broqueta
broqueta
- ca broqueta, n f
- es palillo
- en drumstick
Definició
Pal de tocar el tamborí.
buf | bufa
buf | bufa
- ca buf | bufa, n m, f
- es bufo | bufa
- en buffo
Definició
Persona que interpreta repertori de caràcter buf o humorístic.
buf -a
buf -a
- ca buf -a, adj
- es bufo -fa
- en comic
- en farcical
Definició
Que és (un gènere operístic) de caràcter còmic o humorístic.
bufacanyes
bufacanyes
- ca flauta de Pan, n f
- ca bufacanyes, n m sin. compl.
- ca flabiol de set canons, n m sin. compl.
- ca flabiol de set forats, n m sin. compl.
- es flauta de Pan
- en pan flute
- en panpipes
Definició
Instrument musical de vent, conegut des de l'antiguitat, que consistix en un conjunt de tubs, generalment set, disposats l'un al costat de l'altre, i que es fan sonar successivament desplaçant els seus orificis per davant de la boca.
bufador
bufador
- ca tudell, n m
- ca bufador, n m sin. compl.
- es soplete
- en blowpipe
Definició
Tub xicotet de la gaita que servix per a insuflar l'aire.
bufit
bufit
- ca bufit, n m
- es soplido
- en blow
Definició
Aire expel·lit pels pulmons en l'acte de fer sonar els instruments de vent.
bugle
bugle
- ca bugle, n m
- es bugle
- en bugle
Definició
Instrument musical de vent, format per un tub llarg de metall, de forma cònica, enrotllat de distintes maneres i proveït d'un nombre variable de pistons.
bugui-bugui
bugui-bugui
- ca bugui-bugui, n m
- es bugui-bugui
- en boogie-woogie
Definició
Estil pianístic de jazz, utilitzat també per l'orquestra, d'una estructura harmònica derivada del blues.
buleries
buleries
- ca buleries, n f pl
- es bulerías
- en bulerías
Definició
Cant popular andalús de ritme viu que s'acompanya fent palmes.
buna
buna
- ca buna, n f
- es roncón
- en drone
Definició
Tub de la gaita que no està proveït de forats i produïx un so greu continu.
