Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ona acústica superficial, n f
  • ca  SAW, n f sigla
  • es  onda acústica de superficie, n f
  • es  onda acústica superficial, n f
  • es  SAW, n f sigla
  • en  surface acoustic wave, n
  • en  SAW, n sigla

Química analítica

Definició
Ona acústica generada per transductors que es propaga per la superfície d'un substrat.

Nota

  • La sigla SAW correspon a la denominació anglesa surface acoustic wave ('ona acústica superficial').

    Vegeu també sensor piezoelèctric.
  • ca  seaborgi, n m
  • es  seaborgio, n m
  • en  seaborgium, n
  • sbl  Sg

Química inorgànica

Definició
Element del grup 6, del període 7 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 106 i massa atòmica 269.

Nota

  • Es coneixen fins a nou isòtops del seaborgi, tots ells artificials i inestables.
  • ca  cromatografia d'exclusió per grandària, n f
  • ca  cromatografia d'exclusió molecular, n f sin. compl.
  • ca  SEC, n f sigla
  • es  cromatografía de exclusión molecular, n f
  • es  cromatografía de exclusión por tamaño, n f
  • es  SEC, n f sigla
  • en  molecular exclusion chromatography, n
  • en  molecular-sieve chromatography, n
  • en  size-exclusion chromatography, n
  • en  SEC, n sigla

Química analítica

Definició
Cromatografia d'exclusió en què la separació es basa en els efectes d'exclusió causats per la diferència de mida o de forma dels components d'una mostra amb relació a la mida o la forma dels porus de la fase estacionària.

Nota

  • Habitualment la cromatografia d'exclusió per grandària s'aplica a la separació d'espècies d'elevada massa molecular relativa.

    El rebliment o la fase estacionària per a cromatografia d'exclusió per grandària està constituït per un gel o petites partícules polimèriques o de sílice de 10 μm de diàmetre que contenen una distribució de porus uniforme per on es poden difondre tant l'anàlit com el dissolvent. Les molècules són atrapades eficaçment en els porus i eliminades del flux de la fase mòbil. El temps de residència mitjà en els porus depèn de la mida efectiva de les molècules dels anàlits.

    En cromatografia d'exclusió per grandària, les molècules que són més grans que la mida mitjana dels porus del rebliment són excloses i, essencialment, no es retenen, per tant, són les primeres que s'elueixen. Les molècules que tenen diàmetres significativament més petits que els porus poden penetrar a través del laberint de porus i queden retingudes més temps; aquestes són les últimes en eluir-se. Entre els dos extrems hi ha les molècules de mida intermèdia, la penetració en el porus de les quals depèn del seu diàmetre. Dins d'aquest grup té lloc el fraccionament, que està directament relacionat amb la mida molecular i, en certa manera, amb la forma.

    La sigla SEC correspon a la denominació anglesa size-exclusion chromatography ('cromatografia d'exclusió per grandària').

    Vegeu també cromatografia de permeació amb gels.
Imatge de resultat en el cercaterm
  • ca  sec-, pfx
  • es  sec-, pfx
  • en  sec-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que una cadena hidrocarbonada té un carboni secundari.

Nota

  • Es pot tractar d'un compost ramificat o bé d'una ramificació de la cadena principal (vegeu la imatge).

    Vegeu també tert-.
  • ca  secció eficaç de col·lisió, n f
  • es  sección eficaz de colisión, n f
  • en  collision cross section, n
  • sbl  σ

Química física

Definició
Àrea d'una molècula diana dins la qual una altra molècula projectil ha d'entrar perquè tingui lloc la col·lisió.

Nota

  • L'existència o no de col·lisió es determina per l'àrea límit fora de la qual les trajectòries de les molècules A i B són rectilínies.

    Segons el model de col·lisions d'esferes rígides de la teoria de col·lisions, la secció eficaç de col·lisió és σ = πdAB2, en què dAB és el diàmetre de col·lisió.

    Quan es consideren models més acurats, l'expressió per a la secció eficaç de col·lisió esdevé més complexa. Per exemple, quan es considera un requeriment energètic perquè tingui lloc la col·lisió, l'expressió per a la secció eficaç de col·lisió és σ = (1 − εa/ε)σ, en què εa és el requeriment mínim energètic per a reaccionar i ε és qualsevol energia superior al requeriment mínim.

    La forma més rigorosa de calcular la secció eficaç de col·lisió prové de la resolució de les equacions bàsiques del moviment, en la seva versió mecanicoquàntica.
  • ca  seco-, pfx
  • es  seco-, pfx
  • en  seco-, pfx

Química orgànica

Definició
Forma prefixada que es fa servir, en la nomenclatura de compostos policíclics, per a indicar el trencament d'un anell amb addició d'un àtom d'hidrogen a cada grup terminal creat.

Nota

  • El prefix seco- s'escriu unit al nom trivial del compost policíclic original i va precedit de les fites dels dos carbonis entre els quals s'ha trencat l'anell.
  • ca  segon principi de la termodinàmica, n m
  • es  segundo principio de la termodinámica, n m
  • en  second law of thermodynamics, n

Química física

Definició
Principi de la termodinàmica que dona un criteri per a distingir un procés espontani d'un que no ho és, encara que verifiqui el primer principi de la termodinàmica perquè conserva l'energia.

Nota

  • Un dels enunciats més generals del segon principi de la termodinàmica és el que estableix que existeix una variable extensiva anomenada entropia que té la propietat que la seva variació en un sistema termodinàmic durant un procés infinitesimal en què es bescanvia una quantitat de calor amb el medi a una temperatura ve donada per la desigualtat de Clausius.

    El segon principi de la termodinàmica també afirma que l'entropia dona un criteri d'espontaneïtat dels processos per a sistemes tancats amb parets rígides i adiabàtiques, en el sentit que l'entropia ha d'augmentar fins a assolir el valor que la faci màxima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés efectuat, a energia interna i volum constants.

    Una de les formulacions més simples del segon principi de la termodinàmica és en termes de l'entropia de l'univers, de manera que ∆Sunivers ≥ 0, la qual cosa representa que l'entropia de l'univers sempre augmenta en un procés irreversible, es manté constant en un procés reversible i mai no pot disminuir. Un cas particular és el dels sistemes aïllats, per als quals, segons el segon principi de la termodinàmica, l'entropia d'aquest sistema no pot disminuir mai i adquireix el valor que la faci màxima, compatible amb els lligams del sistema, és a dir, en funció del valor que prenguin l'energia interna i el volum, que s'han de mantenir constants de manera que no es pugui bescanviar energia ni en forma de calor ni en forma de treball.

    Hi ha diferents maneres d'enunciar el segon principi de la termodinàmica, totes equivalents entre si i referides a aplicacions concretes del segon principi, com ara l'enunciat de Kelvin-Planck, l'enunciat de Clausius i el principi de Carathéodory.

    El segon principi de la termodinàmica va ser introduït simultàniament a mitjan segle XIX per R. Clausius, el 1850, i lord Kelvin, el 1851.
  • ca  selectiu -iva, adj
  • es  selectivo -va, adj
  • en  selective, adj

Química analítica

Definició
Dit d'un procediment analític, una reacció o un dispositiu que presenten selectivitat.

Nota

  • Vegeu també específic -a.
  • ca  selectivitat, n f
  • es  selectividad, n f
  • en  selectivity, n

Química analítica

Definició
Paràmetre que indica el grau en què un procediment analític, una reacció o un dispositiu responen a un anàlit concret sense ser influïts per interferències.

Nota

  • Vegeu també especificitat.
  • ca  seleni, n m
  • es  selenio, n m
  • en  selenium, n
  • sbl  Se

Química inorgànica

Definició
Element del grup 16, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 34 i massa atòmica 78,971.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-vuit isòtops del seleni, dels quals sis són estables (74Se, 76Se, 77Se, 78Se, 80Se i 82Se).

    Se'n coneixen diverses formes al·lotròpiques, la més estable de les quals és la de sòlid gris metàl·lic, amb un punt de fusió de 217 ºC i un punt d'ebullició de 685 ºC.

    El seleni és poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment associat al sofre.

    Químicament, la reactivitat del seleni és similar a la del sofre, però atenuada.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +4 i +6.

    Per les considerables propietats fotoconductores que té, el seleni s'utilitza principalment en xerografia i cel·les fotoelèctriques.