Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  batedor, n m
  • ca  enganyamarits, n m
  • es  batidor para montar claras
  • fr  fouet
  • en  whisk

Utillatge de cuina

Definició
Batedor de metall, amb una malla a la base, que s'utilitza per a muntar clares.
  • ca  batedor | batedora, n m, f
  • es  bateador
  • fr  batteur
  • fr  frappeur
  • it  battitore
  • pt  batedor
  • en  batsman
  • en  batter

Esport > Esports de pilota > Criquet

Definició
Cadascun dels dos jugadors que alternativament tenen la funció de colpejar amb el bat la pilota enviada pel llançador.

Nota

  • En un partit tots els jugadors d'un equip són susceptibles de ser batedors.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
  • ca  battement [fr], n m
  • ca  batement, n m sin. compl.
  • es  battement, n m
  • fr  battement, n m
  • en  battement, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definició
Moviment consistent a allunyar la cama de treball de la cama de suport, dirigint-la al davant, al costat o al darrere del cos, i a tornar-la al punt de partida, el qual es pot fer de manera repetida.

Nota

  • 1. Hi ha una gran varietat de battements: el battement frappé, el petit battement serré, el battement fondu, el battement tendu, el battement tendu jeté, el grand battement, el grand battement en cloche, el petit battement sur le cou-de-pied, etc.
  • 2. La denominació battement prové del substantiu francès battement, que significa 'pulsació, batec' o 'moviment ràpid i repetitiu', com per exemple d'aleteig (battement d'ailes) o de parpelleig (battement de cils).
  • ca  battement fondu [fr], n m
  • ca  batement fondu [fondu: fr], n m sin. compl.
  • es  battement fondu, n m
  • es  battement fondú, n m
  • fr  battement fondu, n m
  • en  battement fondu, n
  • en  fondu, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definició
Battement en què la cama de treball, des de la posició de cou-de-pied, s'estira al davant, al costat o al darrere del cos fins a quedar totalment estesa, ja sigui a terra o en l'aire, mentre la cama de suport, que parteix d'una posició flexionada, també s'estira en el mateix moment, i a continuació les dues cames tornen alhora a la posició flexionada de l'inici.

Nota

  • La denominació battement fondu, procedent del francès, està creada a partir del substantiu propi de la dansa clàssica battement i el participi del verb fondre ('fondre').
  • ca  battement frappé [fr], n m
  • ca  batement frappé, n m sin. compl.
  • es  battement frappé, n m
  • fr  battement frappé, n m
  • fr  frappé, n m
  • en  battement frappé, n
  • en  frappé, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definició
Battement en què la cama de treball parteix de la posició de cou-de-pied, s'estira amb força al davant, al costat o al darrere del cos, i torna a la posició de partida.

Nota

  • La denominació battement frappé, procedent del francès, està creada a partir del substantiu propi de la dansa clàssica battement i el participi del verb frapper, que significa 'copejar' o 'tocar'.
  • ca  battement frappé double [fr], n m
  • ca  batement frappé doble, n m sin. compl.
  • es  battement frappé double, n m
  • fr  double frappé, n m
  • en  battement frappé double, n
  • en  double frappé, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definició
Battement en què la cama de treball passa de cou-de-pied davant a cou-de-pied darrere, o a la inversa, s'estira amb força al davant, al costat o al darrere del cos, i torna a la posició de partida.
  • ca  battement relevé lent [fr], n m
  • ca  relevé lent, n m
  • ca  batement relevé lent, n m sin. compl.
  • es  battement relevé lent, n m
  • es  relevé lent, n m
  • fr  battement relevé lent, n m
  • en  battement relevé lent, n
  • en  relevé lent, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès**, **Denominació catalana 3: Locució híbrida (català-francès)**

Definició
Battement en què, generalment des de 1a posició o 5a posició, la cama de treball, en posició estirada, s'aixeca lentament al davant, al costat o al darrere del cos fins a una altura variable, i torna a la posició de partida.

Nota

  • La denominació battement relevé lent, procedent del francès, està creada a partir del substantiu propi de la dansa clàssica battement, el participi del verb relever ('aixecar', 'elevar') i l'adjectiu lent ('lent').
  • ca  battement soutenu [fr], n m
  • ca  batement soutenu [soutenu: fr], n m sin. compl.
  • es  battement soutenu, n m
  • fr  battement soutenu, n m
  • en  battement soutenu, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definició
Battement en què, a partir de 5a posició, la cama de suport es flexiona mentre la cama de treball s'allunya de la primera, ja sigui estirada o bé fent un développé al davant, al costat o al darrere del cos, a qualsevol altura, fins a posar la punta dels dits en contacte amb el terra, i a continuació les dues cames tornen a la posició de partida.

Nota

  • 1. La denominació battement soutenu, procedent del francès, està creada a partir del substantiu propi de la dansa clàssica battement i l'adjectiu soutenu -ue, que significa 'sostingut -uda'.
  • 2. En funció de l'escola de dansa clàssica, aquest moviment es coneix també com a assemblé soutenu.
  • ca  battement soutenu en tournant [fr], n m
  • ca  batement soutenu girant [soutenu: fr], n m sin. compl.
  • es  battement soutenu en tournant, n m
  • es  soutenu en tournant, n m
  • fr  assemblé soutenu en tournant, n m
  • fr  soutenu en tournant, n m
  • en  battement soutenu en tournant, n
  • en  soutenu en tournant, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definició
Battement soutenu que finalitza amb un gir en 5a posició.

Nota

  • En funció de l'escola de dansa clàssica, aquest moviment es coneix també com a assemblé soutenu en tournant.
  • ca  battement tendu [fr] , n m
  • ca  batement tendu [tendu: fr] , n m sin. compl.
  • es  battement tendu, n m
  • fr  battement tendu, n m
  • en  battement tendu, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-francès)**

Definició
Battement en què la cama de treball, des de 1a posició, 3a posició o 5a posició, s'estira lliscant al davant, al costat o al darrere del cos fins que la punta del peu queda estirada sense perdre el contacte amb el terra, i a continuació torna a la posició de partida.

Nota

  • La denominació battement tendu, procedent del francès, està creada a partir del substantiu propi de la dansa clàssica battement i l'adjectiu tendu -ue, que significa 'tens -a'.