Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
gavina capgrisa

Zoologia > Ocells

  • ca  gavina capgrisa, n f
  • es  gaviota cabecigrís
  • fr  mouette à tête grise
  • en  grey-headed gull
  • de  Graukopfmöwe
  • nc  Larus cirrocephalus

Zoologia > Ocells

Definició
Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, d'uns 42 cm de llargària, amb el cap gris pàl·lid en el plomatge nupcial, els ulls de color groc pàl·lid vorejats de vermell, la part de sota de les ales fosca, i el bec i les potes vermells.

Nota

  • A l'hivern, la gavina capgrisa es distingeix de la gavina vulgar per la taca de color gris pàl·lid que té a la galta i pel color de l'ull.
  • Divagant de l'Àfrica cap al sud d'Europa.
GCBaV

Agricultura > Fitopatologia

  • ca  escorça suberosa, n f
  • ca  GCBaV, n f sigla
  • es  enfermedad de la corteza leñosa
  • es  madera acorchada
  • fr  maladie de l'écorce liégeuse
  • it  suberosi corticale
  • en  corky bark disease
  • en  grapevine corky bark virus

Agricultura > Fitopatologia

Definició
Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics com ara l'aparença surosa que pren la fusta.
GCMV

Agricultura > Fitopatologia

  • ca  mosaic groc, n m
  • ca  GCMV, n m sigla
  • es  clorosis infecciosa
  • es  urticado
  • fr  panachure infectieuse
  • en  grapevine chrome mosaic virus
  • en  yellow mosaic

Agricultura > Fitopatologia

Definició
Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics, com ara l'aparició de taques cloròtiques grogues en forma d'empedrat en les fulles.
GDT

Transports > Mobilitat

  • ca  gestió de la demanda de transport, n f
  • ca  GDT, n f sigla
  • es  administración de la demanda de transporte, n f
  • es  gestión de la demanda de transporte, n f
  • es  TDM, n f sigla
  • fr  gestion de la demande en transport, n f
  • fr  GDT, n f sigla
  • en  transport demand management [GB], n
  • en  transportation demand management [US], n
  • en  travel demand management, n
  • en  TDM, n sigla

Transports > Mobilitat

Definició
Conjunt d'estratègies i polítiques adreçades a respondre d'una manera adequada a les necessitats de transport dels usuaris, afavorint els mitjans de transport més sostenibles, l'existència de trajectes alternatius i la distribució en franges horàries diverses.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gestió de la demanda de transport (amb la sigla GDT):

    S'aprova la denominació gestió de la demanda de transport, amb la sigla GDT, pels motius següents:

    Pel que fa al nom gestió de la demanda de transport,

    ·és una forma descriptiva i transparent;

    ·es documenta àmpliament en obres especialitzades;

    ·té l'aval dels especialistes;

    ·es documenten formes anàlogues en castellà, francès i anglès.

    Pel que fa a la sigla GDT,

    ·tot i que en l'àmbit s'utilitza sobretot la sigla d'origen anglès TDM, els especialistes consideren que la sigla catalana té possibilitats reals d'implantació, gràcies a la vitalitat de la forma sintagmàtica catalana.

    [Acta 599, 16 de desembre de 2015]
GED

Agricultura > Fitopatologia

  • ca  enacions, n f pl
  • ca  GED, n f pl sigla
  • es  enaciones
  • fr  maladie des enations
  • fr  maladie des enations de la vigne
  • it  malatia delle enazioni
  • en  grapevine enation
  • en  grapevine enations disease

Agricultura > Fitopatologia

Definició
Virosi que afecta la vinya, caracteritzada per símptomes típics, com ara la presència d'excrescències en la part inferior de les fulles.
gedanita

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

  • ca  gedanita, n f
  • es  gedanita
  • fr  gédanite
  • it  gedanite
  • en  gedanite
  • de  Gedanit

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definició
Varietat d'ambre de color fosc que es troba a la zona de l'antiga Prússia Oriental.

Nota

  • La denominació gedanita prové del topònim llatí Gedanum, que era l'antic nom de la ciutat polonesa de Gdansk (en alemany, Danzig).
  • La gedanita és una mica més lleugera que les altres varietats d'ambre.
GEEC

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental, Psicologia

  • ca  gestió de l'estrès per esdeveniment crític, n f
  • ca  GEEC, n f sigla
  • es  gestión del estrés por incidente crítico, n f
  • es  manejo del estrés por incidente crítico, n m
  • es  MEIC, n m sigla
  • fr  gestion du stress à la suite d'un incident critique, n f
  • fr  gestion du stress lié à un incident critique, n f
  • fr  GSIC, n f sigla
  • it  gestione dello stress da evento critico, n f
  • pt  gerenciamento de estresse de incidente crítico, n m
  • pt  gerenciamento de estresse em incidentes críticos, n m
  • pt  gerenciamento do stresse após incidente crítico, n m
  • en  critical incident stress management, n
  • en  CISM, n sigla
  • de  Stressbearbeitung nach belastenden Ereignissen, n f
  • de  Stressverarbeitung nach belastenden Ereignissen, n f
  • de  SbE, n f sigla
  • de  SvE, n f sigla

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental, Psicologia

Definició
Programa d'actuació destinat a mitigar les repercussions adverses que un esdeveniment crític pot tenir sobre la salut psicològica dels professionals que han dut a terme tasques d'assistència vinculades a aquest esdeveniment.

Nota

  • 1. La gestió de l'estrès per esdeveniment crític va ser desenvolupada als anys vuitanta del segle xx pel doctor nord-americà Jeffrey Mitchel, en el marc de l'elaboració de programes per a reduir l'estrès entre els treballadors d'emergències dels Estats Units.
  • 2. Les fases o actuacions previstes en la gestió de l'estrès per esdeveniment crític solen ser el defúsing, el debrífing, el seguiment i, en esdeveniments de gran magnitud, la desmobilització, tot i que poden variar, per exemple segons el tipus d'esdeveniment viscut o les persones objecte de suport.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes esdeveniment crític (sin. esdeveniment traumàtic), estrès per esdeveniment crític, gestió de l'estrès per esdeveniment crític (GEEC), desmobilització i seguiment:

    S'aprova la denominació esdeveniment crític, amb el sinònim esdeveniment traumàtic, i les denominacions semànticament relacionades estrès per esdeveniment crític, gestió de l'estrès per esdeveniment crític (amb la sigla GEEC), desmobilització i seguiment, totes vinculades des del punt de vista conceptual amb els termes defúsing i debrífing, normalitzats prèviament pel Consell Supervisor, pels motius següents:

    Pel que fa a esdeveniment crític,

    ·és una forma ja utilitzada per a designar aquest concepte;

    ·segueix el paral·lelisme semàntic de la denominació anglesa originària, critical incident;

    ·s'utilitza com a denominació de base per a la creació de les formes semànticament relacionades estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític, també utilitzades;

    ·és lingüísticament adequada i descriu el concepte amb precisió, prenent com a referència la idea de gravetat d'aquest tipus d'esdeveniments (segons el diccionari normatiu, crític -a significa "Que decideix la sort d'algú, greu");

    ·en les altres llengües romàniques es documenten denominacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa al sinònim esdeveniment traumàtic;

    ·és també una denominació utilitzada per a designar aquest concepte;

    ·és lingüísticament adequada i posa l'èmfasi en les conseqüències psicològiques que aquests tipus de fets poden tenir sobre les persones que els pateixen o que en són testimonis (traumàtic -a és, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a un trauma", i trauma és "Pertorbació neuropsíquica produïda per un esdeveniment o experiència, físic o psíquic");

    ·en les altres llengües s'utilitza la denominació paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític,

    ·són formes descriptives dels respectius conceptes i lingüísticament adequades;

    ·ja tenen ús;

    ·en les altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la forma desmobilització,

    ·és, en aquest context, un calc de l'anglès demobilization, substantiu pres de l'àmbit militar, igual que els termes semànticament relacionats defusing i debriefing (adaptats al català com a defúsing i debrífing, respectivament), pels paral·lelismes que poden establir-se entre l'organització dels serveis d'emergències i dels grups militars en determinades situacions;(1)

    ·en les altres llengües s'utilitza la denominació paral·lela;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma utilitzada habitualment.

    Finalment, la forma seguiment,

    ·és una denominació utilitzada amb normalitat pels especialistes del sector;

    ·és lingüísticament adequada i ja té ús en altres àmbits amb un sentit anàleg (per exemple, en l'àmbit mèdic o en recerca clínica).(2)

    Com a denominació catalana equivalent de l'anglès critical incident, es descarta la forma incident crític, malgrat que té força ús, perquè es considera un calc inadequat, ja que en català incident fa referència només a un 'petit esdeveniment' o un 'esdeveniment accessori' ("Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que ve a interrompre més o menys el curs d'un altre", segons el diccionari normatiu), i no s'adequa, per tant, al concepte. En anglès, en canvi, incident fa referència a qualsevol tipus d'esdeveniment, sobretot si és important.(3) En l'àmbit de la psicologia mateix, de fet, la forma incident crític s'aplica a un altre concepte: a un esdeveniment inesperat o sobrevingut a què s'ha de fer front en un moment determinat que condiciona el curs de l'activitat en què té lloc.

    (1) Segons el diccionari normatiu, desmobilització és "Acció de desmobilitzar; l'efecte"; desmobilitzar és "Fer cessar d'estar mobilitzat", i mobilitzar, "Aplegar i posar en peu de guerra (tropes, una esquadra, els reservistes)" o, més genèricament, "Organitzar (un grup de persones) i fer-les participar en una acció conjunta".

    (2) En recerca clínica, concretament, seguiment (en anglès, follow-up) és: "Observació durant un període determinat dels participants en un estudi clínic per a supervisar l'evolució de les variables objecte d'estudi." (FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. <www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157&gt;)

    (3) Segons el diccionari Collins, el substantiu incident té els sentits següents: 1. a distinct or definite occurrence; event. 2. a minor, subsidiary, or related event or action. 3. a relatively insignificant event that might have serious consequences, esp in international politics 4. a public disturbance ⇒ the police had reports of an incident outside a pub. 4. the occurrence of something interesting or exciting ⇒ the trip was not without incident. (Collins dictionaries [en línia]. London: Collins, cop. 2014. <www.collinsdictionary.com/&gt;)

    [Acta 590, 14 de maig de 2015]
gel

Física > Meteorologia

  • ca  gel, n m
  • ca  glaç, n m
  • es  hielo
  • fr  gel
  • fr  glace
  • en  ice

Física > Meteorologia

Definició
Aigua en estat sòlid.
gel de fons

Ciències de la Terra > Hidrologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  gel de fons, n m
  • ca  glaç de fons, n m
  • es  hielo de ancla, n m
  • es  hielo de fondo, n m
  • fr  glace de fond, n f
  • it  ghiaccio ancorato, n
  • it  ghiaccio di fondo, n m
  • pt  gelo de fundo, n m
  • en  anchor ice, n
  • en  bottom ice, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Ciències de la Terra > Hidrologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Gel situat sota la superfície de l'aigua, independentment del seu procés de formació, que es troba adherit al fons o a un cos submergit, especialment a la vegetació aquàtica.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gel de fons (sin. glaç de fons)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes gel de fons i glaç de fons.

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions lingüísticament adequades, formades pels substantius gel i glaç, respectivament, que són mots sinònims (si bé amb una distribució més àmplia de gel en el conjunt del territori), i el sintagma preposicional de fons, en referència a la superfície sòlida sobre la qual hi ha l'aigua del mar, d'un riu o d'un llac.

    ·Es tracta de denominacions motivades des d'un punt de vista semàntic, pel fet que aquest tipus de gel generalment es troba sota la superfície de l'aigua, adherit al fons.

    ·Es documenten ja en algun context per a designar aquest concepte i tenen el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    ·Es documenten formes anàlogues en altres llengües, com el castellà (hielo de fondo), el francès (glace de fond), l'italià (ghiaccio di fondo) i el portuguès (gelo de fundo).

    Formes desestimades

    Es descarta el calc de l'anglès gel/glaç ancorat perquè no té ús amb aquest sentit, sinó que en algun context es documenta per a designar el gel marí fixat a la costa, per la qual cosa es considera que podria generar confusió. A més, no té el suport dels especialistes.

    [Acta 677, 17 de maig de 2021]
gel en crosta

Ciències de la Terra > Hidrologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  gel en crosta, n m
  • ca  glaç en crosta, n m
  • es  nilas, n m/f
  • fr  nilas, n m
  • en  nilas, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del rus**

Ciències de la Terra > Hidrologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l'aigua i s'ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.

Nota

  • 1. Sota pressió les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats.
  • 2. Es distingeix entre el gel en crosta fosc, de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar, de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gel en crosta (sin. glaç en crosta)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes gel en crosta i glaç en crosta com a sinònims.

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions lingüísticament adequades, formades pels substantius gel i glaç, respectivament, que són mots sinònims (si bé amb una distribució més àmplia de gel en el conjunt del territori), i el sintagma preposicional en crosta.

    ·Són semànticament adequades, a partir del significat principal del mot crosta, que designa la capa externa dura que cobreix una cosa de matèria més tova o molla.

    ·Són denominacions formalment paral·leles a algunes denominacions aprovades per a designar altres conceptes relacionats (gel en prismes o glaç en prismes i gel en galetes o glaç en galetes), formades també pel nucli gel/glaç i un sintagma preposicional amb la preposició en.

    Formes desestimades

    Es descarta el manlleu nilas perquè no és una forma gaire estesa en l'àmbit de la hidrologia i es considera que la denominació catalana aprovada té possibilitats d'implantació.

    [Acta 677, 17 de maig de 2021]