropia d'aquest sistema no pot disminuir mai i adquireix el valor que la faci màxima, compatible amb els lligams del sistema, és a dir, en funció del valor que prenguin l'energia interna i el volum, que s'han de mantenir constants de manera que no es pugui bescanviar energia ni en forma de calor ni en forma de treball.

    Hi ha diferents maneres d'enunciar el segon principi de la termodinàmica, totes equivalents entre si i referides a aplicacions concretes del segon principi, com ara l'enunciat de Kelvin-Planck, l'enunciat de Clausius i el principi de Carathéodory.

    El segon principi de la termodinàmica va ser introduït simultàniament a mitjan segle XIX per R. Clausius, el 1850, i lord Kelvin, el 1851.
  • ca  seleni, n m
  • es  selenio, n m
  • en  selenium, n
  • sbl  Se

Química inorgànica

Definició
Element del grup 16, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 34 i massa atòmica 78,971.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-vuit isòtops del seleni, dels quals sis són estables (74Se, 76Se, 77Se, 78Se, 80Se i 82Se).

    Se'n coneixen diverses formes al·lotròpiques, la més estable de les quals és la de sòlid gris metàl·lic, amb un punt de fusió de 217 ºC i un punt d'ebullició de 685 ºC.

    El seleni és poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment associat al sofre.

    Químicament, la reactivitat del seleni és similar a la del sofre, però atenuada.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +4 i +6.

    Per les considerables propietats fotoconductores que té, el seleni s'utilitza principalment en xerografia i cel·les fotoelèctriques.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  semiconductor, n m
  • es  semiconductor, n m
  • en  semiconductor, n

Química inorgànica

Definició
Substància que presenta conductivitat elèctrica, la qual augmenta amb la temperatura.

Nota

  • El comportament dels semiconductors s'oposa al dels metalls, la conductivitat dels quals no depèn de la temperatura. Des del punt de vista de l'enllaç metàl·lic, això s'explica perquè els metalls tenen una banda contínua de nivells d'energia que permet la lliure circulació d'electrons (vegeu la imatge). Els no-metalls, en canvi, tenen una separació energètica entre el nivell energètic ple de més alta energia i el nivell energètic buit de més baixa energia que impedeix la lliure circulació dels electrons. En un semiconductor la separació energètica entre nivells és petita i, si se'ls dona energia, els electrons poden saltar-la. Com més energia es doni als electrons, més saltaran la separació i més intens serà el corrent.

    La semiconductivitat és característica dels semimetalls i dels compostos de metalls poc electropositius amb no-metalls poc electronegatius, com ara l'arsenur de gal·li.
  • ca  semimetall, n m
  • es  semimetal, n m
  • en  metalloid, n

Química inorgànica

Definició
Cadascun dels elements amb caràcter bàsicament no metàl·lic, però amb propietats intermèdies entre un metall i un no-metall.

Nota

  • Un semimetall és un semiconductor.

    El bor, el silici, el germani, l'arsènic, l'antimoni, el tel·luri i l'àstat són semimetalls.
  • ca  semireacció, n f
  • es  semirreacción, n f
  • en  half-reaction, n

Química física

Definició
Cadascuna de les reaccions químiques que tenen lloc en una reacció bidireccional.

Nota

  • En el camp de l'electroquímica, les reaccions redox estudiades solen ser descompostes en suma d'una reacció d'oxidació i una altra reacció de reducció. Cadascuna d'aquestes reaccions es considera una semireacció.

    Així, per exemple, la reacció redox Cu2+ (aq) + Zn (s) → Cu (s) + Zn2+ (aq) pot ser expressada com la suma de les semireaccions Cu2+ (aq) + 2 e−→ Cu (s) (semireacció de reducció) i Zn (s) → Zn2+ (aq) + 2 e− (semireacció d'oxidació).
  • ca  sèrie espectral, n f
  • es  serie espectral, n f
  • en  spectral series, n

Química física

Definició
Conjunt de transicions d'un àtom que tenen un mateix terme espectral inferior i diferents termes espectrals superiors.

Nota

  • Les freqüències de les transicions d'una sèrie espectral s'aproximen entre elles a mesura que augmenten, i tendeixen cap a un valor anomenat límit de la sèrie.
  • ca  sèrie homòloga, n f
  • es  serie homóloga, n f
  • en  homologous series, n

Química orgànica

Definició
Cadascun dels conjunts de compostos que tenen en comú un mateix grup funcional i que difereixen en un nombre enter de metilens.

Nota

  • Tots els membres d'una mateixa sèrie homòloga s'ajusten a una fórmula general.

    Les seves propietats químiques són determinades pel grup funcional que defineix la sèrie homòloga. Les seves propietats físiques varien progressivament en la mesura que augmenta la massa molar.

    Per exemple, el metanol, l'etanol i el propanol són membres de la mateixa sèrie homòloga, els alcohols.