Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Vocabulari de la música

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Presentació
  • ca  botó d'escapament, n m
  • es  regulador
  • en  key finger button

Definició
Part del mecanisme d'un piano vertical.
  • ca  botó de combinacions, n m
  • es  botón de acoplamiento
  • en  thumb piston

Definició
Part de la consola d'un orgue.
  • ca  botzina, n f
  • es  bocina
  • en  horn

Definició
Trompeta medieval recta, molt llarga i estreta, amb un pavelló de grans dimensions.
  • ca  bouché [fr], n f
  • es  bouché
  • en  muted

Definició
Tècnica de notes tapades que s'utilitza en la trompa tant per a controlar i corregir l'afinació com per a aconseguir sons amb el mateix timbre característic del metall amb sordina.

Nota

  • En anglés, aquesta tècnica es designa amb l'adjectiu muted.
  • ca  bouzouki [el], n m
  • es  bouzouki
  • en  bouzouki

Definició
Instrument musical de corda originari de Grècia, semblant a la mandolina, però amb el mànec més llarg.
  • ca  braguer, n m
  • es  braguero
  • en  kerfing

Definició
En un llaüt o en una guitarra, tac de fusta que fixa l'extrem de les costelles o els riscles.
  • ca  bravura, n f
  • es  bravura
  • en  bravura

Definició
En la música clàssica, passatge virtuosístic destinat a mostrar les habilitats tècniques d'un intèrpret, generalment a manera de solo i, a vegades, en una cadència.
  • ca  break [en], n m
  • es  break
  • en  break

Definició
En el jazz, intervenció, generalment d'un solista, que interromp momentàniament la línia melòdica o rítmica principal.
  • ca  breu, n f
  • es  breve
  • en  breve

Definició
Figura musical el valor de la qual equival, en la notació proporcional, a la mitat o a la tercera part d'una longa.
  • ca  broquet, n m
  • es  boquilla
  • en  mouthpiece

Definició
Peça menuda i buida, generalment cònica, de metall, ivori o fusta, que s'adapta al tub d'alguns instruments, i en la qual es col·loquen els llavis per a impel·lir l'aire i fer-los sonar.