semicel·la
semicel·la
Química analítica
- ca elèctrode, n m
- ca semicel·la, n f sin. compl.
- ca semipila, n f sin. compl.
- es electrodo
- es semicelda
- es semicélula
- es semipila
- en electrode
- en half-cell
Química analítica
Definició
1. Sistema electroquímic consituït per un conductor electrònic i un electròlit, diferenciant-se tres situacions: a) un conductor metàl·lic està en contacte amb una dissolució d'una de les seves sals, com per exemple Zn0/Zn++; b) el conductor (metàl·lic o no) està en contacte amb una dissolució que conte la forma oxidada i la reduïda de l'electròlit, com per exemple Fe++/Fe+++ amb un conductor de platí (en aquest cas el conductor no participa en la reacció redox); c) un metall conductor (A) en contacte amb dissolució formada per una sal poc soluble (XA) i una altra sal soluble que conté el mateix anió (XB), com per exemple: Ag, AgCl/KCl.
2. Sistema electroquímic constituït per un conductor electrònic en contacte amb un conductor iònic, a la interfase del qual hi té lloc una reacció de transferència de càrrega. Com que a la interfase apareix una diferència de potencial, el conductor electrònic, normalment un metall, pot bescanviar electrons amb una o més espècies del conductor iònic, el qual normalment és una dissolució d'un electròlit. Els electrons es bescanvien a la interfase entre ambdós conductors, de forma que les espècies químiques que hi intervenen s'han de poder dissoldre en algun d'ells. Per exemple, en l'elèctrode d'hidrogen el H2 es dissol en el medi aquós i arriba a la interfase entre el negre de platí i la dissolució. Els elèctrodes es representen per un diagrama en què les espècies químiques que hi intervenen se separen per una barra vertical si es troben en fases diferents o bé per una coma si es troben a la mateixa dissolució. Freqüentment, també se sol indicar el seu estat d'agregació, com ara gas (g), sòlid (s), líquid (l), en amalgama (Hg), en dissolució aquosa (aq), a saturació (sat), així com la concentració dels ions en dissolució (c) o la seva molalitat (m), la pressió d'un gas (P) o la seva fugacitat (f), i l'activitat de les espècies en una mescla o dissolució (a). Per exemple, l'elèctrode Zn2+( c) | Zn palesa que una peça de Zn és en contacte amb una dissolució de Zn2+ de concentració c. El Zn pot perdre 2 electrons que es queden en el metall i oxidar-se a Zn2+, o bé el Zn2+ pot agafar 2 electrons del metall i reduir-se a Zn (vegeu aquest elèctrode a la figura del terme sistema electroquímic). No obstant això, només té lloc una reacció neta quan hi circula un corrent elèctric continu o quan es produeixen d'altres reaccions. Altres exemples són l'elèctrode de plata - clorur de plata, l'elèctrode de vidre i l'elèctrode d'hidrogen (vegeu les figures corresponents).
2. Sistema electroquímic constituït per un conductor electrònic en contacte amb un conductor iònic, a la interfase del qual hi té lloc una reacció de transferència de càrrega. Com que a la interfase apareix una diferència de potencial, el conductor electrònic, normalment un metall, pot bescanviar electrons amb una o més espècies del conductor iònic, el qual normalment és una dissolució d'un electròlit. Els electrons es bescanvien a la interfase entre ambdós conductors, de forma que les espècies químiques que hi intervenen s'han de poder dissoldre en algun d'ells. Per exemple, en l'elèctrode d'hidrogen el H2 es dissol en el medi aquós i arriba a la interfase entre el negre de platí i la dissolució. Els elèctrodes es representen per un diagrama en què les espècies químiques que hi intervenen se separen per una barra vertical si es troben en fases diferents o bé per una coma si es troben a la mateixa dissolució. Freqüentment, també se sol indicar el seu estat d'agregació, com ara gas (g), sòlid (s), líquid (l), en amalgama (Hg), en dissolució aquosa (aq), a saturació (sat), així com la concentració dels ions en dissolució (c) o la seva molalitat (m), la pressió d'un gas (P) o la seva fugacitat (f), i l'activitat de les espècies en una mescla o dissolució (a). Per exemple, l'elèctrode Zn2+( c) | Zn palesa que una peça de Zn és en contacte amb una dissolució de Zn2+ de concentració c. El Zn pot perdre 2 electrons que es queden en el metall i oxidar-se a Zn2+, o bé el Zn2+ pot agafar 2 electrons del metall i reduir-se a Zn (vegeu aquest elèctrode a la figura del terme sistema electroquímic). No obstant això, només té lloc una reacció neta quan hi circula un corrent elèctric continu o quan es produeixen d'altres reaccions. Altres exemples són l'elèctrode de plata - clorur de plata, l'elèctrode de vidre i l'elèctrode d'hidrogen (vegeu les figures corresponents).
semiconductor
semiconductor
Química inorgànica
- ca semiconductor, n m
- es semiconductor, n m
- en semiconductor, n
Química inorgànica
Definició
Substància que presenta conductivitat elèctrica, la qual augmenta amb la temperatura.
Nota
-
El comportament dels semiconductors s'oposa al dels metalls, la conductivitat dels quals no depèn de la temperatura. Des del punt de vista de l'enllaç metàl·lic, això s'explica perquè els metalls tenen una banda contínua de nivells d'energia que permet la lliure circulació d'electrons (vegeu la imatge). Els no-metalls, en canvi, tenen una separació energètica entre el nivell energètic ple de més alta energia i el nivell energètic buit de més baixa energia que impedeix la lliure circulació dels electrons. En un semiconductor la separació energètica entre nivells és petita i, si se'ls dona energia, els electrons poden saltar-la. Com més energia es doni als electrons, més saltaran la separació i més intens serà el corrent.
La semiconductivitat és característica dels semimetalls i dels compostos de metalls poc electropositius amb no-metalls poc electronegatius, com ara l'arsenur de gal·li.
semimetall
semimetall
Química inorgànica
- ca semimetall, n m
- es semimetal, n m
- en metalloid, n
Química inorgànica
Definició
Cadascun dels elements amb caràcter bàsicament no-metàl·lic, però amb propietats intermèdies entre un metall i un no-metall.
Nota
-
Un semimetall és un semiconductor.
El bor, el silici, el germani, l'arsènic, l'antimoni, el tel·luri i l'àstat són semimetalls.
semipila
semipila
Química analítica
- ca elèctrode, n m
- ca semicel·la, n f sin. compl.
- ca semipila, n f sin. compl.
- es electrodo
- es semicelda
- es semicélula
- es semipila
- en electrode
- en half-cell
Química analítica
Definició
1. Sistema electroquímic consituït per un conductor electrònic i un electròlit, diferenciant-se tres situacions: a) un conductor metàl·lic està en contacte amb una dissolució d'una de les seves sals, com per exemple Zn0/Zn++; b) el conductor (metàl·lic o no) està en contacte amb una dissolució que conte la forma oxidada i la reduïda de l'electròlit, com per exemple Fe++/Fe+++ amb un conductor de platí (en aquest cas el conductor no participa en la reacció redox); c) un metall conductor (A) en contacte amb dissolució formada per una sal poc soluble (XA) i una altra sal soluble que conté el mateix anió (XB), com per exemple: Ag, AgCl/KCl.
2. Sistema electroquímic constituït per un conductor electrònic en contacte amb un conductor iònic, a la interfase del qual hi té lloc una reacció de transferència de càrrega. Com que a la interfase apareix una diferència de potencial, el conductor electrònic, normalment un metall, pot bescanviar electrons amb una o més espècies del conductor iònic, el qual normalment és una dissolució d'un electròlit. Els electrons es bescanvien a la interfase entre ambdós conductors, de forma que les espècies químiques que hi intervenen s'han de poder dissoldre en algun d'ells. Per exemple, en l'elèctrode d'hidrogen el H2 es dissol en el medi aquós i arriba a la interfase entre el negre de platí i la dissolució. Els elèctrodes es representen per un diagrama en què les espècies químiques que hi intervenen se separen per una barra vertical si es troben en fases diferents o bé per una coma si es troben a la mateixa dissolució. Freqüentment, també se sol indicar el seu estat d'agregació, com ara gas (g), sòlid (s), líquid (l), en amalgama (Hg), en dissolució aquosa (aq), a saturació (sat), així com la concentració dels ions en dissolució (c) o la seva molalitat (m), la pressió d'un gas (P) o la seva fugacitat (f), i l'activitat de les espècies en una mescla o dissolució (a). Per exemple, l'elèctrode Zn2+( c) | Zn palesa que una peça de Zn és en contacte amb una dissolució de Zn2+ de concentració c. El Zn pot perdre 2 electrons que es queden en el metall i oxidar-se a Zn2+, o bé el Zn2+ pot agafar 2 electrons del metall i reduir-se a Zn (vegeu aquest elèctrode a la figura del terme sistema electroquímic). No obstant això, només té lloc una reacció neta quan hi circula un corrent elèctric continu o quan es produeixen d'altres reaccions. Altres exemples són l'elèctrode de plata - clorur de plata, l'elèctrode de vidre i l'elèctrode d'hidrogen (vegeu les figures corresponents).
2. Sistema electroquímic constituït per un conductor electrònic en contacte amb un conductor iònic, a la interfase del qual hi té lloc una reacció de transferència de càrrega. Com que a la interfase apareix una diferència de potencial, el conductor electrònic, normalment un metall, pot bescanviar electrons amb una o més espècies del conductor iònic, el qual normalment és una dissolució d'un electròlit. Els electrons es bescanvien a la interfase entre ambdós conductors, de forma que les espècies químiques que hi intervenen s'han de poder dissoldre en algun d'ells. Per exemple, en l'elèctrode d'hidrogen el H2 es dissol en el medi aquós i arriba a la interfase entre el negre de platí i la dissolució. Els elèctrodes es representen per un diagrama en què les espècies químiques que hi intervenen se separen per una barra vertical si es troben en fases diferents o bé per una coma si es troben a la mateixa dissolució. Freqüentment, també se sol indicar el seu estat d'agregació, com ara gas (g), sòlid (s), líquid (l), en amalgama (Hg), en dissolució aquosa (aq), a saturació (sat), així com la concentració dels ions en dissolució (c) o la seva molalitat (m), la pressió d'un gas (P) o la seva fugacitat (f), i l'activitat de les espècies en una mescla o dissolució (a). Per exemple, l'elèctrode Zn2+( c) | Zn palesa que una peça de Zn és en contacte amb una dissolució de Zn2+ de concentració c. El Zn pot perdre 2 electrons que es queden en el metall i oxidar-se a Zn2+, o bé el Zn2+ pot agafar 2 electrons del metall i reduir-se a Zn (vegeu aquest elèctrode a la figura del terme sistema electroquímic). No obstant això, només té lloc una reacció neta quan hi circula un corrent elèctric continu o quan es produeixen d'altres reaccions. Altres exemples són l'elèctrode de plata - clorur de plata, l'elèctrode de vidre i l'elèctrode d'hidrogen (vegeu les figures corresponents).
semireacció
semireacció
Química física
- ca semireacció, n f
- es semirreacción, n f
- en half-reaction, n
Química física
Definició
Cadascuna de les reaccions químiques que tenen lloc en una reacció bidireccional.
Nota
-
En el camp de l'electroquímica, les reaccions redox estudiades solen ser descompostes en suma d'una reacció d'oxidació i una altra reacció de reducció. Cadascuna d'aquestes reaccions es considera una semireacció.
Així, per exemple, la reacció redox Cu2+ (aq) + Zn (s) → Cu (s) + Zn2+ (aq) pot ser expressada com la suma de les semireaccions Cu2+ (aq) + 2 e−→ Cu (s) (semireacció de reducció) i Zn (s) → Zn2+ (aq) + 2 e− (semireacció d'oxidació).
sensibilitat
sensibilitat
Química analítica
- ca sensibilitat, n f
- es sensibilidad, n f
- en sensitivity, n
- sbl A
Química analítica
Definició
Relació entre l'increment del senyal analític mesurat i l'increment de concentració corresponent de la substància determinada.
Nota
- La sensibilitat d'un mètode es correspon amb el pendent de la recta de calibratge calculada.
sensor
sensor
Enginyeria química, Química analítica
- ca sensor, n m
- es sensor, n m
- en sensor, n
Enginyeria química, Química analítica
Definició
Dispositiu o sistema sensible a determinats estímuls que és capaç de transmetre'ls com a senyal analític, generalment elèctric, per a obtenir informació sobre una mostra.
Nota
- Els sensors es poden classificar, segons el tipus d'informació, en sensors físics i sensors químics.
sensor amperomètric
sensor amperomètric
Química analítica
- ca sensor amperomètric, n m
- es sensor amperométrico, n m
- en amperometric sensor, n
Química analítica
Definició
Sensor electroquímic que mesura el corrent límit d'un elèctrode a potencial constant.
Nota
-
Els sensors amperomètrics inclouen dispositius amperomètrics (en els quals el corrent mesurat pot ser continu o altern), i també sensors basats en elèctrodes químicament inerts, elèctrodes químicament actius i elèctrodes modificats (amb aportació de corrent extern o sense).
Els sensors amperomètrics s'utilitzen en la determinació d'oxigen, d'hidrogen o d'hidrazina, entre d'altres.
sensor catalític
sensor catalític
Química analítica
- ca sensor catalític, n m
- es sensor catalítico
- en catalytic sensor
Química analítica
Definició
Sensor químic termomètric que mesura la variació de la calor originada en el procés primari de reconeixement a partir del canvi ocasionat en la conductivitat d'un termistor.
sensor conductimètric
sensor conductimètric
Química analítica
- ca sensor de conductivitat, n m
- ca sensor conductimètric, n m sin. compl.
- ca sensor de conductivitat elèctrica, n m sin. compl.
- es sensor conductimétrico, n m
- es sensor de conductividad, n m
- es sensor de conductividad eléctrica, n m
- en conductivity sensor, n
- en conductometric sensor, n
- en electrical conductivity sensor, n
Química analítica
Definició
Sensor químic elèctric que mesura la conductivitat d'una dissolució per a conèixer-ne la concentració de sal dissolta.
