sulfo-
sulfo-
Química orgànica
- ca sulfo-, pfx
- ca sulf-, pfx sin. compl.
- es sulf-, pfx
- es sulfo-, pfx
- en sulf-, pfx
- en sulfo-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar un àcid sulfònic quan hi ha un altre grup funcional preferent en un compost.
Nota
- Per exemple, en l'àcid 4-sulfobenzoic (HO3SC6H5COOH) el grup carboxil és el grup funcional principal (vegeu la imatge).
sulfona
sulfona
Química orgànica
- ca sulfona, n f
- es sulfona, n f
- en sulfone, n
- en sulphone, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels compostos orgànics de fórmula general RS(=O)2R', en què els substituents no poden ser àtoms d'hidrogen.
Nota
-
En general, les sulfones es presenten com a sòlids estables, incolors, inodors, solubles en aigua i susceptibles de reducció en condicions enèrgiques.
Les sulfones tenen aplicació en síntesi orgànica, ja que presenten reaccions anàlogues a les del grup carbonil, sobretot pel que fa als hidrògens α, els quals també tenen cert caràcter àcid (pKa = 31, en el dimetilsulfòxid) i permeten l'obtenció dels seus anions en catàlisi bàsica (vegeu la imatge 2).
Les sulfones es poden obtenir, d'una banda, per l'oxidació del sulfur dialquílic corresponent, que produeix sulfòxid com a producte, amb una posterior oxidació que genera la sulfona, o, de l'altra, a partir de la sal de l'àcid sulfínic per la reacció amb l'halur d'alquil (vegeu les imatges 3 i 4). Les sulfones aromàtiques s'obtenen a partir de la substitució electròfila aromàtica del compost aromàtic amb el clorur de sulfonil corresponent (vegeu la imatge 5).
sulfonació
sulfonació
Química orgànica
- ca sulfonació, n f
- es sulfonación, n f
- en sulfonation, n
- en sulphonation, n
Química orgànica
Definició
Procés que permet introduir el grup sulfònic (−SO3H) en substituir un hidrogen en un compost orgànic.
Nota
-
El producte d'una sulfonació, segons la forma final en què roman el grup sulfònic, pot ser un sulfonat (−SO3−), un àcid sulfònic (−SO3H), una sal d'àcid sulfònic (−SO3Na) o un halur de sulfonil (−SO3X). En general, quan es fa reaccionar directament un hidrocarbur aromàtic amb àcid sulfúric fumant, triòxid de sofre o àcid clorosulfònic s'obté l'àcid sulfònic corresponent (vegeu la imatge 1).
La reacció de substitució electròfila aromàtica es veu afavorida si el substrat conté grups activadors, que augmenten la reactivitat del compost, com els grups alquil o el grup amino. Aquest fenomen s'aprofita en la síntesi dels detergents, malgrat que tenen l'inconvenient de la lenta degradació de les cadenes ramificades (vegeu la imatge 2).
La sulfonació és el procés invers a la dessulfonació.
sulfonamida
sulfonamida
Química orgànica
- ca sulfonamida, n f
- es sulfonamida, n f
- en sulfonamide, n
- en sulphonamide, n
Química orgànica
Definició
Cadascuna de les sulfones de fórmula general RS(=O)2NR'R''.
Nota
-
Les sulfonamides aromàtiques es presenten com a sòlids cristal·lins, i tenen aplicació en la caracterització dels àcids sulfònics que se'n deriven.
S'obtenen per la reacció del clorur de sulfonil amb l'amoníac, amb una amina primària o amb una amina secundària (vegeu la imatge). La reacció d'obtenció de les sulfonamides constitueix l'assaig de Hinsberg, el qual també té aplicació en química analítica a l'hora de diferenciar els tres tipus d'amines.
Les sulfonamides més importants són les sulfamides, per la seva acció bacteriostàtica, i les cloramines, utilitzades com a antisèptics.
sulfòxid
sulfòxid
Química orgànica
- ca sulfòxid, n m
- es sulfóxido, n m
- en sulfoxide, n
- en sulphoxide, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un sulfinil (>S=O) unit a dos àtoms de carboni.
Nota
-
Els sulfòxids es presenten com substàncies cristal·lines i incolores, que són solubles en àcids diluïts. Si tenen una massa molar baixa també són solubles en aigua, i alguns són solubles en solució alcalina.
S'obtenen sovint per oxidació dels sulfurs i també es poden reduir a sulfurs per reducció del sulfòxid (vegeu la imatge 2).
Tenen aplicació en síntesi orgànica pel caràcter àcid que el sulfinil confereix als hidrògens α dels àtoms de carboni adjacents.
Els sulfòxids donen eliminacions tèrmiques i formen alquens (vegeu la imatge 3).
El compost més senzill de la família dels sulfòxids és el sulfòxid dimetílic, que presenta propietats excel·lents com a dissolvent de sals inorgàniques i de la majoria de compostos orgànics. Aquest enorme poder com a dissolvent fa que arrossegui fins i tot un dissolvent amb molta capacitat de penetració a la pell.
sulfur
sulfur
Química orgànica
- ca sulfur, n m
- ca tioèter, n m sin. compl.
- es sulfuro, n m
- es tioéter, n m
- en sulfide, n
- en thioether, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un àtom de sofre unit a dos àtoms de carboni, de fórmula general RSR'.
Nota
-
Tant els sulfurs simètrics com els sulfurs asimètrics es poden preparar per un mètode anàleg a la síntesi de Williamson d'èters (vegeu la imatge 1).
Els sulfurs s'oxiden fàcilment a sulfòxid amb la posterior oxidació a sulfona, encara que la reacció es pot aturar en sulfòxid si l'agent oxidant és el periodat de sodi (vegeu la imatge 2).
La IUPAC no recomanan l'ús de la denominació tioèter.
superfície específica
superfície específica
Química física
- ca superfície específica, n f
- es superficie específica, n f
- en specific surface, n
Química física
Definició
Superfície d'un adsorbent susceptible de contenir molècules adsorbides.
Nota
- La superfície específica s'expressa en m2 g−1 d'adsorbent i es determina mitjançant mesures d'adsorció física, normalment aplicant la isoterma de BET.
superfluid
superfluid
Química física
- ca superfluid, n m
- es superfluido, n m
- en superfluid, n
Química física
Definició
Fluid que no té viscositat.
Nota
- Per exemple, és un superfluid l'heli líquid. En aquest cas, en reduir la temperatura fins al voltant de 2 K, el líquid ordinari anomenat heli-I experimenta una transició a una altra fase líquida anomenada heli-II. Aquest heli-II es comporta com si estigués format per dos fluids que es mesclen entre ells sense cap mena de viscositat, un dels quals seria el fluid normal i l'altre, el superfluid.
supermolècula
supermolècula
Química física
- ca supermolècula, n f
- es supermolécula, n f
- en supermolecule, n
- en supramolecule, n
Química física
Definició
Sistema amb un alt grau d'organització format per l'associació de totes les espècies, coordinativament saturades, que intervenen en una reacció.
Nota
- L'exemple més característic de supermolècula és un complex activat.
suspensió col·loidal
suspensió col·loidal
Química física
- ca suspensió col·loidal, n f
- es suspensión coloidal, n f
- en colloidal suspension, n
Química física
Definició
Dispersió col·loidal en què la fase dispersa és un sòlid i la fase dispersant és un líquid.
Nota
-
Les suspensions col·loidals es poden obtenir tant per desintegració de sòlids insolubles en el líquid com per precipitació.
Habitualment, les suspensions col·loidals són sistemes polidispersos i inestables, l'estabilitat dels quals es pot incrementar amb l'addició d'agents tensioactius que s'adsorbeixen sobre les partícules del sòlid i augmenten les repulsions entre elles.
Segons les propietats mecàniques que presenti, una suspensió col·loidal pot ser un sol o un gel.
