Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  síndic de greuges | síndica de greuges, n m, f
  • ca  defensor | defensora, n m, f sin. compl.
  • es  defensor | defensora, n m, f
  • es  síndico | síndica, n m, f
  • fr  défenseur | défenseuse, n m, f
  • fr  médiateur | médiatrice, n m/f
  • fr  protecteur | protectrice, n m, f
  • en  ombudsman [m] | ombudswoman [f], n

Resolució alternativa de conflictes

Definició
Persona designada per una entitat, una empresa o una institució per a defensar els interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.

Nota

  • 1. El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir.
  • 2. Pel que fa a l'administració, són exemples de síndics de greuges el síndic de greuges de Catalunya, el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, el síndic de greuges de les Illes Balears, el justícia d'Aragó i el raonador del ciutadà a Andorra, que defensen els ciutadans d'aquestes comunitats davant d'una possible mala praxi de l'administració pública corresponent; igualment, pel que fa a les entitats i empreses, són exemples de síndics de greuges el síndic de greuges d'una universitat, el defensor del client i el defensor del lector, que defensen els interessos dels estudiants, els clients o els lectors, com a col·lectiu, davant de qui els nomena.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme síndic de greuges | síndica de greuges (sin. compl. defensor | defensora):

    S'aprova la denominació síndic de greuges | síndica de greuges, juntament amb el sinònim complementaris defensor | defensora, pels motius següents:

    ·totes dues són formes ja recollides al diccionari normatiu, si bé sense remissió i amb un sentit una mica diferent (síndic de greuges és "Persona nomenada per a la defensa dels drets i de les llibertats dels ciutadans") o més general (defensor és "Que defensa algú");

    ·síndic de greuges és la denominació catalana tradicional per a denominar aquest concepte i es documenta àmpliament, tant referida a la persona que defensa els interessos dels ciutadans davant l'Administració com també a la persona que defensa els interessos d'un col·lectiu específic davant d'un determinat organisme (una universitat, un mitjà de comunicació, etc.);

    ·defensor és també una denominació usada i documentada, encara que menys que síndic de greuges: és especialment coneguda, per exemple, la forma normativa defensor del poble (referida a la persona que defensa els interessos dels ciutadans davant l'Administració a Espanya), però també defensor de l'oient (en el marc de la ràdio) o defensor del lector (en la premsa);

    ·totes dues tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma síndic | síndica perquè és poc precisa i també podria identificar-se, per exemple, amb el síndic de comptes o el síndic general, entre d'altres. El Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que segons el context síndic de greuges pot reduir-se sense problema a síndic.

    [Acta 622, 2 de juny de 2017]
  • ca  defensor de wicket | defensora de wicket [wicket: en], n m, f
  • es  guardameta
  • es  portero
  • es  wicket keeper
  • fr  garde-guichet
  • fr  gardien de guichet
  • it  portiere
  • pt  guarda da meta
  • en  wicketkeeper

Esport > Esports de pilota > Criquet

Definició
Jugador de camp situat darrere el wicket del batedor, que té la funció d'interceptar la pilota que supera el batedor, tant si aquest l'ha tocada com si no.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme defensor -a del wicket:

    El Consell Supervisor aprova la forma acordada a la sessió de normalització amb un petit canvi (defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket) per analogia amb les denominacions d'altres esports referents a conceptes relacionats.

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
  • ca  defensor lateral | defensora lateral, n m, f
  • es  esquinero
  • fr  demi coin
  • fr  demi défensif
  • en  cornerback

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definició
Jugador que té la funció principal de marcar els receptors.

Nota

  • En moltes formacions els defensors laterals són dos i se situen més enllà dels extrems de la línia de defensa i una mica més endarrerits.
  • ca  deficiència, n f
  • es  deficiencia
  • fr  déficience
  • en  impairment

Ciències de la salut > Medicina clínica, Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició
Pèrdua o anormalitat d'una estructura o una funció psíquica, fisiològica o anatòmica.
  • ca  deficient, n m, f
  • es  deficiente
  • fr  déficient
  • en  deficient

Ciències de la salut > Medicina clínica, Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició
Persona que pateix una pèrdua o una anormalitat en una estructura o una funció psíquica, fisiològica o anatòmica.
  • ca  dèficit, n m
  • es  déficit
  • fr  déficit
  • en  deficit

Ciències de la salut

Definició
Quantitat que indica el valor en què una xifra, una taxa, un percentatge, etc., és més petit que un altre d'homogeni considerat normal.

Nota

  • Convé no confondre el dèficit amb la deficiència. Deficiència denomina la causa del dèficit.
  • ca  deflactació, n f
  • es  deflactación

Economia > Finances

Definició
Operació de deflactar.
  • ca  deflactar, v tr
  • es  deflactar

Economia > Finances

Definició
Transformar una determinada quantitat expressada en termes monetaris nominals en una altra d'expressada en termes monetaris reals.
  • ca  deflactor, n m
  • es  deflactor
  • fr  correcteur
  • it  deflatore
  • en  deflator

Economia > Finances

Definició
Factor de relació entre una quantitat expressada en termes monetaris nominals i la mateixa quantitat en termes monetaris reals.
  • ca  defúsing, n m
  • es  defusing, n m
  • es  desactivación, n f
  • es  desactivación emocional, n f
  • fr  désamorçage, n m
  • fr  désamorçage du stress, n m
  • it  defusing, n m
  • en  critical incident stress defusing, n
  • en  defusing, n

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental, Protecció civil, Psicologia

Definició
Intervenció psicoeducativa poc estructurada i de caràcter breu, de vint a seixanta minuts de durada, que es practica immediatament després d'un esdeveniment crític als professionals que han dut a terme tasques d'assistència vinculades a aquest esdeveniment, per a ajudar-los a gestionar l'estrès emocional i tornar a la normalitat.

Nota

  • 1. Convé distingir el defúsing del debrífing, que és una intervenció més extensa i estructurada que es practica uns dies després de l'esdeveniment crític.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme defúsing:

    S'aprova la denominació defúsing pels motius següents:

    ·és una adaptació catalana del manlleu anglès defusing (derivat del verb to defuse 'apaivagar, calmar', relaxar', i aquest de to fuse 'fondre'), àmpliament conegut i utilitzat pels especialistes de l'àmbit, tant en català com en altres llengües romàniques;

    ·és una solució coherent amb la denominació ja normalitzada debrífing (acta del Consell Supervisor núm. 435), que designa un concepte semànticament molt proper, introduït pel mateix autor (el doctor Jeffrey T. Mitchell), i és també una adaptació de la denominació anglesa corresponent (debriefing);

    ·formalment, divergeix molt poc de la denominació anglesa de partida (únicament per l'accent) i, per tant, s'identifica inequívocament amb el concepte; des del punt de vista de la pronúncia, tampoc implica un allunyament excessiu de la pronúncia anglesa (diːˈfjuːzɪŋ> deˈfuziŋ) i, encara menys, de la pronúncia dels especialistes catalans, que ja tendeixen a relaxar la pronúncia original del manlleu.

    Es descarta l'adopció directa de la denominació anglesa (defusing), perquè seria incoherent amb la solució adoptada per al terme relacionat debriefing, adaptat en debrífing, i perquè es considera que l'adaptació pot implantar-se sense problema.

    S'han valorat també diferents alternatives catalanes al manlleu (afrontament, alleujament psicològic, apaivagament, buidatge emocional, desactivació, desactivació de l'estrès, desactivació emocional, esbravament, facilitació emocional, primers auxilis psicològics, etc.), però s'han descartat perquè es creu que tenen poques possibilitats reals d'implantació, tenint en compte l'extensió del manlleu.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]