Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química física (treball)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  solució isotònica, n f
  • es  disolución isotónica, n f
  • en  isotonic solution, n

Química física

Definició
Solució amb la pressió osmòtica igual que una altra solució a la mateixa temperatura i pressió externa amb què es posa en contacte.

Nota

  • Si dues solucions isotòniques es posen en contacte mitjançant una membrana semipermeable al dissolvent i a alguns dels soluts de la solució, no passarà res, ja que estan en equilibri de fases i, per tant, no hi ha bescanvi a través de la membrana semipermeable.

    Les solucions isotòniques són molt importants en aplicacions fisiològiques, per exemple, en la injecció intravenosa de sèrum fisiològic, ja que si la solució que s'injecta a la sang no és una solució isotònica amb la dels globus vermells, poden esclatar si entra aigua per la membrana cel·lular en el cas que el sèrum fisiològic sigui una solució hipotònica amb la sang, o es poden assecar en el cas que sigui una solució hipertònica, la qual cosa podria causar la mort del pacient.
  • ca  solució regular, n f
  • es  disolución regular, n f
  • en  regular solution, n

Química física

Definició
Solució real que presenta el valor d'entropia de mescla esperat per a una solució ideal encara que les interaccions intermoleculars facin que hi hagi una entalpia de mescla no nul·la.

Nota

  • Una solució regular es dona quan la interacció entre les molècules de solut, la interacció entre les molècules de dissolvent i les interaccions entre les molècules de solut i les de dissolvent són diferents, però aquestes molècules es distribueixen a l'atzar com si es tractés d'una mescla ideal. Això fa que l'entropia de mescla, que sempre sol ser positiva, ja que el procés de mescla fa augmentar considerablement les diferents configuracions del sistema, sigui igual a la d'una solució ideal, malgrat la diferència d'interaccions entre els diferents tipus de molècules.
  • ca  solució saturada, n f
  • es  disolución saturada, n f
  • en  saturated solution, n

Química física

Definició
Solució en què la concentració del solut és màxima, de manera que no admet més solut pur.

Nota

  • La solució saturada és un sistema termodinàmic que es tracta com un sistema de dues fases en equilibri de fases i, per tant, depèn de la temperatura i de la pressió.
  • ca  solut, n m
  • es  soluto, n m
  • en  solute, n

Química física

Definició
Component minoritari d'una solució.

Nota

  • Habitualment, l'estat fàsic del solut pur és diferent del de la solució, i la seva concentració té un valor màxim, el de solució saturada, que és específic de cada solut en cada dissolvent i depèn de la temperatura i la pressió.
  • ca  dissolvent, n m
  • ca  solvent, n m sin. compl.
  • es  disolvente, n m
  • es  solvente, n m
  • en  dissolvent, n
  • en  solvent, n

Química física

Definició
Component majoritari d'una solució.

Nota

  • L'estat fàsic d'un dissolvent pur determina la fase estable de la solució.
  • ca  solvòlisi, n f
  • es  solvolisis, n f
  • es  solvólisis, n f
  • en  solvolysis, n

Química física, Química inorgànica, Química orgànica

Definició
Reacció de descomposició d'un solut a causa de la interacció amb el dissolvent en què es troba dissolt.

Nota

  • En química orgànica, les reaccions de solvòlisi més comunes ocorren en aigua (hidròlisi), alcohols (alcohòlisi), amoníac (amonòlisi) i àcids (acidòlisi), mentre que en química inorgànica, especialment pel que fa als complexos, fins i tot els solvents apròtics capaços d'actuar com a lligands (èters, derivats halogenats, nitrils, etc.) poden efectuar solvòlisis.
  • ca  hidròxid de sodi, n m
  • ca  sosa càustica, n f sin. compl.
  • es  hidróxido de sodio, n m
  • es  sosa cáustica, n f
  • en  caustic soda, n
  • en  sodium hydroxide, n
  • for  NaOH

Química inorgànica

Definició
Hidròxid que és una base forta i que es presenta com un sòlid blanc, molt higroscòpic, i té un punt de fusió de 318 ºC i un punt d'ebullició de 1.390 ºC.

Nota

  • L'hidròxid de sodi absorbeix fàcilment diòxid de carboni de l'aire i es carbonata en superfície.

    Tot i que s'havia obtingut per la caustificació del carbonat de sodi, actualment s'obté per l'electròlisi del clorur de sodi. S'utilitzen tres tipus principals de cel·les electrolítiques: la cel·la de diafragma, la cel·la de membrana i la cel·la de mercuri. En la cel·la de diafragma i la cel·la de membrana, les reaccions que tenen lloc són 2 H2O(l) + 2 e− → H2(g) + 2 OH−(aq) i 2 Cl−(aq) − 2 e− → Cl2(g) i la solució del càtode es va enriquint en hidròxid de sodi. La diferència entre ambdues cel·les electrolítiques és la puresa de la solució d'hidròxid de sodi que s'obté, però en ambdós casos s'obté clor i hidrogen com a subproductes. En la cel·la de mercuri s'utilitza un càtode de mercuri, la qual cosa varia el potencial de reducció de l'ió Na+ i fa que es redueixi abans que l'ió H+. Així, la reacció global que té lloc és Na+(aq) + Hg(l) + e− → Na(Hg) i Cl−(aq) − e− → ½ Cl2(g). En aquest cas s'obté una amalgama de sodi metàl·lic amb mercuri, i clor com a subproducte. Aquesta amalgama es fa reaccionar amb aigua segons 2 Na(Hg) + 2 H2O(l) → 2 Na+(aq) + 2 OH−(aq) + H2(g) + 2 Hg(l) i de nou s'obté una solució d'hidròxid de sodi, i hidrogen com a subproducte.

    L'hidròxid de sodi es fa servir principalment, per les seves propietats de base, en la neutralització de solucions àcides, en reaccions de saponificació, en la metal·lúrgia de l'alumini i com a regenerador de les columnes de bescanvi iònic. És un producte químic bàsic de gran importància industrial.

    L'hidròxid de sodi es comercialitza en forma sòlida, en bidons que s'han omplert a fusió, i en escames. Es comercialitza també en solució concentrada del 50 % i en solucions més diluïdes.

    La denominació sosa càustica s'utilitza en contextos poc especialitzats.
  • ca  microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig, n f
  • ca  microscòpia d'efecte túnel, n f sin. compl.
  • ca  microscòpia d'efecte túnel de rastreig, n f sin. compl.
  • ca  STEM, n f sigla
  • ca  STM, n f sigla
  • es  microscopia de efecto túnel, n f
  • es  microscopía de efecto túnel, n f
  • es  STM, n f sigla
  • en  scanning tunneling electron microscopy, n
  • en  scanning tunneling microscopy, n
  • en  scanning tunnelling electron microscopy, n
  • en  scanning tunnelling microscopy, n
  • en  STEM, n sigla
  • en  STM, n sigla

Química física

Definició
Tècnica instrumental utilitzada per a examinar superfícies de sòlids conductors que es basa en el flux d'electrons que s'estableix per efecte túnel entre un metall i la superfície que es vol examinar.

Nota

  • El component més important d'un microscopi d'efecte túnel és una punta de platí-rodi o tungstè que es mou sobre la superfície que s'ha d'analitzar. Quan la punta està molt a prop de la superfície i s'aplica una diferència de potencial entre els dos sistemes, s'estableix un flux d'electrons a través de l'espai que separa ambdós conductors. La intensitat del corrent que es produeix depèn acusadament de la distància entre la punta i la superfície, atès que la probabilitat que els electrons es moguin per efecte túnel decau exponencialment amb aquesta distància. Això fa que la microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig serveixi per a analitzar la topografia de les superfícies a escala atòmica.

    Les sigles STEM i STM corresponen, respectivament, als equivalents anglesos scanning tunneling electron microscopy i scanning tunneling microscopy ('microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig' i 'microscòpia d'efecte túnel de rastreig', respectivament).
  • ca  microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig, n f
  • ca  microscòpia d'efecte túnel, n f sin. compl.
  • ca  microscòpia d'efecte túnel de rastreig, n f sin. compl.
  • ca  STEM, n f sigla
  • ca  STM, n f sigla
  • es  microscopia de efecto túnel, n f
  • es  microscopía de efecto túnel, n f
  • es  STM, n f sigla
  • en  scanning tunneling electron microscopy, n
  • en  scanning tunneling microscopy, n
  • en  scanning tunnelling electron microscopy, n
  • en  scanning tunnelling microscopy, n
  • en  STEM, n sigla
  • en  STM, n sigla

Química física

Definició
Tècnica instrumental utilitzada per a examinar superfícies de sòlids conductors que es basa en el flux d'electrons que s'estableix per efecte túnel entre un metall i la superfície que es vol examinar.

Nota

  • El component més important d'un microscopi d'efecte túnel és una punta de platí-rodi o tungstè que es mou sobre la superfície que s'ha d'analitzar. Quan la punta està molt a prop de la superfície i s'aplica una diferència de potencial entre els dos sistemes, s'estableix un flux d'electrons a través de l'espai que separa ambdós conductors. La intensitat del corrent que es produeix depèn acusadament de la distància entre la punta i la superfície, atès que la probabilitat que els electrons es moguin per efecte túnel decau exponencialment amb aquesta distància. Això fa que la microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig serveixi per a analitzar la topografia de les superfícies a escala atòmica.

    Les sigles STEM i STM corresponen, respectivament, als equivalents anglesos scanning tunneling electron microscopy i scanning tunneling microscopy ('microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig' i 'microscòpia d'efecte túnel de rastreig', respectivament).
  • ca  subproducte, n m
  • es  subproducto, n m
  • en  by-product, n

Química orgànica

Definició
Producte secundari que es genera durant la transformació i l'obtenció d'un altre de principal.

Nota

  • El subproducte sol tenir una massa molar molt inferior a la del producte principal corresponent.

    Per exemple, en la reacció C6H6 + Br2 → C6H5Br + HBr, el producte principal és el bromobenzè i el bromur d'hidrogen n'és el subproducte. També, de la hidròlisi alcalina d'un èster s'obté àcid carboxílic i es genera l'alcòxid corresponent com a subproducte, segons CH3CH2C(=O)OCH2CH3 + NaOH → CH3CH2COOH + CH3CH2ONa.