Neoloteca

ca fes-t'ho tu, n m
es hágalo usted mismo, n m
es hazlo tú mismo, n m
es DIY, n m sigla
fr à faire soi-même, n m
fr fait main, n m
fr fait maison, n m
fr fait soi-même, n m
fr faites-le vous-mêmes, n m
fr DIY, n m sigla
it fai da te, n m
it faidate, n m var. ling.
pt faça-você-mesmo, n m
pt DIY, n m sigla
en do it yourself, n
en do-it-yourself, n var. ling.
en DIY, n sigla
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Compost patrimonial nominal (sintagma verbal lexicalitzat)**

Definició

Pràctica de fabricar, reparar o decorar un mateix objectes, generalment d'ús propi, sense l'ajuda de serveis professionals.

Nota

1. Per extensió, la forma fes-t'ho tu (i igualment les formes equivalents en altres llengües) s'utilitza referida, en general, a la cultura de l'autosuficiència i l'autogestió, com a reacció contra la societat moderna hipertecnificada i especialitzada.
2. Per exemple, El fes-t'ho tu s'ha instal·lat com a model de negoci, o, en aposició, La tendència fes-t'ho tu o Una botiga fes-t'ho tu.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme fes-t'ho tu

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma fes-t'ho tu, com a nom i com a adjectiu.

Criteris aplicats

·És una alternativa catalana al manlleu anglès do it yourself i a la sigla corresponent DIY, força utilitzats en català i en altres llengües.

·Malgrat que és un calc de la forma anglesa, pot considerar-se una denominació adequada en català, tant des del punt de vista formal com semàntic. Formalment, és un compost nominal creat a partir de la lexicalització d'un sintagma verbal, semblantment a formes tradicionals com ara passavolant, nomoblidis, vaitot o vistiplau. Semànticament, és una denominació clara, que s'identifica sense dificultats amb el concepte.

·Ja té un cert ús, especialment les variants més acostades a l'anglès fes-ho tu mateix i fes-t'ho tu mateix.

·En altres llengües es documenten formes similars.

Formes desestimades

-Es descarta el manlleu do it yourself (i la sigla corresponent DIY) perquè es creu que la forma aprovada pot substituir-lo sense problema. No es considera necessària l'aprovació de cap sigla, tenint en compte que la forma proposada (fes-t'ho tu) ja és prou sintètica i que no n'hi ha cap que tingui ús a banda de l'anglesa, que genera problemes de pronúncia en català.

-Les formes fes-ho tu mateix i fes-t'ho tu mateix, traduccions literals de la forma anglesa força documentades en català, també poden considerar-se adequades. Es prefereix, malgrat tot, la forma fes-t'ho tu perquè és més curta i directa, estalvia els dubtes de gènere que pot provocar l'ús de l'adjectiu mateix i s'identifica igualment amb el concepte.

-La forma bricolatge, que també s'ha valorat, no cobreix tots els contextos en què s'utilitza do it yourself. No és, per tant, una forma del tot equivalent a la denominació anglesa, malgrat que de vegades pot funcionar.

[Acta 699, 28 de novembre de 2022]

ca fesol de mar, n m
nc Modiolula phaseolinus

Zoologia > Invertebrats no artròpodes

Definició

Mol·lusc lamel·libranqui de la família dels mitílids, de forma lleugerament triangular i asimètrica, cobert per un periòstrac de color marronós i amb la conquilla de color groc terrós, que forma colònies sobre roques, s'alimenta de plàncton i és molt apreciat com a comestible.

ca festa audició, n f
es escucha privada, n f
es fiesta de escucha, n f
es listening party, n f
es preescucha, n f
fr fête d'écoute, n f
fr listening party, n f
fr session d'écoute, n f
fr session festive d'écoute, n f
en listening party, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Música, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**

Definició

Trobada presencial o en línia que organitza un músic o un grup musical amb un grup de convidats per a presentar i escoltar junts el seu darrer àlbum, la qual generalment permet el diàleg i la interacció entre els participants.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme festa audició

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma festa audició.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, descriptiva del concepte. Formalment és una locució nominal creada amb dos noms en aposició entre els quals hi ha una relació de coordinació (l'esdeveniment és una festa i alhora una audició musical).

·Tot i que encara no té ús, remet a la forma anglesa de partida i es creu que pot ser una bona alternativa al manlleu.

Formes desestimades

-festa d'escolta, escolta exclusiva, escolta de presentació, trobada d'escolta: Es descarten les solucions amb la forma escolta (traducció literal de listening) perquè resulten artificioses i forçades en català en aquest context. La forma escolta s'utilitza sovint per a designar l'acció d'escoltar amb intenció vigilant; en un concert, un recital o un espectacle similar, en canvi, la forma més natural és audició.

-audició exclusiva, audició de presentació, trobada d'audició; preaudició, presentació exclusiva: S'han tingut en compte totes aquestes formes, però s'han descartat en favor de la forma aprovada, que es creu que té més possibilitats d'implantació per la proximitat semàntica amb la forma anglesa.

[Acta 749, 2 de març de 2026]

ca cigala, n f
ca fet-fet (nord-occidental), n f sin. compl.
ca xitxarra (valencià), n f sin. compl.
es cigarra, n f
fr cigale, n f
en cicada, n
de Singzikade, n f

Zoologia > Insectes

Definició

Insecte de la família dels cicàdids, de cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes, d'ales grosses, brillants i pràcticament transparents, que emet un so estrident característic.

Nota

1. Les denominacions catalanes cigala i xitxarra s'apliquen també, especialment, a les espècies de cicàdids de la subfamília dels cicadins. Les espècies de la subfamília dels cicadetins s'anomenen, específicament, amb les formes cigalella o xitxarreta, i les de la subfamília dels tibicinins, amb la forma brunzidora.
2. La denominació fet-fet és pròpia dels parlars de la Franja de Ponent.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala (sin. compl. fet-fet; sin. compl. xitxarra):

S'aproven les denominacions cigala i xitxarra com a formes sinònimes (xitxarra com a sinònim complementari) referides, en general, a qualsevol insecte de la família dels cicàdids, pels motius següents:

Pel que fa a cigala (forma del llatí vulgar i dialectal cĭcāla, variant del llatí clàssic cĭcāda),

·és una forma ja documentada en diccionaris catalans i en obres especialitzades amb aquest sentit genèric, i al diccionari normatiu referida específicament a l'espècie Cicada plebeja (actualment, Lyristes plebejus);

·les obres especialitzades i també els experts de l'àmbit corroboren que és una forma utilitzada genèricament per a designar els insectes de la família dels cicàdids i alhora, específicament, els del grup dels cicadins, on s'inscriu el gènere Cicada (forma d'on deriva, justament, cigala);

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues, amb el mateix sentit genèric i el mateix origen etimològic.

Quant a xitxarra (probablement del castellà chicharra, alteració de cigarra per influència onomatopeica, i cigarra, com cigala, del llatí vulgar cĭcāla, variant del llatí clàssic cĭcāda, probablement també amb influència onomatopeica),

·és la denominació habitual d'aquest insecte en bona part del País Valencià, on es documenta des del segle XIX, procedent del murcià i el manxec, fruit de les migracions;

·ja es documenta en fonts lexicogràfiques catalanes com a sinònim de cigala (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear(1), al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2) o al Diccionari normatiu valencià(3); en aquesta darrera obra, com a forma preferent).

Es descarta la forma txitxarra -malgrat que la pronúncia de xitxarra en les zones en què s'utilitza és generalment amb africada sorda inicial ([ʧiʧ'ara])-, perquè el dígraf tx és molt poc habitual en català en posició inicial (apareix bàsicament en formes manllevades de llengües llunyanes).(4) Cal tenir present, de fet, que el patró habitual d'adaptació al català d'aquest so inicial és x (com en xip, xarleston o xat, procedents, respectivament, dels mots anglesos chip, charleston i chat, o en xocolata i xoriço, adaptats del castellà chocolate i chorizo, respectivament), i que la pronúncia fricativa o africada d'aquesta consonant inicial depèn de les característiques pròpies de cada dialecte.

Els especialistes comenten que cigala i xitxarra s'apliquen especialment a les espècies de la subfamília dels cicadins. Per a les de la subfamília dels cicadetins (en llatí científic, Cicadettinae, a partir de Cicadetta, diminutiu de Cicada), més petites, proposen cigalella o xitxarreta (aquesta darrera forma, per paral·lelisme amb xitxarra), i per a les dels tibicinins (en llatí Tibicinae, de tibicina 'dona flautista'), brunzidora, pel cant característic que fan. S'acorda de fer constar aquesta informació en la nota del terme genèric.

Com a denominacions de les espècies del grup dels cicadetins, també s'han valorat les formes cigaleta, cigaló i cigalona, que probablement resulten més naturals com a diminutius catalans (el sufix de diminutiu -ell, -ella és menys habitual i sol formar noms de significat diferenciat respecte de la base)(5), però els especialistes troben que aquestes denominacions estan massa connotades sexualment i s'han mostrat més partidaris de cigalella, que creuen que és una forma més neutra.

La forma brunzidora, d'altra banda, és lingüísticament adequada, com a forma derivada del verb brunzir ("Produir un so per desplaçament dins l'aire a una gran velocitat"). Aquesta forma ja es recull al diccionari normatiu com a substantiu referit a una joguina "que es fa girar en l'aire i produeix un brunzit". Per a aquest grup, també s'han valorat les formes flautista (Tibicinae deriva de tibicina 'dona flautista'), fet-fet (forma onomatopeica emprada en nord-occidental referida, en general, a les cigales), cigarra (mot probablement d'origen castellà utilitzat en algunes zones per a designar, en general, les cigales) i tibicina (adaptació a partir del nom científic), però els especialistes s'han mostrat més partidaris de brunzidora.

(1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>

(2)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>

(3)ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014. <www.avl.gva.es/lexicval/>

(4)El diccionari normatiu només recull deu mots amb tx inicial, tots manlleus: txadià, txa-txa-txa, txec, txeca, txecoslovac, txernozem, txerquès, txetxè, txetxenolèsguic, txitxa

(5)En el cas d'animals, sol formar noms referents a les cries: anyell, cervatell, porcell, cadell, etc.

[Acta 643, 14 de novembre de 2018]

ca feta, n m
es feta
fr feta
fr féta
it feta
en feta
en fetta

Làctics

Definició

Formatge fet amb llet d'ovella o de cabra, de pasta tova crua, madurat en salmorra durant un període de quinze a trenta dies, amb gust salat i lleugerament agre, originari de Grècia.

ca fetch [en], n m
es fetch
es zona de generación de olas
fr course
fr fetch
en fetch
en generating area

Ciències de la Terra > Oceanografia

Definició

Zona on es genera mar de vent per l'acció d'un vent que té una direcció i una velocitat constants.

ca recollir, v tr
ca fetch [en], v tr sin. compl.
es llamar
es recoger
fr faire appel
fr mettre en place
en fetch, to

Informàtica

Definició

Portar una instrucció de la memòria principal a la unitat de processament.

ca fetitxisme del menjar, n m
ca sitofília, n f
es sitofilia, n f
fr sitophilie, n f
en food fetish, n
en food play, n
en sitophilia, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definició

Fetitxisme en què s'utilitzen aliments per a obtenir o augmentar el plaer sexual.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme fetitxisme del menjar (sin. sitofília):

S'aproven les denominacions fetitxisme del menjar i sitofília, com a sinònimes, pels motius següents:

Pel que fa a fetitxisme del menjar,

·és una forma lingüísticament adequada, que descriu clarament el concepte;

·té el vistiplau dels especialistes.

Pel que fa a sitofília,

·és una denominació lingüísticament adequada, constituïda per la forma prefixada d'origen grec sito-, que significa 'nodriment' (utilitzada, per exemple, en sitologia o sitofòbia), i la forma sufixada també del grec -fília, que significa 'amor, atracció o tendència' (com en escopofília o sexofília);

·és una forma documentada àmpliament per a fer referència al concepte, tant en català com, la forma anàloga, en altres llengües;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la forma fetitxisme alimentari perquè es considera poc adequada des el punt de vista del registre (alimentari és un adjectiu culte, vinculat a àmbits més tecnològics o científics).

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca fi, n m
es fino
fr fine
en fines

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definició

Cadascuna de les fraccions granulomètriques d'un àrid que passen pel garbell de malles de 0,063 mm.

ca fi, n m
es fino
fr fines
en fines

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció

Definició

Material format per grans que passen per un garbell 0,080 UNE 7050.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició